‘Obligats’ a disparar: l’Administració ja paga a caçadors per frenar la «invasió» de senglars, cérvols i conills

El gener del 2020, un senglar va ser gravat esquivant cotxes a la connexió de l’A-1 i la M-30 de Madrid. No era una cosa extraordinària a la capital, sobretot a la zona nord de la regió –des de San Sebastián de los Reyes fins a Las Rozas–, on és habitual veure’ls baixant a buscar menjar a nuclis urbans, principalment a la nit. 

El març del 2021, poc abans de l’inici de la pandèmia, la Guàrdia Civil va salvar un senglar que havia caigut al Mediterrani des del Club Nàutic de la Marina de València després de recórrer-se tan tranquil·lament la platja d’Alboraia. A Barcelona, els veïns d’Horta o Nou Barris, entre d’altres, tampoc se sorprenen al veure’ls rondar pels carrers del barri com si fos casa seva. 

Que els porcs salvatges entrin a nuclis urbans és una cosa generalitzada a tota la Península des de fa anys. Però és només la punta de l’iceberg dels efectes de la seva superpoblació, que està causant veritables maldecaps en moltes parts de l’Espanya buidada. 

Aquesta invasió animal, que s’estén també a cabirols, cérvols i conills, està esperonada per la contínua despoblació de les zones rurals, però s’ha vist accentuada en temps de pandèmia, al restringir-se la mobilitat i suspendre’s durant mesos la caça. 

Les últimes xifres aportades pel Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació (MAPA), del 2018, xifraven en 373.225 les captures de senglars, però es desconeixen quants exemplars n’hi ha en l’actualitat a Espanya. 

Dos milions

Segons estimacions de l’Institut de Recerca en Recursos Cinegètics (IREC), el 2025 la seva població podria superar els dos milions d’exemplars.

Els senglars no només causen danys en collites i masses forestals, sinó que són un risc perquè provoquen accidents de trànsit, sobretot en carreteres convencionals, a més de poder transmetre malalties com la tuberculosi o la pesta porcina africana.  

Davant aquesta situació algunes administracions han començat a subvencionar els caçadors per controlar aquestes poblacions, a més d’ampliar els períodes de caça. S’estan donant situacions tan paradoxals com que els caçadors han de sortir fins i tot a fer batudes tot i que no vulguin.

«La nova ordre que regula la caça del senglar a la Comunitat Valenciana diu que et poden arribar a suspendre un aprofitament si no es fan 200 ganxos (petites batudes) a l’any. El que fa molta gent és fer dos ganxos al dia. És increïble. Hem de caçar per obligació», lamenta Raúl Esteban, president de la Federació de Caça de València. 

L’ordre a què es refereix va ser emesa per la Conselleria d’Agricultura, Desenvolupament Rural, Emergència Climàtica i Transició Ecològica del Govern valencià el novembre del 2021. S’hi ampliaven els dies de caça i s’establien normatives més flexibles per al caçador per frenar «l’explosió demogràfica» del senglar, que ha fet que el 55% de les localitats de la comunitat pateixin «superpoblació». 

«És que és una barbaritat la quantitat de senglars que hi ha. No se sap què fer-ne, però cal mantenir-los a ratlla. Tenim uns índexs de sinistralitat a les carreteres atroços per la fauna salvatge», destaca Esteban.  

Segons dades de la DGT publicades el 2020, els accidents per senglars havien augmentat un 47% els dos anys anteriors. El 2018, per exemple, es van produir 701 accidents per atropellament d’animals, on van morir 10 persones, 58 van resultar ferides greus i 877 van patir lesions que no van requerir ingrés hospitalari.

Les comunitats més afectades són Castella i Lleó (9.772 accidents amb animals implicats el 2020) i Galícia (5.047 aquell mateix any). En aquesta comunitat, els animals, principalment senglars, són els causants de la meitat dels accidents. De tots. 

«Plaga»

«És un problema molt seriós, estem esperant a veure si es declara com una plaga», assenyala Miquel Domenech, regidor d’Agricultura d’Oliva (València), que s’ha convertit en el primer ajuntament del país que dona subvencions directes als caçadors per frenar l’onada de porcs salvatges que castiga la zona de cultius del municipi. 

L’import total de la subvenció és de 3.000 euros, que es destinaran íntegrament a tasques de «preparació, execució i treballs posteriors». «És una quantitat acceptable, que podria anar pujant. Es tracta d’ajudar els caçadors en tot el que puguem. Hauran de justificar les despeses. Si és per al menjar dels gossos, per pagar l’ús de membres de Protecció Civil o per a les anàlisis del mateix animal», assegura el regidor, de Compromís.

Catalunya, per la seva part, en concret la conselleria d’Acció Climàtica i Alimentària de la Generalitat, va aprovar l’any passat una subvenció per als caçadors d’entre 12,50 i 25 euros per cada exemplar de senglar abatut. L’import total de les ajudes era de 600.000 euros. 

Segons la convocatòria de l’ajuda, l’objectiu és «disminuir la densitat de l’animal al medi i contribuir a la prevenció i lluita contra les patologies del senglar que poden afectar les espècies ramaderes, especialment la pesta porcina africana, PPA, i la tuberculosi bovina, TB, mitjançant la caça».

El cert és que caçar senglars cada vegada és més car, sobretot des de fa poc més d’un any, quan Brussel·les va aprovar una normativa que va endurir les anàlisis per determinar si les peces tenen triquinosi abans de poder consumir la carn de l’animal. 

«Abans qualsevol veterinari et mirava al microscopi una mostra, però ara el procés és molt més feixuc. No tots els veterinaris, a més, tenen aquesta capacitat. Si abans l’anàlisi et valia cinc o 10 euros ara està entre 25 i 30», assenyala el president de la federació de caça valenciana. 

Un 30% menys de caçadors

Hi ha altres circumstàncies que estan propiciant aquesta superpoblació. Una és la reduïda població del seu depredador natural, el llop. Una altra raó important és que cada vegada hi ha menys caçadors, un sector que acusa un fort envelliment sense que tingui un relleu conforme amb les baixes que es produeixen.

Segons les últimes xifres oficials disponibles, el nombre de llicències de caça ha baixat prop d’un 30% des del 2005: de 1.069.800 permisos a 743.600 el 2019 –últim any amb xifres–.

Des del sector insisteixen en la seva importància no només per controlar la invasió animal, sinó per a la mateixa economia, ja que la caça mou –asseguren– 6.500 milions d’euros a l’any –prop del 0,3% del PIB– i genera 200.000 llocs de treball, entre directes i indirectes. 

«Matances»

«Per a moltes poblacions rurals la caça és una de les grans eines de generació d’ocupació», aprecia el president de la Federació Espanyola de Caça, Manuel Gallardo, que denuncia que després de decretar-se la prohibició de caçar als parcs nacionals s’estan fent «matances» d’animals «per part d’empreses privades» per controlar la població en alguns, com Monfragüe o Cabañeros, sense cap tipus de criteri.  

«El control d’aquest tipus d’espècie és molt més econòmic i eficient si es porta a terme pel sector cinegètic. Nosaltres coneixem el terreny i els costums», assenyala Gallardo, que creu «raonable» que les administracions hagin entès que cal fer un control cinegètic i es doni una aportació al caçador, però perquè es «faci un estudi, seguiment i control» de les espècies. 

«El control poblacional exigeix molta dedicació, cal fer control exhaustiu de la població que es vol analitzar, valorar quin excés n’hi ha, el seu impacte sobre la ramaderia i agricultura, i determinar quants animals cal abatre i en quin moment», aprecia.  

Els ecologistes discrepen d’aquesta visió, ja que la «caça no serveix per controlar poblacions perquè no pot fer la tasca dels depredadors», explica Teo Berjuver, portaveu d’Ecologistes en Acció, que assegura que aquestes superpoblacions «no són tan genèriques» i es limiten a «moments concrets». 

«La caça ha provocat la desaparició del cérvol en moltes zones on després s’ha hagut de reintroduir», aprecia la portaveu, que culpa els caçadors d’«ajudar que s’incrementin les poblacions a l’eliminar els grans depredadors, com els llops o les àguiles». 

Segons afegeix, la caça de cria en captivitat i deixar anar també ha generat excessiva població en moltes zones, com a Cabañeros, on els amos van tancar les finques per tenir més població i poder vendre «més cars els cérvols i senglars perquè eren més grossos», cosa que va provocar un desequilibri amb l’hàbitat, ja que el seu important nombre provocava un «dany important» a la vegetació. 

Al prohibir-se la caça, el problema es va incrementar. «En aquest cas, si cal fer una gestió de la població, una cosa que no ens agrada, i has de recórrer a la captura i la caça, és millor que ho faci personal tècnic, que saben si el que sobra són mascles joves, femelles...», assegura sobre els tècnics de Tragsa, l’empresa pública a la qual s’encarrega des de Parcs Nacionals aquestes tasques de gestió.

Els conills

A part dels senglars i els cérvols, els conills també estan suposant un enorme mal per a l’agricultura. 

A Navarra, el sindicat Euskal Herriko Nekazarien Elkartasuna (EHNE) ha demanat al Govern foral una ajuda de 150.000 euros als caçadors per controlar la fauna salvatge, com els conills, que inunden, entre d’altres, la zona de la ribera, «on campen lliurement» entre els cultius de cereals.

«Hi ha pagesos que ni sembren, perquè no et deixen ni assegurar el cultiu el segon any que denuncies danys», afirma Felipe Etxetikia, coordinador del sindicat, que afegeix que aquí també els senglars estan estesos per tota la comunitat

Notícies relacionades

Bakú aconsegueix 300.000 milions a l’any per als països del sud global

Els juristes reclamen una normativa per fer front al ‘greenwashing’

. «Abans anaves a la muntanya i era estrany veure’n un; ara el difícil és no veure’n», afirma.

Pel coordinador, el problema s’agreujarà els pròxims anys ja que el relleu generacional dels caçadors no està garantit. «Cada vegada hi ha menys gent jove als vedats», assenyala Etxeitikia, que assenyala que la nova llei de caça que prepara el Govern navarrès flexibilitzarà les condicions i ampliarà els dies de captura de fauna. «És que el problema és molt greu, volem que siguin caçadors professionals de la zona, però potser s’hi ha d’implicar també la Policia foral de Navarra».