Vicent Mañes: «Malgrat la pandèmia, l’escola és el millor lloc on pot ser un nen»

  

Dimarts el Govern i les autonomies es van reunir per dissenyar el retorn a les aules. No van decidir noves mesures sinó que van reforçar les ja existents. ¿Quina opinió li mereix?

Sempre hem defensat la màxima presencialitat escolar, així que ens va semblar bé que hi hagin apostat. Durant tot el curs, la majoria de centres han mantingut les mesures anticovid. En algunes autonomies, com Madrid i el País Valencià, s’havia permès no utilitzar mascareta en les classes d’educació física a l’exterior. Però que estigués permès no significa que es fes. Al setembre, quan vam començar el curs, pensàvem que per Nadal estaríem molt alliberats. Però l’òmicron ho ha malmès tot.

La vacunació infantil va començar a meitat de desembre. La tornada al col·le té lloc amb només el 30% de nens i nenes d’entre 5 i 11 anys amb la primera dosi. 

La majoria del professorat ja tindrà la tercera quan s’incorpori. Però per poder treballar bé necessitaríem els mateixos recursos personals que vam tenir el curs passat. I no els tenim. La nostra reivindicació més important és aquesta, disposar de més personal per disminuir les ràtios i que les baixes dels docents se substitueixin amb la màxima celeritat perquè és molt probable que quan ens incorporem hi hagi contagis i baixes.

La ministra d’Educació, Pilar Alegría, va comentar que les autonomies estan accelerant aquests plans. 

L’Executiu no té competències i delega en les comunitats. Els passa la patata calenta. Hi ha territoris on la substitució de professors s’està complint i en altres, no tant. També ens preocupa el que passi amb nous plans de contingència, a veure com són les instruccions per confinar o no grups. El que està clar és que l’aïllament passa de deu a set dies, com a la resta de la població.

Divendres la Comissió de Salut Pública va emetre un nou protocol perquè només hi hagi confinament global de la classe si hi ha cinc o més alumnes contagiats. En vista de la saturació de l’atenció primària ¿temen que siguin els directors escolars els que acabin decidint si es confina o no un grup? 

No, de cap manera. Nosaltres no confinem, això depèn dels serveis sanitaris. Nosaltres seguirem el protocol, i ja està. Detectarem el cas després d’un avís de la família i ho comunicarem a Sanitat, que serà la que dicti la resolució. Els criteris i els protocols han d’estar molt clars perquè puguem informar els alumnes i les seves famílies.

Som en uns nivells altíssims d’incidència. ¿La tornada a l’escola no serà un desastre?

Hem batut rècord de contagis a Europa. No obstant, s’ha d’anar normalitzant la situació i aprenent a conviure-hi. Sempre s’ha de fer cas a les autoritats sanitàries. Però també tenim clar que la vida escolar no es pot parar, ni per l’objectiu acadèmic ni per la conciliació. L’escola, mal que ens pesi, és l’agent principal de la conciliació familiar. Crec que podem fer les coses bé. Els nens ens han donat un exemple de comportament a les aules. I també les seves famílies. Hi ha hagut molt pocs pares que no hagin volgut col·laborar. Malgrat la pandèmia, l’escola és un bon lloc perquè estiguin els nens i les nenes. Diria que és el millor lloc. Sabem el que s’ha de fer: no relaxar protocols, mesurar la temperatura a l’entrada, utilitzar gel hidroalcohòlic, ventilar, evitar les aglomeracions... Soc optimista, moderadament optimista. Potser tenim un màxim de contagis ben aviat, però anirà baixant. En sis o vuit setmanes, a més, els nens ja tindran les segones dosis.

La majoria de països també han apostat per l’escola presencial, però en molts s’han decretat proves massives per detectar positius. ¿No s’hauria de fer alguna cosa així a Espanya?

Seria bona idea, però nosaltres no hem d’opinar. Aquestes decisions depenen de les autoritats sanitàries. Entenc que si no es fan és per falta de recursos.

¿Què li diria a una mare que s’estigui plantejant no portar el seu fill a l’escola dilluns per por del contagi?

Li diria que entenc la seva preocupació, però el meu consell és que el porti. Aquest nen segur que ha viscut el Nadal i s’ha relacionat prudentment amb gent. S’ha d’anar al col·le. Val la pena córrer el risc, i ho dic entre cometes, comparat amb patir els perjudicis de no assistir a classe. Els nens i les nenes necessiten expansió i relacionar-se socialment. Si els traiem tot això... El que guanyes evitant que es contagiïn ho perds perquè poses en joc la seva salut mental. S’ha de trobar un equilibri.

¿Què diria als pares que es continuen pensant si vacunar els seus fills?

El mateix que a un adult: que els sèrums són segurs. Gairebé ningú es planteja res sobre la immunització de la grip, però amb la covid-19 sembla que tots som experts mundials. Passa el mateix que amb el futbol. En tot cas, l’àmplia majoria de pares i mares estan vacunant els seus fills.

Des del punt de vista estrictament acadèmic ¿som en vista d’un bon curs? ¿Estan aprenent, els nens?

Sí, aquest curs està sent un curs normalitzat. Tots els centres hem tornat a reprendre les metodologies que utilitzàvem abans de la pandèmia. L’únic hàndicap que tenim és el de les mascaretes, que complica la comunicació. Però molts profes anem amb micròfon, com si fóssim Madona o un guia turístic. És molt graciós veure’ns. Al setembre jo pensava que acabaríem el curs sense mascareta, però m’he d’empassar les meves paraules.

¿Començarem el curs 2022-23 sense ella?

Tant de bo, espero que sí. A veure si l’any que ve la covid és com la grip. La resta dels hàbits, com la higiene de mans i la ventilació, els tenim assimilats. Ja no són extraordinaris. Passem més fred i no ens traiem l’abric, ja està.

Madrid, Múrcia i Andalusia van coquetejar amb la idea de la semipresencialitat en els instituts per posar fre als contagis, malgrat que amb prou feines han imposat restriccions per a la vida social dels adults. ¿No els fa l’efecte que els xavals són ciutadans de segona?

En moltes ocasions així ho sembla. Madrid permet les macrofestes i després suggereix que els estudiants grans estudiïn ‘online’. És ridícul.

Notícies relacionades

Barcelona s'uneix contra les violències masclistes

El Govern va adjudicar cent milions a dit en centres de menors del 2016 al 2020

¿Què s’hi pot fer?

Reivindicar sempre els drets del nen, potenciar els consells escolars municipals perquè tinguin participació real en la vida social i no només a l’escola.