Els Mossos conclouen que el conductor ebri que va matar la Cristina la va deixar «desemparada»

El cotxe reprèn la marxa al cap d’un instant, amb una roda destrossada. La llanta frega contra l’asfalt, i deixa una marca a la carretera que mostra que la resta del trajecte el fa envaint el carril del sentit contrari. Així recorre dos quilòmetres. Després, el cotxe es desvia de la carretera per entrar a l’aparcament exterior del restaurant de Can Mascort. El soroll del motor s’atura. En baixen els dos ocupants. Són dos joves: David C., el conductor, i Joan V., el copilot. Estan borratxos. Canvien la roda destrossada en l’accident per la de recanvi i, en lloc de tornar a la carretera dels Àngels, agafen un camí de terra. Tot just han recorregut uns metres, el soroll d’una sirena policial ordena que s’aturin. 

El desemparament

La seqüència anterior forma part de la reconstrucció que els investigadors dels Mossos d’Esquadra han efectuat per al jutjat que instrueix la causa per delictes d’homicidi per imprudència i omissió del deure de socors. Les indagacions, a més de la informació obtinguda del lloc de l’atropellament i de l’estudi dels vehicles implicats, inclouen declaracions d’un testimoni que aquell matí va veure el Volkswagen Golf circulant a tota velocitat i va sentir el terrabastall de l’accident i també de la propietària de Can Mascort. 

L’informe policial recull que el conductor, David C., va donar positiu en el control d’alcoholèmia, una taxa de 0,87 grams per litre d’aire exhalat. Gairebé quadruplicava el límit permès. També assenyala que David C. i Joan V., al fugir, al no interessar-se pel seu estat després d’arrossegar-la, van deixar la Cristina «desemparada». 

La Cristina va ser traslladada d’urgència a l’Hospital Josep Lluís Trueta i va morir poc després a causa de la gravetat de les ferides causades. La primera ambulància del SEM va arribar poc després de l’accident gràcies a l’avís del testimoni. Ni David C. ni Joan V. van agafar el telèfon per trucar al 112 i enviar-li ajuda mentre fugien.

En la seva declaració després de ser arrestat, David C. va admetre que la matinada del 30 d’octubre havia begut cinc combinats de whisky, que va agafar el cotxe conscient que es trobava ebri, que es va desviar de la ruta i va agafar la carretera dels Àngels no per ‘fer corbes’ com si fos pilot de ral·li –una cosa que pel que sembla havia deixat anar a un dels policies que el va aturar– sinó per fumar un cigarro a l’aparcament del restaurant de Can Mascort. 

Per sempre

«La meva filla no anava identificada. Els Mossos van trobar a l’aplicació de Salut del seu telèfon mòbil l’adreça del seu domicili a Girona. Van anar a casa seva i van explicar al seu marit que la Cris havia mort. El seu marit no es va atrevir a trucar-nos. Una ambulància el va portar fins a Olot –on viuen els pares de la Cristina–. Quan vaig obrir la porta i el vaig veure em vaig posar contenta. ‘¿Què fas aquí?’, li vaig preguntar. Després, vaig veure l’ambulància...». L’Elisabet, la mare de la Cristina, explica que va ser així com es va assabentar que havia mort la seva filla. Ahir, diumenge, 24 de gener, gairebé quatre mesos després de l’accident, va tornar junt amb la seva família a la carretera dels Àngels. Dues associacions, Mou-te en bici i ConBici, homenatjaven la Cristina col·locant una bicicleta pintada de blanc al lloc exacte on va morir. Els qui van impulsar el carro que carregava la bicicleta blanca fins a la corba del sinistre van ser el seu fill, de set anys, l’Aleix, iel seu marit, el Joan. «Volem que se sàpiga que ens han tret la Cris per sempre. Que darrere d’un accident de trànsit no hi ha un nombre, hi ha una persona i una família destrossada».

Energia

Notícies relacionades

La proposta dels metges per frenar les malalties del fetge: una pujada del 40% del preu mínim de l’alcohol

Centenars de veïns de Cabrils sense gas per una fuga: «Sortia aigua pels fogons»

«La Cristina era mare, tenia 35 anys i era energia, una noia intensa, que canviava amb la seva força l’ambient de casa. I tot i que de vegades fos massa, no podies enfadar-te amb ella. Perquè ella era així», la recorda la seva germana, minuts abans de nuar un ram de flors al costat de la bicicleta blanca dels Àngels i de prometre-li al seu fill que no l’oblidaran mai. «La Tina era una gran persona, una gran amiga, que sempre tenia un somriure a la boca. Per on passava deixava empremta. Podies comptar amb ella per al que fes falta, s’apuntava a tot. Ningú ens traurà mai el buit que ens ha deixat», expliquen les seves amigues. 

La Cristina va estudiar Educació Especial i des de feia anys treballava de mestra en una escola de Vilafant, a Figueres. «Era molt vocacional, s’implicava amb tots els alumnes, cada vegada que una família tenia qualsevol necessitat, acudia a la Cristina i ella ho removia tot per ajudar-los». Cuidava nois amb autisme i va generar amb ells un vincle intens que es manté. «Han passat gairebé quatre mesos, i continuen preguntant per ella».