La regidora gallega que fa de cura: «Em posaré la minifaldilla per portar els homes a missa»

Canosa, amb l’ajuda d’Estefanía Táboas, va oferir la missa a la recuperació de Don Guillermo, rector d’aquesta feligresia des del 1985. L’emoció els va trencar la veu en alguns moments, principalment en els càntics, que el rector de Santa Cristina tant cuida en els seus oficis, segons expliquen les seves col·laboradores.

A més de la missa dominical, Canosa ha oficiat ja les celebracions de Nadal, Any Nou i Reis. Ho fa, explica, per mantenir unida la parròquia i per continuar amb la tasca que realitza Don Guillermo «fins que ell pugui tornar». El sacerdot, indica la María, té il·lusió per donar missa per Pasqua i en l’última visita a l’hospital «li vaig prometre que jo mateixa el portaré, encara que sigui en cadira de rodes».

Aquesta regidora, que forma part del govern local de Vilaboa des del 2003, col·labora habitualment en la parròquia com a catequista. Explica que sent la necessitat d’ajudar el sacerdot i que ho fa «de cor, perquè ell sempre em va ajudar molt, es porta molt bé amb mi, igual que amb tothom», assevera la María, davant l’assentiment d’Estefanía Táboas i de Maruchi Vidal, que al finalitzar l’acte religiós d’aquest diumenge van recordar les moltes ocasions en què el rector va ajudar els veïns.

En les seves visites a l’hospital, on el rector mira de superar una greu malaltia, la María fa broma amb el sacerdot al dir-li que li traurà el lloc: «Mana fer una sotana per a mi perquè ja em quedaré jo al teu lloc». Com que el rector manté a l’hospital el sentit de l’humor que sempre va tenir, la María li diu que «em posaré la minifaldilla per treure els homes del bar i portar-los a missa». Ocurrències que diverteixen el sacerdot, que seguint la broma l’anima a fer-ho.

Com a seglar, la María no pot consagrar ni donar la pau, però fa la resta de rituals de l’ofici: dirigeix les oracions, llegeix els evangelis, reparteix la comunió i invoca les pregàries, que aquest diumenge van ser per Don Guillermo, per tots els malalts de la parròquia i per l’ànima de Lionil Gavilanes, un veí mort a Veneçuela.

Oficia la lectura amb la seva roba de seglar, però al preguntar-li sobre aquesta qüestió explica que com que també és escolaneta podria portar la túnica blanca d’Alba que vesteixen els ajudants del sacerdot.

Les hòsties sagrades les consagra prèviament el rector de San Adrián, que també acudeix a la parròquia de Santa Cristina a oficiar els funerals. «Perquè tu encara no pots enterrar gent», fa broma amb María la seva amiga Maruchi Vidal.

Dins de les facècies que li permet aquest assumpte, la María també va dir al sacerdot de San Adrián que «em faré capellà». Seguint la broma, ell li va respondre que «no seràs sacerdot, però tu ja tens el títol».

«Està ben atesa»

La falta de clergues ha fet que algunes parròquies de Vilaboa siguin ateses en ocasions per un professor de religió, o per una monja que en ocasions també va acudir a realitzar les lectures. Però parlant sobre aquestes substitucions amb el vicari de Pontevedra, el rector de San Adrián va dir al delegat eclesiàstic que Santa Cristina «està ben atesa».

A Estefanía Táboas Pereira, que interpreta els càntics de la missa, se li va trencar la veu en diverses ocasions al recordar el rector Guillermo Campos, al qual ajuda des de fa més de deu anys. «És molt bona persona, de les que ja no en queden», diu Fany Táboas. «Anàvem junts pràcticament cada dia d’un costat a l’altre», explica, ja que també acompanyava el sacerdot a la parròquia de Vilaboa.

Saetes

També Maruchi Vidal s’emociona al recordar com Don Guillermo va ajudar la seva família durant tots els seus anys de rector. Recorda amb humor quan els va ensenyar a cantar saetes per interpretar per Setmana Santa. «Ell disfruta molt la música, la viu, i també canta molt bé», afegeix Maruchi Vidal.

Notícies relacionades

La proposta dels metges per frenar les malalties del fetge: una pujada del 40% del preu mínim de l’alcohol

Centenars de veïns de Cabrils sense gas per una fuga: «Sortia aigua pels fogons»

Mentre conversen i recorden altres anècdotes del sacerdot, a María Canosa li sona el telèfon a través del seu ‘smartwatch’. Li preguntem si li truquen d’altres parròquies per donar missa i manté la broma: «Si em paguen bé, hi vaig».

La xerrada acaba demanant-nos que tornem a la parròquia quan torni Guillermo Campos a dir la missa.