VIOLÈNCIA MASCLISTA
Aquestes són les drogues de submissió química davant les quals cal estar alerta
La submissió química és un tipus d’agressió en què es droga les víctimes per poder abusar-ne sexualment. A Espanya s’ha posat en el focus els últims mesos, arran de les múltiples denúncies de dones que han sigut víctimes d’aquestes agressions i s’han sentit desemparades per les autoritats.
La majoria de les drogues utilitzades en aquests contextos són pràcticament imperceptibles per a la víctima i entre els efectes secundaris mes freqüents es troben la pèrdua de memòria i la pèrdua de consciència. EL PERIÓDICO ha recollit els cinc tipus de drogues més freqüents en agressions de submissió química.
Burundanga
És el nom popular de l’escopolamina. Aquesta substància té efectes al·lucinògens i causa símptomes com son, submissió, hipertensió i fins i tot, en grans dosis, deficiències respiratòries i cardíaques.
GHB
També anomenat èxtasi líquid. Coneguda com la droga de les violacions. És inodora, incolora i insípida. Imperceptible per a una víctima, a més al cap de poques hores és indetectable al cos. Els efectes buscats són l’augment de la sociabilitat i de la capacitat de comunicació; poden aparèixer, no obstant, somnolència, obnubilació, mal de cap, confusió.
Butirolactoma
També anomenat GBL, és un precursor del GHB. Es dilueix en aigua o en un refresc perquè no s’ha de barrejar amb alcohol. És un depressor del sistema nerviós central i el seu consum està en auge a Espanya.
Benzodiazepines
Són medicaments –benzodiazepines (flunitrazepan, lorazepan...) hipnòtics (zopiclona, zolpiden...), neurolèptics, sedants o anestèsics– que normalment són diluïts a la beguda alcohòlica de la víctima que les acaba ingerint de manera involuntària provocant-li somnolència, quedant la víctima en total estat d’inconsciència
Ketamina
La ketamina és un anestèsic dissociatiu desenvolupat el 1963 i actualment utilitzat en anestèsia humana i medicina veterinària. La ketamina es presenta com un líquid translúcid. Al mercat il·lícit, la ketamina pot presentar-se de moltes altres formes: líquid incolor, pols blanca (vidres blancs), comprimits o càpsules, per la qual cosa és possible utilitzar-lo per diferents vies d’administració: intravenosa, intramuscular (líquid), rectal (líquid), nasal (pols), pulmonar «fumada» (pols) i oral (líquid, comprimit, càpsules).
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
