«Ningú ens atén». La digitalització de les oficines bancàries afecta la gent gran

La retirada d’oficines bancàries i caixers automàtics està remodelant el paisatge urbà de les grans ciutats. A l’estampa de transeünts que circulen aliens al seu voltant s’hi afegeix ara la preocupació de cada vegada més persones grans que depenien d’aquests serveis i que estan sent excloses en nom de la digitalització.

És el cas del Francisco, jubilat de 75 anys que es baralla amb un caixer del BBVA a Gran de Gràcia per intentar treure’n diners en metàl·lic. Després d’uns minuts, desisteix davant una màquina que li resulta incomprensible. «Els caixers són emprenyadors: no sé com funcionen i ningú m’ho explica», lamenta. «Si vols anar a l’oficina has de demanar hora abans, però igualment no m’entenen».

El nombre de caixers automàtics que hi ha a Espanya no ha parat de caure i al setembre tan sols n’hi havia 48.081 desplegats pel territori, xifra similar a la que hi havia l’any 2002, fa gairebé dues dècades, segons dades del Banc d’Espanya. Tot i que els pobles han sigut els més perjudicats, aquesta problemàtica també es repeteix en grans ciutats com Barcelona.

Llargues cues i horaris limitats

La frustració de Francisco no és una anomalia. Fins a un 12% de la població catalana té problemes per accedir als serveis bancaris, segons el Síndic de Greuges, que ha començat a investigar l’impacte social del tancament d’oficines i caixers. «Com que hi ha menys oficines al barri, la gent s’acumula a l’única que queda, que no dona més de si», assenyala la Marta, infermera de 62 anys. «I és un conyàs perdre el temps en cues tremendes cada vegada que vols fer una gestió».

La reducció d’oficines ha significat un estalvi important en les despeses de les entitats i, davant l’acumulació de cues, han optat per requerir als clients que demanin hora per poder ser atesos. «No pots venir com abans i ara poden tardar més d’una setmana a atendre’t», explica la Judit, de 82 anys.

A aquest problemàtica s’hi sumen els horaris limitats de moltes oficines, que només obren al matí, situació que accentua les llargues cues i el cansament dels clients. «No hi ha personal suficient per atendre’ns i si vols fer una transferència urgent t’hi pots estar tot el matí», protesta l’Enric, de 66 anys.

El desmantellament bancari també obliga a fer més desplaçaments. Tot i que per a molts és tan sols una incomoditat, per als avis és un problema enorme. Aquesta distància afegida ha fet que la Judit deixi el Banc Sabadell per apuntar-se a una altra entitat «a prop de casa».

«No sabem teclejar»

La progressiva eliminació de caixers automàtics i d’oficines d’atenció al client és part essencial de la digitalització dels seus serveis. Per a una part important de la societat, la migració a la banca electrònica, accentuada amb la pandèmia, ha crescut de forma natural i ha agilitat molts tràmits. Però per a aquells que no tenen competències digitals aquest salt els ha deixat a l’estacada. «Molts no sabem ni teclejar i això ens crea uns problemes que no sé com no hem protestat més», apunta la Judit.

Tot i així, la banca electrònica pot ser confusa fins i tot per als que sí saben navegar-hi. «Si has de fer una transferència que requereixi una mica més de detall, no t’atreveixes a fer-ho per internet», explica l’Enric. «Per pagar els viatges, la Imserso et dona una sèrie de bancs específics, però fer-los a través de la pàgina web és molt complicat», afegeix la Marta.

A l’exclusió digital s’hi afegeix l’exclusió social. I és que la dependència que tenen les rendes baixes amb dels diners en efectiu fa que retirar-los presenti problemes afegits.

Mentrestant, empreses independents de caixers, com Euronet, Euro Automatic Cash i Cardtronics, estan aprofitant el replegament dels bancs per instal·lar nous punts per retirar diners en efectiu.

Pressió ciutadana

Notícies relacionades

ENDESA 80 anys d’història de l’electricitat

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

Aquesta creixent bretxa ha portat el valencià Carlos San Juan, de 78 anys, a impulsar la campanya ‘Soc gran, no idiota’, que ja ha recollit més de 339.000 firmes. «Els bancs s’han oblidat de les persones grans com jo», explicava.

Davant aquesta problemàtica, l’administració pública comença a moure’s. L’Ajuntament de Barcelona està negociant amb les entitats perquè instal·lin nous caixers en dependències municipals com llars de jubilats i centres cívics. Per la seva banda, el Govern espanyol es va reunir aquest dijous amb les tres patronals bancàries i el Banc d’Espanya per apressar-los a garantir la inclusió financera de les persones grans.