Experts denuncien el pla del Govern per utilitzar càmeres de reconeixement facial a la frontera de Ceuta i Melilla

El Govern d’Espanya treballa des de fa mesos en la construcció d’una «frontera intel·ligent» que doti els llocs fronterers que separen les ciutats autònomes de Ceuta i Melilla del Marroc amb càmeres de reconeixement facial. Tot i que el pla de l’executiu segueix les directrius marcades per Brussel·les, una xarxa d’organitzacions humanitàries i socials ha denunciat aquest dijous que l’ús de sistemes d’intel·ligència artificial (IA) pot vulnerar els drets fonamentals dels que intenten posar un peu en territori europeu.

Fins ara, als ciutadans extracomunitaris que volen entrar a Espanya se’ls recull la seva informació personal i un document que acrediti la seva identitat. El pla acordat el 2017 per la Comissió Europea complementa aquest model amb l’ús de càmeres de reconeixement facial que detectin els rostres dels viatjants, obtinguin quatre empremtes dactilars, registrin les dates i llocs d’entrades i sortides i també els casos de denegació.

A finals del 2019, el Ministeri de l’Interior va avançar que el desplegament d’aquesta nova eina informàtica fronterera tindria un cost de 4,1 milions d’euros. Les obres s’havien de finalitzar en un període de 24 mesos que no s’ha complert.

Risc de discriminació racista

Aquest sistema és vist amb preocupació per més de 40 organitzacions civils especialitzades en la defensa dels drets digitals i en la protecció de col·lectius vulnerables com els migrants. «La ‘frontera intel·ligent’ suposa un perill de discriminació i criminalització i la converteix en un nou dispositiu racista dins de l’Estat espanyol», denuncia la carta conjunta publicada aquest dijous.

I és que, lluny de ser perfectes, els sistemes d’IA incorren en més errors d’identificació amb persones racialitzades i amb menors d’edat, ja que entrenen la precisió dels seus algoritmes amb dades majoritàriament de persones caucàsiques i adultes. Com s’ha vist als Països Baixos, aquests errors poden enfonsar la vida a milers de persones. «A Londres el reconeixement facial ha fet que la policia retingui persones racialitzades que blancs. A les fronteres passarà el mateix», explica a EL PERIÓDICO Ana Valdivia, investigadora associada en informàtica del King’s College de Londres i una de les impulsores del comunicat.

És per això que les més de 40 organitzacions que denuncien aquesta mesura demanen que es permetin auditories externes per detectar fallades de l’algoritme i incorporar de forma sistemàtica observadors de drets humans als llocs fronterers on s’apliquin aquestes càmeres. «Fins ara han rebutjat les auditories perquè diuen que es tracta d’informació sensible, però no és cert, es pot analitzar la taxa d’error segons gènere, ètnica o demografia sense exposar la privacitat d’algoritme», afegeix Valdivia, doctora en IA.

Eficiència i terrorisme

El principal argument esgrimit per implantar la «frontera intel·ligent» és la seva suposada eficiència agilitant els controls fronterers. Totes les dades emmagatzemades es creuarien amb els registrats en els controls d’identitat que hi ha als ports i aeroports espanyols per comprovar així la coincidència entre entrades i sortides. Dit d’una altra manera, aquest sistema d’IA busca detectar de forma automàtica qui entra i surt del país i llançar alertes si algun estranger és a l’espai Schengen de lliure circulació europea amb el seu visat caducat. Aquestes dades es guardarien entre tres i cinc anys i després haurien de ser esborrades. Malgrat aquesta promesa, fonts governamentals van assenyalar a ‘El País’ que la frontera serà més segura però de flux menys àgil».

La Unió Europea (UE) treballa en una regulació que prohibeix els sistemes de reconeixement facial a l’entendre que tenen un «alt risc» però els permet en casos excepcionals per seguretat, delictes o prevenció del terrorisme, cosa que obre la porta al seu ús a les fronteres. «Des dels atemptats de l’11-S s’utilitza el pretext del terrorisme per evitar la fiscalització d’aquest tipus de mesures», denuncia Valdivia. Les organitzacions signants demanen eliminar aquesta excepcionalitat.

El comunicat també assenyala que la recopilació de les dades biomètriques de persones vulnerables viola la seva privacitat i pot tenir «conseqüències no desitjades», com agilitar el trasllat de sol·licitants d’asil d’un estat membre de la UE a un altre en contra de la seva voluntat. El Conveni de Dublín estableix que els migrants han de demanar asil al primer país europeu en el qual entren, tot i que les seves famílies resideixin en un altre.

Repte fronterer

Notícies relacionades

ENDESA 80 anys d’història de l’electricitat

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

El Marroc va tancar la seva frontera el 14 de març del 2020 forçada per la irrupció de la crisi del coronavirus. Després de gairebé dos anys de tancament, es preveu que torni a obrir-la durant la primera meitat d’aquest any, tot i que encara no hi ha una data concreta. La complexa situació de Ceuta i Melilla –sobre les quals Rabat reclama la seva sobirania– va fer que l’executiu de Pedro Sánchez creés el desembre passat una comissió per estudiar el pla de reobertura de les fronteres, segons va avançar ‘El País’. En aquesta comissió participen departaments de Presidència, Política Territorial, Interior, Afers Exteriors, Hisenda, Sanitat i el servei secret (CNI).

A més de l’anomenada «frontera intel·ligent», la reobertura de les fronteres del Marroc suposa altres reptes majúsculs per al Govern espanyol com són la situació comercial i econòmica de Ceuta i Melilla, la possibilitat d’incloure-les a l’espai Schengen, la compatibilitat de les vacunes contra la covid-19 entre territoris o les peticions d’asil i refugi.