¿Quantes dones van ser executades a Catalunya acusades de bruixes?

La caça de bruixes a Catalunya va deixar centenars de feminicidis documentats després d’investigacions historiogràfiques que mostren una societat feudal i descentralitzada en què les dones amb coneixements mèdics, viudes o no normatives eren acusades de bruixeria i assassinada amb la connivència social.

Precisament, el ple del Parlament d’aquest dimecres debatrà una proposta de resolució que advoca per «reparar la memòria històrica» de les dones «injustament condemnades i executades» per suposadament dedicar-se a la bruixeria en el passat.

L’historiador expert en l’edat mitjana i la història moderna Pau Castell, de la Universitat de Barcelona, ha passat els últims 15 anys fent el treball de «formigueta» de revisar desenes d’arxius municipals, on ha trobat prolixa documentació d’execucions a dones en judicis pel crim de bruixeria.

A la vall d’Àneu

De fet, a la vall d’Àneu, a la comarca del Pallars Sobirà (Lleida), un dels llocs amb més execucions, es va aprovar la llei contra el crim de ‘bruixeria’ més antiga d’Europa, datada el 1424.

Castell ha explicat a Efe que el fenomen de la caça o cacera de bruixes s’emmarca en el temps entre el segle XV i el XVIII i és un dels més rellevants en nombre de judicis i assassinats a la forca del continent, malgrat que en l’imaginari popular les bruixes sovint s’han relacionat més amb llocs com Navarra o fins i tot Galícia i les seves meigas.

En actes municipals i una altra documentació local apareixen les memòries dels judicis per «bruixeria», un delicte «imaginari», destaca Castell, que explica que sovint aquestes dones se les culpava de les morts de nens al poble o de catàstrofes climàtiques que feien malbé les collites.

Però, ¿per què a Catalunya? L’historiador apunta que va facilitar el fenomen, d’una banda, el tràfec de persones foranes que arribaven als pobles del Pirineu de llocs com Occitània i, de l’altra, que es tractés d’un territori feudal on els alcaldes tenien poder absolut i ningú revisava uns judicis en què no hi havia més prova que una confessió de la mateixa dona després de sotmetre-la a tortures.

La forca

Curiosament, s’utilitzava la forca i no la crema, més pròpia de la inquisició, institució que a la regió que avui és Catalunya tenia poc poder, cosa que paradoxalment era negatiu per a aquestes dones, ja que aquests tribunals sí que exigien certes «proves».

De fet, en els judicis en què es va involucrar la inquisició sovint aquestes dones van ser deslliurades de l’execució per la inconsistència del cas, explica Castell.

Tant l’historiador com Núria Morelló, antropòloga feminista que ha estudiat el perfil de les assassinades, destaquen que hi havia persones de tot tipus, si bé una àmplia majoria eren dones acusades de fer bruixeries i màgia, cosa que a la pràctica significava tenir coneixements medicinals, o bé dones no normatives, a qui el poder local sentia com una amenaça, així com viudes o dones amb els seus propis béns.

Les investigacions historiogràfiques revelen que la realitat de les dones acusades de bruixes s’assembla poc a la imatge icònica de les pel·lícules i la cultura popular: la dona vella, lletja, encorbada, que es passeja amb escombra i és malvada.

La sexualització

La periodista Ivet Eroles, autora de ‘Dones al marge. Bruixes i altres històries d’estigma i oblit’ (Ed. Fonoll), crida l’atenció sobre el naixement del mite de la maldat femenina i destaca la sexualització de la bruixeria, ja que en l’arquetip s’incloïa la concepció de dona luxuriosa.

Més enllà, a propòsit de les lectures que es poden fer en l’actualitat d’aquell fenomen, l’escriptora remarca el fet que fossin els veïns d’aquestes dones els primers en acusar-les i tenir connivència amb aquells successos atroços.

«Una proclama habitual en les manifestacions feministes és allò de ‘Som les netes de les dones que no vau aconseguir cremar’. Doncs més aviat som els nets d’aquells que les van assassinar. Som hereus dels opressors, i convé tenir-ho en compte i reconèixer-nos com a corresponsables dels abusos. Això ens fa tenir un paper més actiu i conseqüent sobre el que va passar», ha dit Eroles.

Castell està participant en la recopilació arxiver per fer un llistat de dones assassinades per ‘bruixes’, un procés de memòria que ja s’ha portat a terme en altres llocs d’Europa.

Si bé el segle XVIII queda molt enrere, l’historiador crida l’atenció sobre el fet que els greuges misògins a dones considerades descendents de bruixes arriba pràcticament al nostre dies i explicar que fa 15 anys, en un poblet del Pallars, a una dona gran «li va canviar la cara» quan li va preguntar si havia sentit parlar de la «bruixa Rugalla».

Notícies relacionades

La proposta econòmica de Bakú contra el caos climàtic indigna el sud global

Eva Tortajada: "En la seva primera etapa de vida, els fills necessiten sentir-se segurs"

Margarida Rugall va néixer a la vall Fosca al segle XVI i al llarg de la seva vida va ser jutjada diverses vegades per bruixa i finalment sentenciada com a tal el 4 de gener de 1548 davant un tribunal civil presidit pel procurador general del Marquesat del Pallars.

Aquest dimecres 26 de gener els diputats del Parlament català debatran reparar històricament la seva memòria i la de moltes altres dones assassinades per ser considerades bruixes.