Un jutge concedeix a un home jubilat un complement de maternitat

El magistrat recull aquesta doctrina, malgrat que el Govern espanyol, arran de la sentència de la justícia europea, va reformar la legislació el 2021 mitjançant un reial decret en què es canviaven diversos aspectes sobre aquest complement, però continua sent predominant la seva concessió a les dones. Només en determinats casos poden cobrar-lo els homes. El canvi més significatiu és respecte a la quantitat a percebre. Aquesta nova regulació, no obstant, també està sent qüestionada des del punt de vista jurídic.

La primera vegada que es va incorporar aquest complement de maternitat a la jubilació va ser en una disposició de la llei de Pressupostos de l’Estat per al 2016, que es va aprovar l’octubre del 2015 amb Mariano Rajoy al Govern. Al cap de pocs mesos, es va plasmar en el text refós de la llei general de la Seguretat Social, que va entrar en vigor el gener del 2016. El seu article 60 estableix: «Es reconeixerà un complement de pensió, per la seva aportació demogràfica a la Seguretat Social, les dones que hagin tingut fills biològics o adoptats» (almenys dos) i siguin beneficiàries d’una pensió de jubilació, viudetat o incapacitat permanent. La quantitat es gradua a través d’un percentatge en funció de si els fills en són dos o quatre. Aquest plus es genera automàticament amb la jubilació.

Discriminació per raó de sexe

És aquest precepte el que va anul·lar el TJUE. Els jutges europeus afirmen que aquesta normativa concedeix un tracte menys favorable als homes, cosa que constitueix una discriminació directa per raó de sexe i prohibida per la directiva comunitària. Els togats també van rebutjar l’argument de «l’aportació demogràfica» de les dones a la Seguretat Social perquè, al seu parer, l’aportació dels homes és tan necessària com la de les dones. A més, van desmuntar l’argument que el complement va ser concebut com a mesura destinada a reduir la bretxa salarial entre les pensions d’homes i dones les carreres de les quals hagin sigut interrompudes per haver tingut almenys dos fills. En aquest sentit, la justícia europea va afirmar que és possible que els homes també tinguin afectacions en la seva trajectòria professional si es dediquen a l’atenció i educació dels seus fills.

Notícies relacionades

Endesa, 80 anys d'història de l'electricitat

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

Més d’un any després de la sentència del TJUE, el gener del 2021, Miguel D. S. va sol·licitar el complement de maternitat a la seva pensió de jubilació. L’Institut Nacional de la Seguretat Social i la Tresoreria General de la Seguretat Social van denegar la seva petició perquè, segons van justificar, aquest plus a la pensió es contempla només per a la maternitat respecte a les dones. El seu advocat, Lluís Ezquerra Escudero, va presentar una demanda en la qual assenyalava que el seu cobrament era «un dret» que obliga l’Administració. El titular del Jutjat Social número 3 de Barcelona, Xavier Gonzàlez de Rivera Serra, ha estimat els seus arguments i reconeix aquest dret de Miguel D. S. a percebre el complement a la seva pensió previst en la normativa del 2015 (abans de la reforma de 2021) i amb efectes del 2018, quan es va jubilar.

La sentència del jutjat de Barcelona accepta les tesis esgrimides per Miguel D. S. «precisament per les mateixes raons» per les quals el TJUE declarava que la norma espanyola no s’ajustava a la directiva europea d’igualtat de tracte. Com a «conseqüència d’aquesta decisió judicial», precisa, no es pot denegar la demanda. El magistrat sosté que que la nova regulació del 2021 (reial decret llei 3/2021) d’aquest complement s’acosta més a la figura d’acció positiva per reduir la bretxa de gènere que no abans», tot i que alerta que «la diferent regulació dels requisits per accedir» a aquest plus per les dones i homes «pot portar també un nou debat jurídic, constitucional o comunitari». El debat continua obert.