La covid-19 no és una grip: tot el que en sabem i el que no

Les dues infeccions víriques comparteixen símptomes i via de transmissió respiratòria, però els científics adverteixen que el SARS-CoV-2 afecta molts més òrgans que els pulmons.

És un virus multisistèmic amb un potencial per crear complicacions a mitjà i llarg termini –fins i tot quan la infecció va ser asimptomàtica o amb símptomes lleus– que encara s’està estudiant. Això és només una part del que se sap:

L’òmicron continua sent greu

L’òmicron continua sent greu«L’òmicron pot ser la meitat de letal que la delta, però la delta era el doble de letal que el virus del 2020». Així ho afirma en un article al diari australià ‘The Saturday Paper’ l’epidemiòloga Raina MacIntyre, cap del programa de bioseguretat del Kirby Institute i assessora de l’OMS. L’experta recorda que l’OMS avalua el risc de l’òmicron com a alt i reitera que encara no es disposa de dades adequades sobre la gravetat d’aquesta variant en persones no vacunades. «El SARS-CoV-2 és molt més transmissible i letal que grip», adverteix al seu perfil de Twitter Ignacio López-Goñi, catedràtic de Microbiologia de la Universitat de Navarra, que també recalca que aquest coronavirus «no és estacional, de moment».

Un percentatge petit d’afectats no la fa menys greu

Un percentatge petit d’afectats no la fa menys greuUn argument comú per restar importància a la covid-19 és l’alt percentatge d’asimptomàtics i persones que la passen amb símptomes banals. No obstant, això passa també amb la poliomielitis i el xarampió, dues malalties en què més del 90% dels nens que s’infecten no pateixen quadros clínics seriosos, però en un petit percentatge pateixen complicacions greus i potencialment mortals. L’èxit de les vacunes per als dos virus, eliminats a gairebé tot el món desenvolupat però no erradicats, ens ha fet oblidar-ho. El SARS-CoV-2 és similar.

Risc de covid persistent

Risc de covid persistent«Promoure el contagi lliure té el problema que encara no sabem quines conseqüències tindrà la covid persistent», apunta López-Goñi. Una de les expertes més grans en covid persistent, la neurocientífica gallega Sonia Villapol, va apuntar en un recent article a ‘Faro’ que encara és molt aviat per saber si la variant òmicron pot causar diferents formes d’aquesta afecció postcovid que perdura almenys tres mesos després del contagi.

Una metaanàlisi realitzada per Villapol i altres científiques internacionals, publicada a la revista ‘Scientific Reports’, va identificar més de 50 símptomes o efectes de la covid persistent. Els més comuns són: fatiga, mal de cap, trastorn d’atenció, caiguda de cabell, dispnea, agèusia (pèrdua del gust), anòsmia, dolor articular o tos, i una varietat de problemes neurològics, reumàtics i malalties infeccioses.

Diabetis

DiabetisSe sap des dels inicis de la pandèmia que les persones amb diabetis tenen més risc de conseqüències greus si es contagien de coronavirus, però també augmenta l’evidència científica que apunta un risc més alt de desenvolupar aquesta malaltia metabòlica després de la infecció. Un recent estudi dels Centres de Control de Malalties (CDC) dels EUA assenyala que hi ha fins un 166% més de risc de diagnòstic de diabetis per als pacients menors de 18 anys 30 dies després de contraure el virus.

Microcoàguls

MicrocoàgulsLa covid-19 aguda no és només una malaltia pulmonar, sinó que afecta significativament els sistemes vasculars i de coagulació. La professora Resia Pretorius, fisiòloga de la Stellenbosch University (Sud-àfrica), va informar recentment que ha trobat una formació significativa de microcoàguls en pacients amb covid persistent. Altres laboratoris han reportat nivells molt alts de dímer-D, indicador sanguini que es mesura en persones amb sospita de trastorns trombòtics. Efectes neurològics

trastorns trombòtics. Efectes neurològicsJa el novembre del 2020 Sonia Villapol apuntava que «la covid-19 pot augmentar el risc de desenvolupar malalties neurodegeneratives».

La recerca continua indagant en els efectes neurològics i cognitius del virus, com la «boira» i confusió mental –dèficit de concentració–, la pèrdua de memòria i altres disfuncions. L’origen pot ser el neurotropisme o l’entrada directa del SARS-CoV-2 al cervell, a través del nervi olfactiu. Una altra possibilitat apuntada per Villapol és una resposta inflamatòria amb un possible component autoimmune o hiperinflamatori.

Deteriorament immunològic

Deteriorament immunològicL’immunòleg nord-americà Anthony J. Leonardi (Universitat Johns Hopkins) va advertir en una entrevista publicada ahir per ‘Faro’ que «les infeccions repetides provocaran un envelliment prematur de les cèl·lules T», cosa que pot propiciar que infeccions posteriors, per exemple, per fongs, siguin més greus. Un estudi publicat dijous passat a ‘Nature Immunology’ va trobar que la disfunció immunològica persisteix vuit mesos després de la infecció inicial lleu a moderada per SARS-CoV-2.

El que encara no se sap

El que encara no se sapLa recent confirmació que el virus d’Epstein-Barr és un causant necessari de l’esclerosi múltiple ens recorda els efectes a llarg termini d’alguns patògens. «És massa aviat per saber si la covid-19 provocarà demència d’inici precoç o insuficiència cardíaca d’aquí una dècada, però l’evidència justifica un enfocament de precaució –defensa l’epidemiòloga Raina MacIntyre–. Algunes infeccions tenen complicacions a molt llarg termini; el xarampió, per exemple, pot causar una encefalitis poc comuna i mortal uns 10 anys després de la infecció inicial. Hem de fer tot el possible per prevenir la infecció massiva d’infants i adults», sentencia.

L’OMS preveu que la meitat de la població europea estarà contagiada en menys de vuit setmanes. Els experts avisen que no es tracta de si ens contagiarem o no amb òmicron, sinó de quan.

Els metges especialitzats en covid també remarquen que és crucial el «quant», la dosi viral inicial amb què ens contagiem. No és el mateix infectar-se mitjançant un contacte estret amb un company de feina que en una discoteca plena a vessar, sense ventilar i plena de gent infectada cantant i sense mascaretes. En la segona situació la quantitat de partícules víriques que ens infecten és molt més alta i les conseqüències clíniques seran més greus. La càrrega viral inicial és molt important.

Notícies relacionades

Endesa, 80 anys d'història de l'electricitat

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

Així, els especialistes creuen que les persones grans que vivien als seus domicilis i es van infectar de covid-19 van tenir, en general, una millor evolució de la malaltia que els que estaven en certes residències on hi havia condicions d’aglomeració.

De la importància de la dosi viral inicial es dedueix que hi ha un terme mitjà entre tancar-se a casa pel por del contagi, una cosa absurda, i entregar-se al contagi lliure rebutjant qualsevol mesura de precaució. La utilització de mascaretes de qualitat, com les FFP2, la ventilació encreuada i l’evitació d’interiors plens de gent i mal ventilats són mesures que permetran que, en cas de contagiar-nos, tinguem una càrrega viral reduïda i patim una covid-19 més lleu.