Estirada d’orelles a Von der Leyen per negar accés als seus SMS amb el CEO de Pfizer

«No tots els missatges de text necessiten ser registrats però està clar que entren sota la llei de transparència de la UE així que els missatges rellevants s’han de registrar. No és creïble defensar el contrari», conclou la Defensora del Poble europea, Emily O’Reilly, després d’una investigació realitzada per aquest organisme de control de la UE sobre l’accés als missatges SMS que es van intercanviar la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, i el conseller delegat de Pfizer, Albert Bourla, quan negociaven un nou acord de compra de vacunes per part de la UE.

El cas es remunta a l’any passat. Va ser la mateixa responsable de l’Executiu comunitari qui va confirmar en una entrevista amb el New York Times, l’abril del 2021, que havia intercanviat SMS amb Bourla durant la negociació sobre la compra de més vacunes. Un periodista de Netzpolitik.org, Alexander Fanta, va decidir sol·licitar el 4 de maig a l’Executiu comunitari accés públic als esmentats missatges i altres documents relatius a aquests intercanvis. L’únic que va rebre va ser un correu electrònic, una carta i una nota de premsa però no els missatges de text. Després d’una denúncia d’una eurodiputada holandesa, Sophie in ‘t Veld, el cas va arribar en mans d’O’Reilly, que va posar en marxa una investigació per avaluar la manera en què la Comissió Europea va gestionar la petició d’informació.

Segons el resultat d'aquesta, malgrat la petició, la Comissió Europea no va sol·licitar de manera explícita als membres del gabinet de la presidenta que busquessin els missatges de text requerits i es va limitar a reclamar els documents que compleixen els criteris interns de registre en el qual, van assenyalar, no entren els SMS. Segons el parer de la defensora aquesta actuació constitueix «un cas de mala administració. «L’estretor de mires amb què es va tractar aquesta sol·licitud d’accés públic va fer que no s’intentés identificar si existia algun missatge de text. Aquesta manera d’actuar no respon a les expectatives raonables de transparència i de les normes administratives de la Comissió», critica O’Reilly.

Fins al 26 d’abril

Tot i que la defensora del poble admet que no tots els missatges de text han de ser necessàriament registrats, sí que han de quedar plasmats aquells que clarament entren en el marc de la legislació de transparència europea com passa en aquest cas. Durant la investigació, l’Executiu comunitari va argumentar que un «missatge de text o un altre tipus de missatgeria instantània és, per la seva naturalesa, un document de curta durada que no conté, en principi, informació important sobre assumptes relacionats amb les polítiques, activitats i decisions de la Comissió» i que no registren els missatges instantanis.

Notícies relacionades

Pfizer i Moderna apugen els preus de les seves vacunes per a Europa

La vacuna d’AstraZeneca li costa 870 milions d’euros a la UE

La resposta d’O’Reilly a aquestes al·legacions és, no obstant, rotunda. «És el contingut del document el que importa i no el suport o la forma. Si els textos afecten polítiques i decisions de la UE, han de ser tractats com a documents de la UE», avisa O’Reilly, que ha urgit l’Executiu comunitari que busqui de nou els missatges intercanviats amb el CEO de Pfizer. Brussel·les té fins al 26 d’abril per respondre sobre la recerca dels missatges requerits.

«És necessari reformar i clarificar les regles d’accés a documents de la UE perquè no tornem a tenir problemes d’aquest tipus en el futur. Veiem que hi ha una resistència generalitzada a aplicar el reglament a tot el que no és un document en el sentit tradicional clàssic», assenyala la directora d’Access Info, Helen Darbishire.