La covid altera el cicle menstrual a gairebé la meitat de les dones

«Filar més prim»». És el següent pas que han de fer les investigadores de laUniversitat d’Extremadura Cristina Carrasco i Ana B. Rodríguez en l’estudi que estan portant a terme sobre el possible impacte de la pandèmia de la covid-19 en el cicle de les dones, en col·laboració amb la ginecòloga i obstetra Miriam Al-Adib Mendiri. Un total de 17.515 dones majors d’edat, tant menstruants com amb amenorrea –sense ella, ja sigui per embaràs, menopausa o alguna altra causa–, han participat en aquest estudi transversal a través d’una enquesta ‘online’ que ha seguit la metodologia d’un altre estudi previ similar portat a terme l’abril a la Universitat d’Illinois, als Estats Units. 

La primera sorpresa per a les investigadores ha sigut l’alta participació: «És l’estudi més gran quant a mostres fins ara, o almenys que nosaltres coneguem», afirma Al-Adib Mendiri. 

Aquesta investigació apunta a una sospita que cada vegada és més patent: moltes dones pateixen alteracions hormonals al passar el coronavirus o ser vacunades contra la malaltia –segons les dades facilitades pel SES el passat mes d’agost, a petició d’aquest diari després del setè estudi de Farmacovigilancia nacional, el 78% de les notificacions adverses per la vacuna a Extremadura van ser realitzades per dones–. D’acord amb les dades preliminars recollides per la Universitat d’Extremadura, gairebé la meitat de les participants han patit alteracions en el seu cicle. Així, entre el 45 i el 50% d’aquestes dones han patit alguna alteració en el seu cicle, el 49% en termes de durada, patró de sagnat menstrual, aparició de ‘spotting’ –taquetes de sagnat sense tenir la regla– o sagnat eventual i simptomatologia premenstrual. Aquestes alteracions s’han mantingut fins al dia d’avui en el 44,8% dels casos.

Participants vacunades

En el cas específic de les dones vacunades –el 96% amb una dosi i el 87% amb la pauta completa–, un 46,8% declara haver tingut alteracions en el cicle i un 44,5% en el flux del període després de rebre la primera dosi. Aquests percentatges s’incrementen al 49% i 47%, respectivament, després de la segona punxada. Un 25% d’aquestes dones continuen experimentant en el dia d’avui aquests efectes en el cas de la primera dosi i un 30,5% en el de la segona. 

Una vegada recollides aquestes dades preliminars ara toca aprofundir-hi. «Gràcies a la quantitat de mostres es poden fer filigranes. Ara s’han de desglossar segons diferents factors, com l’edat, tractaments que estiguin prenent, si es recupera o no la normalitat... Fins i tot en cert moment es pot plantejar un altre braç més i torna a preguntar per veure com progressen», explica Al-Adib. Aquesta doctora remarca la importància que aquests desajustos siguin estudiats: «Tot i que no siguin, en principi, efectes adversos greus, han d’estudiar-se i han de ser a la fitxa tècnica. Igual que al prospecte d’un medicament hi ha les nàusees com a efecte secundari, també hi ha d’aparèixer això», diu. «Al marge dels ensurts que s’han emportat dones a qui li van sortir bonys a les mames. Si això estigués indicat potser s’haurien estalviat el mal tràngol», afegeix.

Aquesta ginecòloga assenyala que tot el que afecta el cicle hormonal de les dones i la salut femenina «no és objecte d’estudi». «Tradicionalment els assajos clínics s’han fet amb homes, amb la qual cosa les conclusions són per als homes. No es recullen dades diferencials per sexe, per la qual cosa el model masculí és la referència sempre. El metabolisme i les hormones són diferents en homes i dones i això s’ha de començar a tenir en compte», diu.

Alt interès

Notícies relacionades

Barcelona s'uneix contra les violències masclistes

El Govern va adjudicar cent milions a dit en centres de menors del 2016 al 2020

La necessitat que el sexe femení ocupi el seu espai en la medicina i els estudis científics s’ha fet evident en la repercussió que ha tingut la crida a participar en aquest estudi de la UEx, del qual es van fer ressò a les xarxes socials ‘influents’ com la presentadora Cristina Pedroche, l’articulista Barbijaputa o l’activista Sindy Takanashi, cosa que pot tenir gran part de responsabilitat en l’èxit quantitatiu en la recollida de dades.

Ara queda l’anàlisi qualitativa per «extreure conclusions que permetin incrementar l’escassa evidència científica disponible fins al moment». La salut de totes ho agrairà.