Així combatien els habitants del paleolític el canvi climàtic

Els grups humans del paleolític van colonitzar noves àrees i van adoptar noves tècniques per fer front a grans canvis mediambientals. Així ho ha revelat un equip internacional d’arqueòlegs, liderat per Aitor Ruiz-Redondo, investigador Juan de la Cierva a l’Institut Universitari d’Investigació en Ciències Ambientals (IUCA) de la Universitat de Saragossa, després d’analitzar el poblament humà a la conca de l’Adriàtic durant l’últim màxim glacial i el tardiglaciar (c. 35.000-12.000 anys abans del present).

Els resultats de la investigació revelen les estratègies que van adoptar els grups humans del paleolític per fer front a grans canvis mediambientals. Entre aquestes, la migració cap a les noves zones costaneres i la colonització dels espais de muntanya subalpins.

La conca de l’Adriàtic resulta un entorn privilegiat per observar les adaptacions dels grups humans als canvis climàtics a causa de la seva particular geografia. D’una banda, tota la meitat nord del que ara és el mar Adriàtic és molt poc profunda, per la qual cosa durant els moments de màxima glaciació va ser una plana emergida.

D’una altra, la relativa proximitat dels Alps, Apenins i Alps Dinàrics provoca que durant alguns períodes un percentatge significatiu de la superfície de la conca adriàtica estigués ocupat per glaceres. Així, al llarg del període analitzat, el territori disponible a la gran plana central es va anar reduint per l’augment del nivell marí, mentre que la zona habitable al peu de mont es va anar ampliant a mesura que van retrocedir les glaceres.

A l’estudi, publicat a la revista líder ‘Quaternary Science Reviews’, s’han analitzat totes les datacions radiocarbòniques disponibles per al període, un total de 278 provinents de 66 jaciments arqueològics d’Itàlia, Eslovènia, Croàcia, Bòsnia i Hercegovina, Montenegro, Albània i Grècia.

Els resultats mostren, d’una banda, un increment exponencial de la població a partir de l’últim màxim glacial a les àrees emergides en l’actualitat, possiblement provinents de la cada vegada més reduïda plana adriàtica.

D’una altra, una ràpida colonització dels espais de muntanya alliberats per la recessió de les glaceres. Finalment, els períodes d’adopció de determinades innovacions tècniques coincideixen amb els d’altres zones europees, per la qual cosa es pot deduir l’existència de xarxes de contactes i intercanvis amb aquestes, bé d’idees i coneixements o directament poblacionals.

Notícies relacionades

S’imaginen tenir aigua sense dependre de la pluja?

Dos imputats per la mort d’una nena en una piscina de Platja d’Aro

Aquest tipus d’investigacions arqueològiques pot no ser només útil per a l’estudi del passat, sinó també d’exemple de com els éssers humans ens adaptem a canvis climàtics i mediambientals dràstics, com el que se’ns presenta en l’actualitat.

Aitor Ruiz-Redondo és investigador Juan de la Cierva-incorporació de l’Institut Universitari d’investigació en Ciències Ambientals (IUCA) i del Departament de Ciències de l’Antiguitat de la Universitat de Saragossa i investigador associat de les universitats de Southampton (Regne Unit) i Bordeus (França). En l’estudi han participat investigadors de les universitats de Southampton (Regne Unit), Bournemouth (Regne Unit), Zagreb (Croàcia), Ferrara (Itàlia), l’Institut Arqueològic d’Àustria i el Servei d’Arqueologia del Departament de Var (França).