Els psicòlegs alerten contra una tornada al col·le semipresencial per als adolescents

«No té cap sentit des del punt de vista de la prevenció tornar a aïllar els adolescents, que, a més, estan vacunats. No em sembla una bona idea», sentencia José Ramón Ubieto, psicòleg clínic i psicoanalista, professor de la UOC i autor d’‘El mundo poscovid. Entre la presencia y lo virtual’. Remarca que la pandèmia, i el distanciament social que ha comportat, ha deixat una afectació important, «especialment en els adolescents, que són els més vulnerables a aquesta situació de distanciament, d’estar sense contacte amb els seus iguals». Ubieto recorda l’essència d’aquesta etapa: «Els joves necessiten contacte físic en el seu dia a dia, tocar-se, abraçar-se, veure’s, empènyer-se...», i avisa que «suprimir això, tot i que sigui parcialment, suposa problemes».

Problemes no logístics per a les famílies, perquè és clar, i d’això en són conscients les autoritats sanitàries, que deixar un adolescent sol suposa una afectació menor que deixar, cosa impossible, nens sols. Els problemes tenen a veure amb l’estat anímic i la salut mental d’aquests joves. «Quan estan sols, es queden sols amb els seus pensaments, els seus dubtes, els seus temors, les seves fantasies», apunta Ubieto, al marge de l’augment de temps davant les pantalles. I això pot donar peu a autolesions, a pensaments suïcides o a trastorns de la conducta alimentària. Tots fenòmens a l’alça entre aquest col·lectiu arran de la pandèmia. En canvi, quan estan en grup, «aquests temors passen ràpid».

Alteració de la rutina

«¿Què fa un adolescent tancat a casa? Perdre la rutina, cosa que augmenta el risc de problemes de salut mental, de baixada del rendiment escolar i de desigualtats», assenyala Èlia Sasot, cap de Psicologia Infantil i Adolescència de la Unitat de Pedopsiquiatria del Centre Mèdic Teknon. Remarca que no tots els pares poden teletreballar i marcar de prop el seu fill adolescent. Tampoc els professors, que no poden controlar si l’alumne apaga la càmera de l’ordinador i es dedica a altres activitats d’oci en lloc de seguir la classe. «Amb la semipresencialitat se’ls demana als adolescents, la majoria dels quals no són madurs, que s’autogestionin com si fossin universitaris. Molts no estan preparats per a això», afegeix.

«L’acompanyament adult als adolescents és molt important. És clar que poden quedar-se sols, però no és la millor situació que estiguin sense horaris ni referents», assenyala Gemma Altell, psicòloga social i codirectora de G360, que lamenta que en la lluita contra el virus es continuï «estigmatitzant i culpabilitzant» els joves. «Assenyalem els joves a com propagadors quan els adults omplim els transports públics, sortim a dinar o sopar a fora i no passa res. És una hipocresia social adultocèntrica», denuncia.

«Qualsevol interferència en la vida normal dels joves s’hauria de valorar amb compte, perquè té una afectació directa en la seva salut mental», afirma, per la seva banda, Roger Ballescà, coordinador de Comitè d’infància i adolescència del Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya. Des de l’escola, que ha vist com amb la pandèmia han augmentat el nombre i la gravetat dels trastorns mentals, valoren que la salut mental hagi entrat en l’equació de les administracions a l’hora de sospesar les mesures per combatre la covid. «La salut física primer i la mental després haurien d’estar per sobre de les consideracions econòmiques», defensa Ballescà, que apunta que «Madrid ha aplicat poques restriccions a l’economia. No té sentit no restringir això i en canvi limitar l’escolarització, que és un dret de la infància i l’adolescència». «Mantenir l’escola presencial és una bona mesura per als més petits i també per als adolescents, que, a més, ja estan vacunats. No entenc la diferenciació», afegeix Altell.

Etapa clau

Ballescà destaca que l’aïllament impacta en un moment clau de l’adolescència, l’etapa de les relacions interpersonals, de l’accés a l’autonomia i a la vida adulta i de formació personal. Sasot insisteix que l’impacte és encara més gran en joves que ja tenen problemes de sociabilitat, per establir vincles afectius, d’assertivitat o d’autocontrol. «L’aïllament retarda el desenvolupament de les habilitats socials, i en persones que ja tenen dificultats en aquest punt, el problema és pitjor», insisteix.

Ja ho estan veient en les consultes i en les urgències hospitalàries: «Han augmentat els casos de tot tipus; de depressió, d’ansietat, són més apàtics, han perdut interès per les coses, tenen por de sortir al carrer. Els casos són més greus, la simptomatologia és més intensa i els tractaments són més llargs», explica.

En la mateixa línia, Catalina Perazzo, directora d’Incidència Social i Política de Save the Children, remarca que «la pandèmia ja ha causat estralls en la salut mental» de nens i adolescents. Aquest oenagé té la certesa que el tancament d’escoles podria agreujar el problema. «No seria just que la infància pagués les conseqüències de la relaxació de les restriccions pel Nadal. El tancament de centres educatius ha de ser l’últim recurs i una mesura gairebé excepcional», reitera, en línia amb el que defensen associacions de pediatria i organismes com l’OMS i l’Unicef.

Augment dels trastorns

Les dades corroboren aquesta anàlisi: els trastorns mentals han augmentat de l’1% al 3% en menors d’entre 4 i 14 anys i del 4% al 7% en el cas dels trastorns de conducta, en comparació amb les últimes dades oficials de 2017, segons l’informe de Save the Children ‘Créixer saludable(ment)’. El 2020 es van suïcidar 61 menors a Espanya i un 3% dels nens i adolescents han tingut pensaments suïcides aquest any . Segons el mateix informe, Catalunya, Madrid i Galícia són, per aquest ordre, les comunitats on les xifres són pitjors.

Notícies relacionades

Un adolescent de cada set té problemes de salut mental

Els contagis es desboquen a Espanya i superen els 161.000 en 24 hores

A Catalunya, les temptatives de suïcidi en menors de 18 anys han augmentat un 27% el 2020 respecte al 2019, segons el Codi Risc de Suïcidi de la Conselleria de Salut. A més, l’Associació contra l’Anorèxia i la Bulímia (ACAB) ha passat d’atendre uns 2.000 casos anuals el 2019 a atendre’n més de 5.000 tant el 2020 com el 2021. Als hospitals catalans, els ingressos han augmentat un 20%. L’Unicef, en el seu informe anual sobre la situació de la infància al món, i que es va centrar en la salut mental, assenyalava que més d’un de cada set adolescents de 10 a 19 anys arreu del món té un problema de salut mental diagnosticat i gairebé 46.000 adolescents se suïciden cada any.

El conseller de Sanitat de la Comunitat de Madrid –única autonomia de moment que ha plantejat la semipresencialitat en ESO i Batxillerat– Enrique Ruiz Escudero, ha assenyalat que encara no hi ha cap decisió presa, i que això es farà «al més a prop possible del 10 de gener». Aquest dimarts 4 de gener, la Moncloa acollirà una reunió dels ministres d’Educació i Sanitat amb tots els consellers autonòmics per abordar com ha de ser la tornada al col·le després de les vacances de Nadal. Els sindicats de mestres reclamen que es facin PCRs i tests d’antígens a professors i alumnes per garantir una tornada segura a les aules.