La primera vegada, amb 19 anys
L’Hospital Vall d’Hebron trasplanta tres vegades els pulmons a una jove de 24 anys
Es tracta de la primera intervenció d’aquest tipus feta a Espanya
Mireia Sitjà, una noia de 24 anys, ha sigut la primera pacient espanyola a rebre tres trasplantaments bipulmonars, tots en menys de sis anys i a l’Hospital de la Vall d’Hebron de Barcelona, el centre que més retrasplantaments de pulmó ha portat a terme a Espanya.
En una roda de premsa celebrada aquest divendres, la pacient ha explicat que pateix fibrosi quística des del naixement, una malaltia crònica que redueix la qualitat de vida de qui la pateix, ja que produeix una quantitat anormal de moc que causa problemes pulmonars i digestius.
La primera vegada que Sitjà va entrar a quiròfan per sotmetre’s a un bitrasplantament de pulmó com a conseqüència de la seva malaltia crònica va ser el 2016, amb 19 anys.
En aquella ocasió, la urgència del trasplantament li va motivar l’aparició d’un pneumotòrax, una complicació que es produeix quan es filtra aire entre els pulmons i la paret toràcica i que li va provocar una insuficiència respiratòria que es va agreujar a causa de la fibrosi quística, que constitueix la tercera causa de trasplantament de pulmó.
Tres anys més tard, el 2019, la pacient va tornar a entrar a quiròfan per rebre un retrasplantament dels dos pulmons perquè els trasplantats el 2016 presentaven un grau de disfunció, una reacció de rebuig crònic per part de les defenses del cos de la pacient.
#VallHebron ha realitzat per primera vegada a l'Estat tres trasplantaments pulmonars a una mateixa persona, una pacient de 24 anys amb fibrosi quística, una malaltia genètica que afecta els pulmons, l'aparell digestiu i altres òrgans del cos. https://t.co/0t2aChQjfM pic.twitter.com/vyVwlrrnxN
— Vall d'Hebron (@vallhebron) 28 de enero de 2022
«Tornava a sentir aquella sensació d’esgotament constant»
«El meu cos i les meves defenses van deixar de tolerar els pulmons trasplantats i vaig recaure, vaig tornar a sentir aquella sensació d’esgotament constant i de falta d’aire que m’impedia portar una vida normal», ha explicat Mireia Sitjà.
El cap del Servei de Cirurgia Toràcica i Trasplantament Pulmonar de Vall d’Hebron, Alberto Jauregui, ha assenyalat que el rebuig crònic és una possibilitat que pot presentar-se els anys posteriors de l’operació de trasplantament pulmonar i és la principal causa del retrasplantament.
La pacient ha relatat que, després del primer retrasplantament, el desembre del 2020 va tornar a sentir certa insuficiència respiratòria, però no va ser fins a l’agost del 2021 quan la seva qualitat de vida es va veure totalment afectada.
L’esgotament era tan gran que els metges van decidir ingressar-la una setmana l’agost per fer-li proves i així estalviar-li els trajectes fins a l’hospital.
«Fer-me una cua o posar-se els mitjons era com fer una marató, m’era impossible. En aquell moment em van posar oxigen i no vaig sortir de casa des de l’agost fins al desembre perquè no podia ni passejar», ha recordat la noia.
A finals del 2021, va ser sotmesa a un segon retrasplantament (i tercer trasplantament) bipulmonar a Vall d’Hebron, després de patir de nou un rebuig crònic dels pulmons trasplantats.
Després de l’última operació, Mireia Sitjà s’ha convertit en la primera pacient d’Espanya a rebre en tres ocasions uns pulmons externs.
«Abans de portar-lo a terme, des de l’equip mèdic vam sol·licitar una valoració del cas per part del Comitè de Trasplantament Pulmonar de Vall d’Hebron i per part de l’Organització Nacional de Trasplantaments», ha explicat Jauregui.
Riscos importants
El cap del Servei de Cirurgia Toràcica i Trasplantament Pulmonar també ha recalcat que portar a terme un retrasplantament és una operació molt complicada tant per a l’equip mèdic com per a la pacient, i comporta riscos importants.
La pacient, que va ser informada de tots els riscos, va decidir sotmetre’s a l’operació «sense dubtar-ho», perquè «es trobava molt malament i va considerar que valia la pena córrer el risc per tenir una vida millor».
D’altra banda, la cirurgiana del Servei de Cirurgia Toràcica i Trasplantament Pulmonar Laura Romero, que també va estar al quiròfan en l’últim retrasplantament de la noia, ha destacat que els requisits per optar a aquesta cirurgia són concrets i els pacients se seleccionen minuciosament.
«Per accedir al retrasplantament bipulmonar la pacient ha de tenir com a únic òrgan vital afectat el pulmó i, a més, ha de ser jove, ja que és una operació molt complicada i una persona gran no podria suportar-la», ha remarcat Romero.
«Lluitadora i amb un ànim exemplar»
Segons la doctora Romero i el doctor Jauregui, actualment la pacient, que han descrit com a «lluitadora i amb un ànim exemplar», es troba «molt bé», fa una setmana que va sortir de l’hospital i ja ha pogut tornar a la vida normal, tot i que anant a rehabilitació i sense fer esforços.
Sitjà, per la seva banda, ha destacat que està «molt contenta i agraïda» amb tot el personal de Vall d’Hebron que l’ha atès aquestes setmanes, però està contenta de tornar a casa seva, perquè, entre altres coses, ha pogut continuar estudiant japonès i coreà i ha tornat a ballar, una cosa que li encanta fer.
Vall d’Hebron, rècord de trasplantaments
Vall d’Hebron és un dels set centres d’Espanya que porta a terme retrasplantaments de pulmó, segons l’Organització Nacional de Trasplantaments (ONT).
Notícies relacionadesEn l’última dècada s’han fet 82 retrasplantaments de pulmó a Espanya, 26 dels quals s’han executat a Vall d’Hebron, és a dir, el 31,7% del total.
Vall d’Hebron és el centre que més reintervencions ha efectuat a Espanya i l’únic a Catalunya, Aragó i les Illes Balears.
- Al minut Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions
- Shopping Black Friday 2022: les millors ofertes d’Amazon
- SHOPPING Helly Hansen té les millors rebaixes d’hivern: ¡a meitat de preu!
- Com més població, més recursos
- L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia