8 fronts oberts del litoral català

Projecte per doblar el port de Platja d’Aro (Baix Empordà)

El projecte d’ampliació de la Marina Port d’Aro preveu la construcció de 340 vivendes i un hotel, als quals s’hauria d’afegir l’expansió de les instal·lacions portuàries amb 270 nous amarratges. El projecte, que doblarà la superfície del port, ja ha sigut aprovat per la Generalitat i l’ajuntament després que el municipi quedés fora del pla de revisió de terres no sostenibles al tenir la seva normativa adaptada als nous criteris. Però el pla ha revoltat els ecologistes i les entitats socials com SOS Costa Brava, que fa temps que es mobilitzen contra els plans d’ampliació. Els seus detractors esgrimeixen que destruirà la pineda urbana més gran de la costa gironina, 13 hectàrees de pi que transcorren paral·lelament a la desembocadura del riu Ridaura, cosa que contribuirà també a accentuar la salinització de l’aqüífer del Ridaura i aguditzar la inundabilitat de les zones ja urbanitzades als límits de la pineda. Aquestes entitats han anunciat que estan disposades a acudir als tribunals per intentar paralitzar el projecte. 

Més habitatges de luxe a les muntanyes de Begur (Baix Empordà)

La vella pedrera de s’Antiga, situada entre sa Riera i Aiguafreda, és des de fa temps un dels focus urbanístics més conflictius de Begur. Actualment s’hi construeixen 24 habitatges de luxe, fruit del pla parcial del 2013 que va reclassificar la pedrera com a terra urbanitzable –anul·lant un acord previ per renaturalitzar-la– i el conveni posterior firmat entre l’ajuntament i la promotora Ses Negres S.L. per desenvolupar-la. La promotora en qüestió està representada per Joan Gual Balmanya, familiar de l’exalcalde Joan Loureiro (ERC). Fa tres anys, Ecologistes en Acció i SOS Aiguafreda van impugnar el projecte als tribunals de Girona. Argumenten que la reclassificació del sòl es va fer de manera il·legal perquè es tractava de terrenys forestals amb un alt valor paisatgístic i en pendents superiors al 20%. També addueixen que les obres d’urbanització afecten parcialment un corredor ambiental que connecta l’espai natural de les muntanyes de Begur amb zones de la Xarxa Natura 2000.

Mig centenar de pinedes amenaçades a la Costa Brava

Les pinedes mediterrànies són un dels elements essencials del paisatge de la Costa Brava, però moltes corren el risc de ser sepultades pel ciment. El pla director n’ha salvat moltes, però s’ha oblidat de les més petites i pròximes al sòl urbà, segons SOS Costa Brava, que ha identificat més de 60 pinedes amenaçades per plans urbanístics. Pinedes com la de la Riera del Canadell (Calella de Palafrugell), on està previst edificar 50 vivendes. O el far de la muntanya de San Sebastià (Llafranc), on se n’han planificat 17 més. Projectes semblants planen sobre dues zones forestals d’Aigua Xelida (Palafrugell) i el càmping de la Fosca (Palamós), afectat per dos blocs de 43 apartaments i una dotzena de xalets. Però és la platja de Pals, una de les més verges de la zona, la que més reptes afronta. Els plans urbanístics permeten dues macrourbanitzacions amb 500 vivendes, que s’aixecarien sobre 24 hectàrees de pi. 

Olivares i pedres seques a Cadaqués (Alt Empordà)

La revisió de terres de la Generalitat ha reduït l’impacte de diversos projectes a Cadaqués, una de les joies del Mediterrani, declarat Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la Unesco. La zona de sa Guarda n’és un exemple. La seva edificabilitat ha quedat reduïda en un 50%, deixant en l’aire els qüestionats plans municipals per aixecar-hi un centenar de vivendes i un hotel, que ja afrontaven obstacles administratius. Però les modificacions no han acabat de posar límit a altres sectors urbanitzables com es Calders, a Port Lligat, on es preveuen 55 noves vivendes, o s’Oliguera, on n’hi ha previstes 80. Els Amics de la Natura de Cadaqués diuen que aquests projectes destruiran quilòmetres de paret de pedra seca i afectaran desenes d’hectàrees d’oliverars, fruit d’un planejament municipal que «preveu creixements desmesurats» i «ni tan sols garanteix la preservació del perfil paisatgístic de la població». 

El patracol de la platja de Tarragona 

El seu nom és la plataforma del Miracle, però a Tarragona tothom la coneix simplement com el patracol: una estructura faraònica de formigó aixecada fa dues dècades als peus d’una de les platges urbanes de la ciutat. Fa vuit anys que la plataforma està abandonada per problemes estructurals, però això no ha impedit fer la funció d’aparcament i pati de jocs per als ‘botellons’ nocturns. Entitats com SOS Costa Daurada reclamen que es desmantelli la infraestructura per crear un parc al seu lloc, recuperar els sistemes dunars de la platja i aixecar zones d’esbarjo per a la ciutadania. L’ajuntament insisteix a mantenir l’estructura i ha anunciat la seva intenció de reobrir-la el 2023 com a part d’un projecte que contempla zones verdes, espais infantils i un carril bici, segons el ‘Diari de Tarragona’. 

Maresmes a peu de mar als Muntanyans (Tarragonès)

Situats al nord de Torredembarra, els aiguamolls dels Muntanyans són una zona de maresmes i sistemes dunars amb un elevat valor ecològic i paisatgístic. Entre els seus canyissos creixen espècies vegetals autòctones com el lliri groc. El Ministeri de Medi Ambient va proposar fa dues dècades l’adquisició de l’aiguamoll per preservar-lo, però la iniciativa mai es va executar per l’oposició de l’ajuntament local i la Generalitat. Tampoc li va servir la seva proximitat a una zona inclosa a la Xarxa Natura 2000, també protegida pel Pla d’Espais d’Interès Natural. Avui el paratge continua amenaçat.

Els plans parcials urbanístics de Torredembarra van dividir el sector en dues parts: Muntanyans I (Nova Torredembarra) i Muntanyans II. Aquesta última ha quedat inclosa en la moratòria de la Generalitat, però no la primera, on una promotora vol vendre els terrenys per edificar habitatges de luxe, segons el Gepec. De moment, ni la seva ubicació en una zona parcialment blindada per la llei de costes ni les denúncies dels ecologistes davant la Comissió Europea han aconseguit frenar els plans urbanístics.

Nou hectàrees de bosc mediterrani a Cunit (Baix Penedès)

A la zona boscosa de Miramar, al terme municipal de Cunit, hi ha plans per aixecar un centenar de vivendes, un hotel i diverses naus industrials. El projecte ha posat en perill nou hectàrees de bosc, catalogat com a hàbitat d’interès comunitari, on creixen espècies amenaçades com el margalló, l’única palmera autòctona d’Europa. El bosc també dona empara a aus protegides com l’esparver, l’aligot comú, l’alosa i l’enganyapastors, segons ‘Diari de Tarragona’.

Fa temps que entitats com SOS Natura Cunit miren de frenar els plans d’urbanització, però l’ajuntament argumenta que no té potestat per fer-ho perquè estan inclosos en el pla general i podria enfrontar-se al pagament d’indemnitzacions si suspèn les llicències. La Generalitat tampoc n’ha sortit al rescat. Si bé el sector està sent revisat com a part del pla provisional de sòl no sostenible, no ha entrat en la moratòria de suspensió de llicències.

Espècies protegides a l’Ampolla (Baix Ebre)

Els ecologistes asseguren que entre els àmbits exclosos de la moratòria de la Generalitat hi ha diverses zones on s’ha detectat la presència d’espècies de fauna i flora protegides, àrees susceptibles de ser utilitzades com espai per a la seva reproducció. Són fonamentalment parcel·les urbanitzables aïllades i repartides per la costa, normalment en zones de penya-segats, que acullen espècies florístiques rares i protegides com el ‘Limonium’, segons el Grup d’Estudi i Protecció dels Ecosistemes Catalans (Gepec). Un cas paradigmàtic és la cala Maria de l’Ampolla, afectada per un pla parcial urbanístic que la revisió de terres del litoral ha deixat intacte. Els ecologistes han constatat la presència habitual a la cala de corbs marins emplomallats (‘Phalacrocorax aristotelis’), també durant l’època de reproducció. Els estudis preliminars del Gepec han conclòs que els corbs marins emplomallats podrien arribar a nidificar a la zona. De moment no hi ha plans desenvolupats per edificar a la zona.

Notícies relacionades

Endesa, 80 anys d'història de l'electricitat

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona