Un món marcat per l’òmicron ja rep el 2022

Entre festes anul·lades, tocs de queda i altres restriccions, el món ha iniciat l’entrada al 2022 després d’un altre any de pandèmia en què, malgrat el desplegament de vacunes, la variant òmicron ha provocat un auge de contagis mai vist.

Els últims 12 mesos han deixat un canvi de president als Estats Units, uns Jocs Olímpics sense espectadors, somnis de democràcia trencats des de l’Afganistan fins a Birmània o Nicaragua i la xocant imatge de Leo Messi sense la samarreta del Barcelona.

Però ha sigut la pandèmia, que entra el seu tercer any, la que ha dominat novament la vida de gran part de la humanitat. Més de 5,4 milions de persones han mort des de la detecció del virus al centre de la Xina el desembre del 2019.

Més de 280 milions van contraure el virus, segons un balanç de France Presse partint de dades oficials, tot i que la xifra real pot ser molt superior.

I gairebé tota la humanitat s’ha vist arrossegada per un vaivé de confinaments i restriccions en funció de l’evolució de la pandèmia.

Les vacunes van oferir esperança, amb més d’un 60% de la població mundial immunitzada. Però la seva distribució ha sigut desigual, especialment en països pobres, cosa que ha facilitat l’emergència de noves variants.

L’última d’aquestes, l’òmicron, ha provocat per primera vegada més d’un milió de contagis en una setmana.

França, que ha arribat a màxims històrics de nous casos, es va convertir dijous a la nit en l’últim país a anunciar que aquesta soca ja és majoritària al seu territori. Altres països, com els Estats Units, el Regne Unit, Espanya, o l’Argentina, també han registrat rècords de noves infeccions diàries.

Celebrar la vida

Des de Seül fins a San Francisco, passant per Mèxic o Atenes, les celebracions d’Any Nou s’han tornat a veure limitades o directament cancel·lades. Però a Rio de Janeiro, que sol reunir tres milions de persones a la platja de Copacabana, la festa segueix endavant.

Com a Times Square de Nova York, els esdeveniments oficials s’han reduït, però igualment s’esperen multituds.

Sydney, la ciutat més gran d’Austràlia i una de les primeres a rebre el nou any, també ha decidit mantenir els focs artificials que solen il·luminar el seu icònic port.

A diferència del 2020, l’espectacle ha reunit desenes de milers després que Austràlia hagi abandonat aquest any la seva estratègia d’erradicació del virus i busqui conviure-hi, basant-se en les altes taxes de vacunació de la seva població i les creixents proves que òmicron és menys letal que altres soques.

«Miro de centrar-me en les coses positives d’aquest any», deia una estudiant de Medicina de 22 anys, Melinda Howard, mentre esperava els focs al costat de l’Òpera de Sydney.

Als Emirats Àrabs Units, Dubai celebra el seu espectacle de focs artificials en el Burj Khalifa, la torre més alta del món amb els seus 828 metres, i l’emirat de Ras Al-Khaimah intentarà una vegada més batre el rècord mundial de l’espectacle pirotècnic més gran.

Festes a mitges

Però davant l’onada de contagis sense igual provocada per la contagiosa nova variant, molts governs han decidit recuperar les restriccions per a aquest període festiu. Ciutat de Mèxic, São Paulo i Bangkok van cancel·lar les seves celebracions d’Any Nou, Grècia va prohibir la música en bars i restaurants i el papa Francesc va suspendre la seva habitual visita de Cap d’Any al pessebre de la plaça de Sant Pere

La majoria de ciutats espanyoles van cancel·lar les seves celebracions, però no Madrid, amb un enfocament menys restrictiu, que permetrà a 7.000 persones menjar-se el raïm durant les tradicionals campanades a la Puerta del Sol.

Per a molts, a Bombai, Barcelona o Mont-real, la festa haurà d’acabar abans pels tocs de queda imposats contra el virus, en alguns casos des d’abans fins i tot de mitjanit.

A Sud-àfrica, on es va detectar a finals de novembre la nova variant, la presidència va decidir el contrari: aixecar el toc de queda just abans d’Any Nou, després de donar per superat el pic de contagis causat per òmicron.

«La nostra esperança és que aquesta mesura es mantingui», va dir divendres a la Presidència el ministre Mondli Gungubele, tot i que l’ús de mascareta continuarà sent obligatori en els espais públics i les reunions continuaran limitades a 1.000 persones en interiors i 2.000 en exteriors.

Notícies relacionades

Valvanera Ulargui: "Les cimeres climàtiques haurien de ser més eficients"

Resistir a la indiferència

Els experts esperen que aquesta tendència es repliqui en altres llocs, donant lloc a una fase menys mortífera de la pandèmia el 2022.

Però l’Organització Mundial de la Salut no vol abaixar la guàrdia i adverteix que el «tsunami» de contagis pot posar els sistemes sanitaris «a punt del col·lapse».