Un estudi català mostra que els tests nasals continuen sent més útils que els bucals

Per arribar a aquesta conclusió es van prendre, durant els dies 8 i 9 de gener, mostres a 300 usuaris de centres d’urgències d’atenció primària i punts centralitzats on es fan proves de detecció. Pràcticament el total dels participants, un 95%, tenia simptomatologia compatible amb la covid. I quan un donava positiu a la mostra nasofaríngia, se li preguntava si volia participar en l’assaig i si acceptava, se li feia un altre test d’antígens, de la mateixa marca i model, però passant l’hisop per les genives i l’interior de les galtes.

Els resultats, a què ha tingut accés EL PERIÓDICO, mostren que només un 31,7% dels tests d’antígens fets amb la mostra nasal donen positiu també amb mostres bucals. A més, en el cas que els resultats de les dues proves no coincidissin, es preguntava a la persona si se li podia prendre una nova mostra, per analitzar-la mitjançant la tècnica PCR al laboratori clínic de la Metropolitana Nord. I les PCR han confirmat que aquesta persona estava contagiada de covid, tot i que a la mostra bucal donés negatiu.

Els estudis previs

És a dir, sempre que els tests d’antígens realitzats al nas donaven positiu, la prova PCR va confirmar aquest positiu, tot i que a la boca donés negatiu. Per això, l’estudi demostra que continua sent més útil efectuar les proves pel nas que per la cavitat bucal, almenys referent als tests d’antígens, ja que els estudis previs que apunten la hipòtesi que l’òmicron es detecta abans a la boca van ser fets amb proves PCR.

Un va ser efectuat a Sud-àfrica pel mateix grup d’investigadors que va descobrir la variant que, a causa del seu alt poder de contagi, ha colonitzat bona part del món. I un altre ha sigut efectuat als EUA. No obstant, cap ha sigut revisat per experts i han sigut difosos de forma preliminar perquè la comunitat científica conegui al més aviat possible els resultats, ja que si es confirmessin canviaria la forma en què, en hospitals i centres de salut, es treballa per detectar la covid.

Va ser precisament la seva difusió la que va motivar l’estudi portat a terme a l’Àrea Metropolitana Nord de Barcelona. «Volíem elegir la prova que generés més rendiment», explica Núria Prat, directora dels dispositius d’atenció primària de les comarques del Barcelonès Nord, Maresme, Vallès Occidental i Vallès Oriental.

Primer al món

«No volem crear controvèrsia amb els estudis previs, ni diem que estiguin bé o malament, però la nostra recerca demostra que almenys els tests d’antígens s’estan fent correctament a la zona nasal», afegeix. L’estudi català és el primer que s’efectua al món amb aquest tipus de proves i la variant òmicron i s’ha efectuat «en molt poc temps i els seus resultats han sigut validats ràpidament» per tenir certeses de si cal canviar o no el procediment a l’hora d’obtenir les mostres abans que pugui arribar una altra soca.

Prat remarca que el fet que la recerca s’hagi realitzat des dels dispositius d’atenció primària, on es té accés a un gran volum de població i la recollida de mostres forma part de la seva activitat assistencial, ha permès aquesta rapidesa.

Notícies relacionades

Obrim un test d’antígens: una tira de cel·lulosa i dos anticossos

Per què els tests d’antígens es poden manipular amb begudes

Així mateix, puntualitza que els tests d’antígens presos amb mostres de l’interior de la boca, que van ser efectuats amb pacients que no havien menjat, begut o fumat 30 minuts abans de la recollida, no són exactament iguals que els tests de saliva que es venen en farmàcies, per això els resultats no es poden equiparar.

La recerca ha sigut publicada en primera instància a la revista ‘MedRxiv’ i hi ha participat també l’Hospital Universitari Germans Trias i Pujol; la Fundació Institut Universitari per a la Recerca en l’Atenció Primària Jordi Gol i Gurina (IDIAPJGol); l’Institut de Recerca Germans Trias i Pujol (IGTP); l’Institut de Recerca de la Sida IrsiCaixa i la Fundació Lluita contra la Sida i les Malalties Infeccioses.