Com es lliga a la Xina de la tolerància zero contra la covid-19

Ella va rebutjar l’oferta amb cortesia al·legant la immediatesa, però va canviar d’opinió uns vint dies després. «Les nostres ànimes van connectar. He trobat l’amor durant la quarantena, és el millor regal de l’any», ha dit ella. També ha confessat que l’aspecte del seu futur marit no l’havia impressionat en fotos, però el va trobar més maco en persona. Passaran per la vicaria quan conclogui el confinament i obriran un negoci de venda per internet de pomes.

Xarxes endolcides

 El desenllaç ha endolcit les xarxes després d’un mediàtic i frustrat romanç. Va tenir lloc a la veïna província de Henan, quan la jove Wang, de poc més de 30 anys, va anar a casa de la seva cita a cegues per comprovar els seus dots culinaris. Després de sopar, quan es disposava a sortir al carrer, els guàrdies la van informar que la zona acabava de ser confinada. Va combatre l’avorriment penjant uns vídeos sobre la seva convivència que ràpidament la van convertir en una celebritat. És difícil qualificar el contingut d’apassionant. Ella ganduleja mentre ell cuina i neteja la casa. «M’ha dit deu frases en tot el dia», diu al primer vídeo. «Crec que és un bon noi, però parla molt poc», diu al segon. «Dormo fins que em desperto i no sembla que li molesti la meva mandra», diu al tercer.

Notícies relacionades

ENDESA 80 anys d’història de l’electricitat

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

També es queixa que no pot cuidar bé el seu cabell perquè en aquella casa no té assecador ni suavitzant. Diu que parlar amb ell és com fer-ho amb «un maniquí» i creu que els seus plats són «mediocres», tot i que als vídeos es veuen genials. La noia va retirar les imatges quan els amics del noi, de qui no ha transcendit el nom, li van comunicar que la seva vida s’havia convertit en ‘trending topic’ i que aquella convidada no l’estava deixant en bon lloc. Amb aquesta mateixa actitud, alguns internautes han explicat la seva fidelitat al fracàs. La seva cita era la cinquena d’una ronda de deu que li havien buscat els seus pares a la ciutat de Zhenzhou. «Només som gent normal que volem deixar de ser solters perquè els nostres pares no es preocupin per nosaltres», explica Zhang, de 31 anys.

No és una història excepcional. A la Xina, s’espera que els fills compleixin el seu deure confucià de donar nets i la solteria és un oprobi social. Les grans ciutats tenen parcs on els pares arreglen cites als seus fills després d’intercanviar informació com qui examina cromos. La situació és més greu per a les dones, que són considerades ‘shengnu’ (traduït lliurement com a «sobrants») a partir dels 27 anys. Pateixen l’estigma social i la pressió insuperable del temps perquè, a diferència dels homes, caduquen. Entre les victòries més ressenyables del feminisme a la Xina figura l’orgull desacomplexat de les dones que consagren la seva vida a la feina i a les amistats.