El passat criminal del receptor d’un cor de porc obre un nou debat ètic sobre el seu trasplantament

A David Bennett, l’home de 57 anys que divendres passat a Maryland (Estats Units) va ser sotmès a un pioner trasplantament d’un cor de porc genèticament modificat, la ciència i els metges li han donat una segona oportunitat. La pionera cirurgia ha sigut rebuda com una fita per a la medicina i el camp dels xenotrasplantaments, que així que progressa gràcies a avenços com l’edició genètica i la clonació segueix envoltat d’interrogants ètics. En aquest cas, no obstant, no són els únics i ara s’ha obert un nou debat sobre la moral del trasplantament al saber-se que Bennett va ser condemnat per apunyalar un home el 1988.

 ‘The Washington Post’ explicava aquest dijous la història del passat criminal de Bennett. El 1988, quan tenia 23 anys, va anar a un bar de la localitat de Hagerstown on va trobar qui llavors era la seva dona asseguda a la falda d’un altre jove, de 22 anys, Edward Shumaker, un treballador de la construcció atractiu i musculós, d’ulls d’un blau grisenc. Una estona després Bennett va colpejar Shumaker a l’esquena quan aquest estava jugant a billar i després el va apunyalar set vegades a l’abdomen, el tors i l’esquena. La víctima va quedar paralitzada i va passar la resta de la vida en una cadira de rodes. Dos anys després de tenir un infart cerebral va morir el 2007, poc abans de fer 41 anys.

 Bennet va fugir i va ser arrestat després d’una persecució. Després va ser jutjat i condemnat per accions que un jutge va qualificar d’«extrema violència». Se’l va sentenciar a 10 anys de presó i pagar una compensació d’una mica menys de 30.000 dòlars (uns 26.000 euros). Va sortir en llibertat el 1994 després de complir sis anys de la pena. I fins que els seus problemes cardíacs terminals el van portar a ingressar al novembre al Centre Mèdic de la Universitat de Maryland vivia en un dúplex al costat de la casa d’una de les seves tres germanes, i, com explica el ‘Post’, disfrutava «treballant com empleat de manteniment, animant els Pittsburgh Steelers (de futbol americà) i passant temps amb els seus cinc nets i el seu gos, Lucky».

Leslie Shumaker Downey, la germana de la seva víctima, ha qüestionat en unes declaracions al diari de la capital que Bennett hagi sigut el receptor del pioner i exitós trasplantament. «L’Ed va patir. La meva família ha hagut de lidiar durant anys amb devastació i trauma», ha dit al diari. «Al sortir de la presó Bennett va viure una bona vida. Ara té una segona oportunitat amb un nou cor però voldria que hagués anat a un receptor que ho mereixés».

Als Estats Units hi ha 106.000 persones en llista d’espera per rebre el trasplantament d’un òrgan i 17 moren cada dia mentre esperen.

«No separem pecadors de sants»

Els experts en bioètica que ha consultat el rotatiu estan en desacord amb Shumaker. «El principi clau de la medicina és tractar qui estigui malalt, sense que importi qui és. No ens dediquem a separar pecadors de sants. El crim en una qüestió legal», ha dit, per exemple, Arthur Caplan, professor de bioètica a la Universitat de Nova York.

«Tenim un sistema legal dissenyat per determinar la reparació pels crims i tenim un sistema de salut que aspira a donar atenció sense importar el caràcter personal de la gent i la seva història», ha opinat per la seva banda Scott Halpern, professor d’ètica mèdica a la Universitat de Pennsilvània, que com altres experts defensa que el sistema penal ja imposa penes de presó i reparacions econòmiques i altres càstigs als condemnats per delictes violents i que negar la prestació de serveis mèdics no forma part del càstig.

Silenci de l’hospital

El Centre Mèdic de la Universitat de Maryland, on es va intervenir Bennett, que segueix amb una evolució positiva –ha sigut desconnectat d’un bypass cardiopulmonar i dimecres va començar a parlar en veu baixa–, no ha volgut dir si coneixien el seu historial criminal. Només han enviat un comunicat al ‘Post’ en què expliquen que ofereixen «cures a cada pacient que entra basat en necessitats mèdiques, no en el seu passat ni circumstàncies vitals». «Aquest pacient –afegeixen sobre Bennett– va arribar amb una necessitat desesperada i es va prendre la decisió sobre la seva opció a un trasplantament basant-se únicament en el seu historial mèdic».

El centre també ha facilitat al diari un comunicat del fill de Bennett, que inicialment no va voler comentar amb el ‘Post’ l’historial criminal del seu progenitor assegurant que mai en la vida n’hi havia parlat. «No pretenc parlar del passat del meu pare», ha dit. «Pretenc concentrar-me en la pionera cirurgia i el desig del meu pare de contribuir a la ciència i, potencialment, salvar vides en el futur».

Una sentència de mort

Per a Leslie Shumaker el debat no és d’ètica abstracta sinó personal. En les seves declaracions al ‘Post’ ha assegurat que l’apunyalament i les seves conseqüències van ser «l’infern absolut fins al dia que l’Ed va morir». Ha explicat que això també va marcar tràgicament un altre membre de la família, el germà petit, un paramèdic que havia portat Edward Shumaker al bar i després va ser el primer d’arribar amb l’ambulància per atendre’l. Segons la germana sempre va carregar amb un sentiment de culpa, va patir una addicció als opioides i va morir d’una sobredosi el 1999, als 28 anys.

Notícies relacionades

ENDESA 80 anys d’història de l’electricitat

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

La dona també ha recordat que els seus pares van interposar, i van guanyar, una demanda contra Bennett, a qui es va ordenar pagar 3,4 milions de dòlars. Mai van rebre els diners, segons Shumaker, i la modesta família (el pare era un operari de maquinària i la mare treballava al departament de frau d’un banc) va haver de demanar préstecs per comprar una furgoneta habilitada per a minusvàlids i més equipament.

A Bennett ara «li han donat una altra oportunitat de viure», ha lamentat la dona, «però al meu germà no l’hi van donar, li van donar una sentència de mort».