Espanya s’estanca en la lluita contra el tabac

Les principals dades de consum es publiquen cada dos anys a l’enquesta Edades del Ministeri de Sanitat. La del 2017 la va presentar un any després la llavors ministra María Luisa Carcedo. El president del Comitè Nacional de Prevenció del Tabaquisme (CNPT), Andrés Zamorano, explica que Carcedo no s’explicava la dada que donava l’estudi: un 34% dels espanyols d’entre 15 i 64 anys consumia tabac diàriament, el percentatge més alt des de 1999, abans de les lleis antitabac i de tant esforç col·lectiu. «Nosaltres sí que ens ho expliquem, no es van fer els deures», diu Zamorano. L’últim estudi, elaborat dies abans que esclatés la pandèmia de la covid-19, va baixar la dada al 32,3%. Continua sent una xifra preocupant: pròxima a nivells previs a la llei antitabac del 2005 (32,8%) i lluny del mínim de dos anys després (29,6%). 

Zamorano mira de ser optimista: l’enquesta europea de salut a Espanya inclou també la població de més de 65 i el percentatge de consumidors diaris baixa al 19,8%. «Hi ha un 20% de fumadors. Això vol dir que el 80% restant no ho som», insisteix. El tabac és la segona substància psicoactiva més consumida a Espanya després de l’alcohol, i 7 de cada 10 persones han fumat alguna vegada a la vida.

Escletxes legals

Són aquests nous productes els que s’escapen d’una llei que s’està quedant obsoleta. Les marques de tabac escalfat se salten les limitacions de publicitat anunciant el dispositiu amb què es fuma i no específicament el tabac. A més, han obert botigues en alguns dels barris més exclusius de les grans ciutats. «Els cigarrets fan mala olor, deixen els dits grocs, deterioren les dents... Aquests productes són percebuts com a menys nocius, i res més lluny de la realitat», indica Zamorano. 

Des de la Societat Espanyola de Metges d’Atenció Primària, Raúl de Simón assenyala que «el que més pot modificar la prevalença de fumadors són els canvis legislatius». «La llei del 2005 és el fet històric que més ha ajudat a deixar de fumar», sentencia.

Menors i tabac

Leticia, de 26 anys, recorda perfectament la seva primera calada. Tenia 15 anys. La germana d’una de les seves amigues els va donar el cigarro que es van fumar d’amagat entre algunes, iniciant un ritual que es repetiria els caps de setmana. «Creia que em donava personalitat, perquè era una cosa prohibida», explica. Luisa Rubio, de 64 anys, va començar a fumar a la mateixa edat. Era la moda, una cosa «natural». Amb prou feines queien tres cigarrets diaris, ho va deixar quan es va quedar embarassada i després va tornar a reprendre-ho. Les dues dones, tot i que de generacions diferents, ronden una estadística que s’ha mantingut estable des que existeixen dades: l’edat d’inici en el tabac són els 16. Zamorano explica que quan es pregunta a pares i mares a quina edat prefereixen que comencin a fumar els seus fills, el 99% –també els fumadors– assenyala que a cap. Malgrat això, hi continua havent nous fumadors: l’últim any, aproximadament unes 340.000 persones.

També han caigut en cinc punts i mig els fumadors que s’han plantejat deixar-ho. Són el 61,6% davant el 67,1% del 2017. I una caiguda encara més gran: la dels que s’ho han plantejat i ho han intentat, del 65,5% al 37,2%. «No crec que hagi de deixar-ho ara», diu Leticia, «no estic convençuda, ja m’ho plantejaré més endavant». Reconeix tenir la informació que generacions anteriors no tenien. No obstant, és de les que s’ha passat al tabac escalfat perquè creu que és un pas previ a deixar l’hàbit. «Ho tinc associat a uns esdeveniments socials o moments diaris que no contemplo sense un cigarro. Crec que, ponderant, em compensen més aquells moments amb tabac que haver de reinventar-los sense un cigarro a la mà», diu.

Negoci i salut

El 2010 es van vendre a Espanya més de tres milions de paquets de tabac. El 2020, no han arribat als dos milions. Però quan un negoci s’esllangueix, es busquen substituts. Nicotina, en qualsevol de les seves formes. Són grans cases com Philip Morris, la més gran del món, les que són darrere d’aquests nous productes. «El nostre objectiu és reemplaçar els cigarrets per productes sense fum», indiquen a la seva pàgina web. Zamorano denuncia que «les tabaqueres es dediquen a sembrar dubtes per guanyar temps», i recorda quan van afegir els filtres als seus cigarrets als anys 60. «¿Què filtraven? Les persones van continuar morint».

Notícies relacionades

Les catximbes, una perillosa moda que sedueix els joves

Deixar de fumar continua sent una tasca difícil

Dins de la UE, Espanya és un dels països en els quals més assequible és comprar un paquet de tabac: 4,53 euros de mitjana davant els 5,27 de la UE. A més, entre els països del seu entorn, només és més barat a Grècia (4,19€). Lluny queden països com França, amb 9,70 euros, o els 6,40 de Bèlgica. «Alguns dels meus pacients es passen al tabac de cargolar perquè és més barat, té una fiscalitat diferent», es lamenta Zamorano, que recorda que una de les reivindicacions de la CNPT és igualar els impostos per a tota mena de productes de tabac i evitar que es pugui canviar d’un a l’altre. 

Hi ha regulacions que, segons el parer de la CNPT, han donat bons resultats en altres països i que aquí no hem posat en pràctica. «A França, quan van apujar el preu del tabac, un milió de francesos van deixar de fumar. Així de senzill», diu Zamorano. La recepta la tenen clara. Proposen un empaquetament neutre, una inversió més gran per a tractaments de deshabituació tabàquica i un comandament únic que coordini tots els ministeris. A més, demanen augmentar els espais sense fum, des de l’interior dels cotxes a les terrasses de bars i els espais amb gran concurrència de persones. Per a l’expert, el tabaquisme es combat «regulant, regulant i regulant». I quan es constata que una norma no funciona, «es torna a regular». Algunes d’aquestes reivindicacions apareixen a l’esborrany del nou Pla Integral contra el tabac que prepara el Govern. Un nou impuls per mirar de posar fi a una pandèmia contra la qual no existeix més vacuna que la prevenció.