La rectora de la URV: «Queda bastant per fer per evitar que la violència masclista quedi impune»

¿Què li ha semblat el testimoni de les 25 dones del MeToo a la universitat?

Aquests testimonis evidencien que la violència masclista es reprodueix en tots els àmbits de la nostra societat, fins i tot a la universitat, malgrat que el nombre de denúncies o queixes que arriben al nostre coneixement sigui baix. Un dels elements fonamentals per fer front a la violència masclista és la visibilització i denúncia, com en aquests casos, de qualsevol conducta que atempti contra els drets de les dones. Sabem, a més, de la importància d’acompanyar la víctima i del risc, com expliquen algunes d’aquestes dones, de patir aïllament o represàlies per aquest fet, cosa que posa de manifest les complicitats que sovint envolten aquest tipus d’agressions i contra les quals estem lluitant des de les universitats.

Com a investigadora i docent, ¿coneixia aquesta problemàtica? ¿La va patir en algun moment?

Només recordo un cas al principi de la meva carrera, que més que violència de gènere com a tal va ser un cas de desigualtat d’oportunitats per qüestió de gènere. Un catedràtic volia que el seu deixeble, que tenia menys antiguitat que jo en la institució, ocupés una plaça a temps complet abans que jo pel fet de ser un home i justificant-ho que ell havia de mantenir una família. Al final, la decisió va passar per un òrgan col·legiat que va votar a favor meu.

¿En coneixia algun cas?

He de dir que sempre he treballat envoltada d’homes però, per sort, mai he patit aquesta violència ni l’he vista en el meu entorn més pròxim.

¿I com a rectora? ¿Amb quin esperit afronta aquesta problema?

A la URV, des que vam aprovar el protocol, el juliol del 2019, s’han presentat 13 casos, majoritàriament per dones estudiants que han informat d’algun tipus d’assetjament per part de companys (cinc casos), professors (cinc casos) o externs (tres casos). Són 13 casos de diferents tipus d’assetjament i de diferents relacions entre víctimes i assetjadors. Voldria apuntar que no hem tingut cap cas de sol·licitud d’intervenció presentada per personal docent o administratiu.

Soc conscient que aquestes xifres no recullen la totalitat de la violència existent contra les dones a la comunitat universitària i que segurament hi ha més casos que existeixen i que no ens arriben. Acabar amb la violència masclista i amb la impunitat dels assetjadors és un procés llarg que requereix compromís i temps, però crec que estem fent passos importants i positius. I en la mesura que podem, contribuïm, amb les nostres accions, que les dones assetjades expliquin el que passa. I, sobretot, tenim un compromís contra la impunitat de qui exerceix assetjament o violència.

La URV té un protocol per a casos d’assetjament des del 2013. Quan el meu equip va arribar al rectorat de la URV, vam impulsar l’elaboració i aprovació d’un segon protocol dirigit específicament a l’estudiant i, des del primer moment, estem treballant per formar i sensibilitzar la comunitat universitària amb diferents campanyes, com cicles de conferències i ‘webinars’, cursos MOOC, una sèrie de ‘podcast’ sota el títol ‘FemIgualtat’ i, de forma destacada, una campanya amb punts lila a tots els campus de la universitat.

A més, la URV està treballant per donar una resposta ràpida i segura a les dones que denuncien i, sobretot, per acompanyar-les quan es donin aquestes situacions condemnables. Això ho hem fet sempre, garantint el principi de confidencialitat, respecte i protecció a les dones afectades.

Finalment, també ens mou la voluntat d’investigar cada cas en tota la seva amplitud i també, en la mesura de les possibilitats que ens ofereix el marc legal existent, sancionar les conductes d’assetjament. Per desgràcia, moltes de les investigacions acaben amb la paraula d’un contra la de l’altre i, com que sovint no hi ha testimonis, pot arribar a ser frustrant per a qui ha patit la violència. Considero que queda bastant per fer per evitar que molts casos quedin impunes.

¿Creu que la iniciativa del CIC d’impulsar un protocol general comú a totes les universitats hi ajudarà?

Les universitats hem de treballar en la lluita contra la violència masclista de forma coordinada però respectant sempre l’autonomia universitària, que és un element necessari i imprescindible per impulsar qualsevol transformació i millora de la universitat. El treball que han fet i estan fent les universitats, i en concret la URV, en relació amb els protocols considero que és molt positiu. D’una banda, s’està treballant a donar a conèixer els protocols entre tota la comunitat; en segon lloc, s’està treballant per formar el professorat i el PAS, i en tercer lloc, també s’està treballant per garantir la millor atenció a les dones que denuncien qualsevol situació d’assetjament i/o violència masclista.

Al meu entendre, el que és realment important és disposar d’un procediment que sigui eficient per donar respostes a les víctimes i que asseguri una coordinació àgil entre les diferents unitats de la universitat. Alhora, crec que és molt important que la universitat pugui coordinar-se amb els serveis de la Generalitat que estan especialitzats en matèria de violència masclista i així oferir un acompanyament professional a les dones que són víctimes d’aquesta violència masclista, animant-les i acompanyant-les amb la denúncia dels fets.

Les afectades assenyalen que el problema està en la deficient aplicació dels protocols. ¿Quines mesures pràctiques creu que s’haurien d’implementar per acabar amb el problema, penalitzant efectivament els assetjadors, i per evitar la violència aïlladora contra qui recolza les víctimes?

Soc conscient que una vegada es comet un assetjament, és difícil, per no dir impossible, reparar completament el benestar de la víctima, especialment en els casos de violència sexual.

Els protocols són instruments imprescindibles per donar una bona resposta a les dones que pateixen violència. Són mecanismes en revisió constant i que es van millorant a mesura que es van aplicant. A la URV, després de cada cas en què s’aplica el protocol, es valora si fa falta modificar-lo en algun aspecte, i som conscients que la realitat de la violència contra les dones és molt àmplia i es presenta de moltes maneres. Per garantir la millor resposta a aquesta violència, la URV està fent tot el que està a les nostres mans, però cal tenir present que l’aplicació dels protocols també implica l’aplicació d’un marc legal suprauniversitari, que és el que defineix una part dels instruments disponibles, com són les sancions, per donar resposta a les conductes d’assetjament.

Notícies relacionades

Espanya no actualitza les dades sobre violència de gènere a la universitat des del 2008

MeToo a la universitat: Catalunya actualitzarà els protocols antimasclistes en l’ensenyament superior

¿Creu que les dones i la universitat en sortiran enfortides?

Evidentment que la universitat i les dones en sortiran reforçades en la mesura que tota la comunitat universitària es comprometi en la lluita contra la violència i, sobretot, quan ens assegurem que els assetjadors no quedin impunes. Aquest és un treball que implica també totes les estructures de l’Estat que tenen responsabilitat en la lluita contra la violència masclista. Per a la universitat és imprescindible formar adequadament en aquest àmbit els nostres estudiants. El nostre compromís és, sobretot, oferir una formació que promogui la igualtat entre homes i dones i, també, oferir el coneixement que ens ajudi a dissenyar els millors mecanismes de prevenció i erradicació de la xacra que significa la violència contra les dones.