La justícia europea rebutja que les grans capitals puguin limitar vehicles contaminants

Els ajuntaments de Madrid, París i Brussel·les no tenen «potestats» en matèria d’homologació de vehicles, de manera que el seu recurs contra el reglament de la Comissió Europea que fixa nous límits d’emissions d’òxid de nitrogen (NOx) per a turismes i vehicles comercials lleugers, adoptat arran de l’escàndol del «dieselgate», és inadmissible. És la conclusió a la qual ha arribat el Tribunal de Justícia de la UE, que en una sentència publicada aquest dijous ha anul·lat la decisió del Tribunal General, que en primera instància va donar parcialment la raó als consistoris al considerar que la regulació de la circulació de vehicles afectava l’exercici de les seves competències.

Segons el nou dictamen, que pot ser recorregut en cassació, els jutges del Tribunal General van incórrer «en error de dret al declarar que el reglament controvertit afecta directament els ajuntaments» perquè «no és possible que l’adopció d’una normativa que limiti la circulació local de determinats vehicles amb la finalitat de protegir el medi ambient transgredeixi la prohibició imposada pel reglament controvertit». 

Notícies relacionades

ENDESA 80 anys d’història de l’electricitat

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

Després de l’escàndol de manipulació d’emissions de Volkswagen, la Comissió Europea va adoptar nous límits d’emissions que no es podien superar en condicions reals de conducció. Brussel·les va fixar aquests límits a partir dels definits per a la norma Euro 6 assignant uns coeficients de correcció per tenir en compte algunes incerteses estadístiques i tècniques. Per exemple, per a un límit definit en la norma Euro 6 de 80 mg/km, el límit es va fixar respecte als assajos de RDE en 168 mg/km per a un període transitori, i després en 120 mg/km.

Els ajuntaments de París, Brussel·les i Madrid van decidir interposar recursos d’anul·lació al considerar que la normativa els impedia imposar als turismes restriccions de circulació que tinguessin en compte les seves emissions contaminants. El Tribunal General els va donar en part la raó el 2018, però va ser recorregut per Alemanya, Hongria i la Comissió Europea, que aquest dijous han rebut el suport de l’alta cort europea.