El loter de Sant Andreu que ha venut un segon premi: «Donaria tots els milions al meu barri»

Daniel Zapata. Administrador de la Loreria 232 del barri de Sant Andreu de Barcelona. Ha venut un dècim amb 75.000 euros del segon premi #LoteriaDelNino via @elperiodico pic.twitter.com/Go5oTRkNQj

— Guillem Sánchez (@guillem_sm) 6 de enero de 2022

L’únic dècim que ha entregat Zapata ha sigut «per màquina», cosa que significa que l’afortunat va acudir a l’administració buscant qualsevol dècim acabat en 69, els seus motius lascius tindria. Però quan va arribar, Zapata ja havia venut tots els dècims que va repartir que acabaven en aquesta xifra. I el que es fa en aquests casos és demanar-li «a la màquina» que et doni qualsevol dècim amb aquest acabament que continuï disponible. Li va donar el 44469. I li han tocat 75.000 euros. Gens malament. Però ningú sap qui és. «Sincerament, no recordo a qui el vaig vendre», admet Zapata.

El primer gran premi

Notícies relacionades

Una de cada 10 agressions sexuals a BCN és grupal

El polit becfí, la primera au que s’extingeix a l’Europa continental

«No crec que vingui per aquí aquest matí, això ja són diners i quan et toquen quantitats importants et surten familiars de sota de les pedres i la gent opta per la discreció», raona el company de Zapata que aquest matí l’ha ajudat amb l’atenció els mitjans de comunicació. «Fa 8 anys i 2 mesos que porto aquesta administració i és la primera vegada que dono un premi tan gran de loteria», celebra somrient encara que només hagi pogut vendre un dècim. Fins aquest divendres, el que havia repartit havien sigut botins importants en quinieles i primitives, el que més entreté els seus clients. Però de loteria mai havia pogut donar un pessic pròxim als 75.000 euros. «M’agradaria haver donat molts més diners a la gent de Sant Andreu però de moment ha sigut això», reitera, satisfet. 

«El que importa és la salut»

L’Antonio és un dels clients que mereixeria ser ruixat amb part de la pluja de riquesa que Zapata està segur que donarà algun dia. Fa tres anys va tenir un ictus del qual es va recuperar a mitges: va perdre visió. Malgrat que Antonio juga puntualment per Nadal a un dècim que també acabi en 69, aquesta vegada no li ha tocat res. No en quedava cap quan va venir a buscar-ho i no va pensar a demanar-li de màquina» com sí que va fer el guanyador misteriós confiant en l’instint luxuriós, o potser en l’any del seu naixement. «No estic putejat. Em puteja allò de l’ictus. Allò de la loteria, no. El que importa és la salut. Ara –en al·lusió no explícita a la pandèmia– això ho sabem tots».