Elia Torroella, Hipra i l’esperança de la vacuna espanyola contra la covid-19

Tot apunta, doncs, que la vacuna d’Hipra serà una de les protagonistes del 2022. Sobretot ara que, després de més d’un any de recerca, està a punt de convertir-se en una realitat. A principis d’any, anuncia Torroella, la farmacèutica començarà a reclutar els 3.000 voluntaris que formaran part de la fase final dels assajos clínics. L’estudi es portarà a terme a 18 centres hospitalaris d’Espanya i, segons explica la científica, també s’estendrà a diverses institucions de Portugal, Itàlia i el Vietnam. En les primeres fases dels assajos clínics, la vacuna d’Hipra es va provar en persones que no havien rebut cap immunització i va obtenir bons resultats. Però ara, el fàrmac es testarà com a dosi de reforç i, més enllà de la seva seguretat i eficàcia, també s’estudiarà la seva eficàcia contra les variants emergents com òmicron. Les expectatives són bones, explica la científica.

«Aquest sèrum es podria utilitzar per vacunar els països on encara no han arribat les altres vacunes contra la covid-19. Però també té el perfil perfecte per utilitzar-se com a dosi de reforç en llocs com Europa», diu Torroella. De moment, encara no hi ha cap acord de compra tancat per a la vacuna contra la covid-19 d’Hipra. Segons explica la portaveu de l’empresa, es preveu que el gener mateix comencin les negociacions entre la farmacèutica i la Comissió Europea per pactar una compra centralitzada per als Vint-i-set, inclosa Espanya. Si tot va segons el previst, els primers lots d’aquesta vacuna podrien entregar-se a mitjans d’any. El repartiment final d’aquest fàrmac, així com la decisió de quins grups rebran aquestes punxades, dependrà de cada país.

Vacuna a coll de gegants

El futur de la vacuna d’Hipra és «esperançador», afirma Torroella, amb la veu d’algú que fa 25 anys, «tota una vida», que està dedicada al desenvolupament d’aquest tipus de fàrmacs. Aquesta científica, farmacèutica de formació, és una de les encarregades de supervisar el disseny dels fàrmacs d’Hipra de principi a final. És a dir, des que els laboratoris comencen a investigar aquests medicaments, passant per les diferents fases d’assajos clínics i escalat industrial fins a aconseguir l’aprovació de les autoritats sanitàries. Es tracta d’una carrera científica, tecnològica i humana que, segons explica Torroella, Hipra fa més de 50 anys que està recorrent. Tot i que, això sí, fins ara només l’havia fet per a projectes de salut animal. 

Notícies relacionades

Cinc receptes per combatre el perill del populisme l’any 2022

Els germans Nogareda, els ‘pares’ d’Hipra, la vacuna catalana

«M’agrada pensar que tots els anys d’experiència que teníem ens han preparat per fer front a aquest repte», afirma la científica. «El coneixement que es necessita per fer una vacuna ja el teníem. Igual que teníem un equip científic acostumat a pensar en el sistema immunològic, en els assajos clínics i en tot el que es necessita per tirar endavant un producte sanitari», diu. Tot i que per entendre l’èxit d’aquesta vacuna, Torroella convida a mirar més enllà de l’empresa on es va iniciar el projecte. «Aquest projecte també ha sigut possible gràcies a grups de recerca públics de tot el país. I a la tasca dels hospitals, que malgrat estar en un moment molt delicat sempre han tret temps per ajudar-nos amb els assajos clínics», afirma.

La vacuna d’Hipra, com tots els grans projectes científics, s’ha construït a coll de gegants. Gràcies a anys de coneixement generat i acumulat, però també gràcies a la col·laboració d’equips científics multidisciplinaris. Per això mateix, explica Torroella, ara que hem après la lliçó «s’ha de continuar invertint en ciència, a cultivar l’ecosistema de coneixement, instal·lacions i talent que es necessiten per tirar endavant aquest tipus de projectes. Així, si en uns anys sorgeix una altra amenaça tindrem les eines llestes per treballar en solucions des del minut zero».