Les ‘apps’ que controlen la regla entren en el negoci de les dades

Un nivell de detall que algunes companyies consideren útils per a la recerca de la salut femenina. Com Clue, que acumula més de 10 milions de descàrregues a Google Play Store. Anna Druet, investigadora i exdirectora de ciència i educació de l’empresa, assenyalava en un article el 2018 que treballen amb «investigadors acuradament seleccionats» per «respondre preguntes de recerques específiques de naturalesa no comercial». 

Fonts de la companyia asseguren que continuen compartint aquestes dades anonimitzades. És a dir, «desproveïdes de factors d’identificació com correu electrònic, noms i adreces IP». Altres companyies no descarten fer-ho en el futur. Woman Log assenyala que tenen «estàndards molt més alts i estrictes per a la protecció de dades en comparació amb altres ‘apps’». «Però potser en el futur puguem afegir aquesta opció (una casella de selecció), si algú accepta compartir dades anònimes amb tercers», assenyalen. 

Dades atractives per a la publicitat

Les dades sobre la menstruació són bastant llamineres per als mercats publicitaris. «En aquells dies [del cicle] és més fàcil que les dones comprin alguna cosa», explica Jorge García Herrero, advocat i delegat de Protecció de Dades. Això té un motiu científic: la baixada de serotonina premenstrual. 

L’expert assegura que no n’hi ha prou amb firmar el consentiment de l’‘app’ perquè es puguin compartir les dades de les usuàries. El Reglament Europeu de Protecció de dades (RGPD) obre excepcions, però no a la lleugera. «Per a qualsevol tractament de dades necessites una base legal però també informar l’usuari», assenyala. «Si instal·les una ‘app’ i consents que es tractin les teves dades per a la funcionalitat normal, es preveu que es puguin donar tractaments secundaris de recerca, però el normal és que ho faci la mateixa organització que els ha captat. Si són d’altres, te n’han d’informar», explica. 

«Sí que es permeten tractaments secundaris, diferents als que s’han consentit, sempre que siguin compatibles amb la finalitat inicial», prossegueix. I això cal justificar-ho bé. 

Falta recerca 

Carme Valls, especialitzada en Endocrinologia i Medicina amb perspectiva de gènere, no veu ètic aquest ús. «Si es fa un estudi a l’hospital, tot i que les dades siguin anònimes, el Comitè d’Ètica fa firmar un consentiment informat», explica. Tot i que acceptis, tens dret a retirar-te.  

També dubta que les dades recollides per les ‘apps’ serveixin per estudiar la menstruació i no es limitin a «un treball estadístic barat». Sense saber la història clínica del pacient, «poden saber en quins dies menstruals comprem o mengem més», però no fer un estudi científic. 

El que sí que és clar és que encara falta molta recerca sobre la regla. «Necessitem correlacionar-la amb la morbiditat present en dones. La menstruació dolorosa indica que hi ha un problema hormonal», assegura. Valls critica que els últims 20 anys s’hagi donat l’anticonceptiu per a qualsevol símptoma en comptes d’estudiar-ne la causa. La sorpresa ve després, quan moltes tenen problemes per quedar-se embarassades. 

«Estudiar el cicle és estudiar les seves correlacions amb la resta del cos, el medi ambient, l’alimentació i l’estrès», afirma. I per fer-ho no n’hi ha prou amb les ‘apps’. 

Precedent perillós

L’oenagé Privacy International va realitzar un estudi el 2019 per veure com aquestes ‘apps’ compartien la informació. Hi concloïen que les nostres dades més íntimes no queden entre nosaltres i el nostre telèfon, «sinó que també són accessibles per als servidors de l’aplicació i, potencialment, per a d’altres».I advertien que podien ser «vulnerables als atacs». 

Notícies relacionades

Endesa, 80 anys d'història de l'electricitat

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

Però no sempre fa falta que n’hi hagi un o que hi hagi una fallada de seguretat. Entre juny del 2016 i febrer del 2019, l’empresa que desenvolupa l’‘app’ per al control del període Flo va enviar detalls de salut íntims de les seves usuàries a companyies, entre les quals, Facebook i Google. La Comissió Federal de Comerç dels Estats Units va presentar una queixa al·legant que tenia motius per creure que havien enganyat els seus usuaris.

«En cap moment s’han proporcionat dades sobre el nom, adreça ni data de naixement a cap empresa», anunciava Flo. Va arribar a un acord amb l’agència. No hi va haver multa. Des d’aleshores, asseguren que no comparteixen informació sobre la salut sense permís.