Les restes més antigues d’’‘Homo sapiens’ estan datades fa més de 230.000 anys

L’edat dels fòssils més antics de l’est de l’Àfrica, àmpliament reconeguts com a representants de la nostra espècie, l’‘Homo sapiens’, ha sigut incerta durant molt temps. Ara, la datació d’una enorme erupció volcànica a Etiòpia revela que són molt més antics del que es pensava. Concretament s’estima que les restes humanes més antigues de l’est de l’Àfrica estan datades fa més de 230.000 anys, segons publiquen els investigadors a la revista ‘Nature’.

Les restes –conegudes com a Omo I– es van trobar a Etiòpia a finals de la dècada del 1960, i els científics han intentat datar-les amb precisió des d’aleshores, utilitzant les empremtes químiques de les capes de cendra volcànica trobades per sobre i per sota dels sediments en els quals es van trobar els fòssils.

Un equip internacional de científics, dirigit per la Universitat de Cambridge, al Regne Unit, ha reavaluat l’edat de les restes de l’‘Omo I’ i de l’‘Homo sapiens’ com a espècie. Els intents anteriors de datar els fòssils suggerien que tenien menys de 200.000 anys, però la nova investigació demostra que han de ser més antics que una colossal erupció volcànica que va tenir lloc fa 230.000 anys.

La troballa

Les restes de l’‘Omo I’ es van trobar en la formació Omo Kibish, al sud-oest d’Etiòpia, dins de la vall del Rift de l’Àfrica Oriental. La regió és una zona de gran activitat volcànica i una rica font de restes humanes primitives i artefactes com a eines de pedra.

Mitjançant la datació de les capes de cendra volcànica que es troben per sobre i per sota dels materials arqueològics i fòssils, els científics van identificar l’‘Omo I’ com l’evidència més primerenca de la nostra espècie, l’‘Homo sapiens’.

«Utilitzant aquests mètodes, l’edat generalment acceptada dels fòssils d’‘Omo’ és inferior a 200.000 anys, però hi ha hagut molta incertesa entorn d’aquesta data, assenyala la doctora Céline Vidal, del Departament de Geografia de Cambridge, autora principal del treball.

Els fòssils es van trobar en una seqüència, sota d’una gruixuda capa de cendra volcànica que ningú havia aconseguit datar amb tècniques radiomètriques perquè la cendra és de gra massa fi».

Com a part d’un projecte de quatre anys dirigit pel professor Clive Oppenheimer, Vidal i els seus col·legues han intentat datar totes les grans erupcions volcàniques del Rift etíop entorn de l’època de l’aparició de l’‘Homo sapiens’, un període conegut com el Plistocè mig tardà.

Mesurar mitjançant les erupcions

Els investigadors van recollir mostres de roca tosca dels dipòsits volcànics i les van moldre fins a una mida submil·limètrica. «Cada erupció té la seva pròpia empremta dactilar, la seva pròpia història evolutiva sota la superfície, que ve determinada pel camí que va seguir el magma», assenyala Vidal. «Una vegada que s’ha triturat la roca, s’alliberen els minerals del seu interior, i llavors es pot datar-los, i identificar la firma química del vidre volcànic que manté units els minerals».

Els investigadors van portar a terme noves anàlisis geoquímiques per relacionar l’empremta digital de la gruixuda capa de cendra volcànica del Lloc dels Homínids de Kamoya (cendra KHS) amb una erupció del volcà Shala, a més de 400 quilòmetres de distància.

A continuació, l’equip va datar mostres de pedra tosca del volcà amb una antiguitat de 230.000 anys. Donat que els fòssils de l’‘Omo I’ es van trobar a més profunditat que aquesta capa de cendra en particular, han de tenir més de 230.000 anys.

«Primer vaig descobrir que hi havia una coincidència geoquímica, però no teníem l’edat de l’erupció de Shala, recorda. Immediatament vaig enviar les mostres del volcà Shala als nostres col·legues de Glasgow perquè mesuressin l’edat de les roques. Quan vaig rebre els resultats i vaig descobrir que l’‘Homo sapiens’ més antic de la regió era més vell del que se suposava, em vaig emocionar molt», recorda.

«La Formació Omo Kibish és un extens jaciment sedimentari al qual tot just s’ha accedit i investigat en el passat», afegeix el coautor i codirector de la investigació de camp, el professor Asfawossen Asrat, de la Universitat d’Addis Abeba (Etiòpia), que actualment es troba a la BIUST de Botswana. «El nostre examen més detallat de l’estratigrafia de la Formació Omo Kibish, en particular de les capes de cendra, ens va permetre elevar l’edat de l’‘Homo sapiens’ més antic de la regió a almenys 230.000 anys».

«A diferència d’altres fòssils del Plistocè Mitjà que es creu que pertanyen a les primeres etapes del llinatge de l’‘Homo sapiens’, ‘Omo I’ té inequívoques característiques humanes modernes, com una volta cranial alta i globular i un mentó», remarca el coautor, el doctor Aurélien Mounier, del Musée de l’Homme de París. «La nova estimació de la data, de facto, el converteix en l’‘Homo sapiens’ més antic de l’Àfrica sense discussió».

Estudis per datar les restes

Els investigadors afirmen que, tot i que aquest estudi mostra una nova edat mínima de l’‘Homo sapiens’ a l’Àfrica oriental, és possible que noves troballes i nous estudis ampliïn l’edat de la nostra espècie encara més enrere en el temps.

«Només podem datar la humanitat basant-nos en els fòssils que tenim, així que és impossible dir que aquesta és l’edat definitiva de la nostra espècie», explica Vidal. L’estudi de l’evolució humana està sempre en moviment: els límits i les línies de temps canvien a mesura que millora la nostra comprensió. «Però aquests fòssils mostren com són de resistents els humans: que sobrevivim, prosperem i emigrem en una zona tan propensa als desastres naturals».

«Probablement no sigui una coincidència que els nostres primers ancestres visquessin en una vall de fissura tan activa geològicament: recollia les precipitacions en llacs, proporcionant aigua dolça i atraient els animals, i servia com a corredor natural de migració que s’estenia milers de quilòmetres», ressalta Oppenheimer.

«Els volcans proporcionaven materials fantàstics per fabricar eines de pedra i, de tant en tant, havíem de desenvolupar les nostres habilitats cognitives quan les grans erupcions transformaven el paisatge», afegeix.

Notícies relacionades

ENDESA 80 anys d’història de l’electricitat

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

«El nostre enfocament forense proporciona una nova edat mínima per a l’‘Homo sapiens’ a l’est de l’Àfrica, però el repte continua sent proporcionar un límit, una edat màxima, per a la seva aparició, que es creu àmpliament que va tenir lloc en aquesta regió», destaca la coautora, la professora Christine Lane, directora del Laboratori de Tefra de Cambridge, on es va portar a terme gran part del treball. «És possible que les noves troballes i els nous estudis ampliïn l’edat de la nostra espècie fins i tot més enrere en el temps».

«Hi ha moltes altres capes de cendra que estem mirant de correlacionar amb les erupcions del Rift etíop i amb els dipòsits de cendra d’altres formacions sedimentàries», postil·la Vidal. «Amb el temps, esperem acotar millor l’edat d’altres fòssils de la regió».