Les escoles eliminaran les notes trimestrals a partir del curs que ve

La filosofia del nou model és aconseguir que els alumnes siguin competents al final de l’etapa i que l’educació i l’avaluació afavoreixin la inclusió, l’èxit de tots i la personalització de l’aprenentatge. És a dir, les escoles treballaran «al servei de les competències». Importarà quin grau de competències té l’alumne, no què sap i què no. I els sabers ja no seran per curs com fins ara, sinó per cicle. A l’ESO es considera un cicle de 1r a 3r, i d’altra banda queda 4t.

Amb aquesta filosofia, l’esborrany del currículum per a l’educació bàsica, que comprèn la primària i l’ESO i a què ha tingut accés EL PERIÓDICO, contempla en primer lloc nous criteris d’avaluació. A primària hi haurà una avaluació al final de cada cicle. És a dir, al final de 2n, 4t i 6è de primària. En el cas de l’ESO, serà al final de cada curs com fins ara.

Concretament, l’esborrany assenyala que «l’equip docent, coordinat pel tutor, donant continuïtat a les reunions d’avaluació trimestrals, a l’acabar els cursos de 2n, 4t i 6è de primària i cada curs de l’ESO, acordarà les qualificacions de l’alumnat de forma col·legiada en una única sessió que pot coincidir amb la del tercer trimestre».

Així que la norma afavoreix la desaparició de les notes trimestrals tal com les entenem ara. No obstant, sí que es contempla un informe sobre l’evolució de l’alumne al final de cada trimestre. Aquest informe no serà només de resultats, sinó que haurà de ser «qualitatiu» de l’evolució de l’aprenentatge. Aquí s’identificaran les dificultats de l’alumne i es prendran decisions sobre com actuar per ajudar-lo a aconseguir els objectius. Així mateix, s’escoltaran les reflexions de l’estudiant sobre la seva pròpia avaluació. Educació admet que serà més feina per al professorat, però suposarà una millora qualitativa. Però a efectes de superació de competències curriculars, les avaluacions seran a final de cicle.

Desapareix el ‘No assoliment’

En les qualificacions es valorarà si l’alumne ha aconseguit assumir les competències. Com a novetat del decret desapareix el ‘No assoliment’ tant a primària com a secundària, que serà substituït per ‘En procés d’assoliment’. Una manera d’acompanyar l’alumne en el seu aprenentatge al llarg de l’etapa. Les altres qualificacions seguiran com fins ara: ‘Assoliment satisfactori’, ‘Assoliment Notable’ i ‘Assoliment Excel·lent’. Aquest serà l’informe d’avaluació que arribarà a les famílies. Una altra cosa són les actes oficials, en les quals aquestes qualificacions per competències es traduiran, en aplicació del decret del Ministeri d’Educació, en els coneguts Insuficient, Suficient, Bé, Notable i Excel·lent.

Un canvi que s’impulsa amb força, tot i que ja hi ha escoles a Catalunya que treballen amb aquest mètode, és l’ensenyament per àmbits. El decret d’educació bàsica que ha elaborat Educació preveu que els centres puguin establir àmbits en els quals podran agrupar àrees o matèries per impartir un ensenyament integrat. En aquest àmbit es podrà treballar alhora, per exemple, la llengua i la literatura, les matemàtiques i la història. El treball per àmbits serà voluntari, però Educació intentarà convèncer als centres més reticents de la bondat d’aquest sistema.

Canvis en les competencials

Una altra novetat, ja avançada per aquest diari, és que les escoles disposaran d’un 20% de l’horari lectiu –això són cinc o sis hores a la setmana– per decidir quines matèries treballen més en funció de les necessitats de l’alumnat. Aquesta pot ser una via per aplicar la sentència del TSJC sobre el 25% del castellà a les aules.

Respecte a les proves d’avaluació externes que tot l’alumnat català fa ara a 6è de primària i 4t d’ESO per mesurar les seves competències al final d’etapa, aquestes es reestructuren. L’esborrany preveu que les proves diagnòstiques siguin censals (per a tot l’alumnat) i es facin a 4t de primària i 2n d’ESO. Les proves a final d’etapa es realitzaran cada dos cursos i no seran per a tothom, sinó que només les realitzaran una mostra de centres.

Apareix com un vector important en el currículum l’educació emocional. Fins ara s’estava treballant a infantil i primària, però ara es reforça i, a més, arribarà de forma important a l’educació secundària.

Llengua i Estat

Dos dels vectors o «idees força» del currículum és la creació de consciència global i ciutadania democràtica i la qualitat d’educació lingüística. En aquest context, planteja en l’esborrany que els estudiants de 3r i 4t d’ESO identifiquin, en l’assignatura de Ciències Socials, «les lluites i moviments socials i d’emancipació nacional» a Catalunya i Espanya en l’època contemporània. A més, incorpora el «reconeixement del concepte plurinacional de l’Estat i de la necessitat de preservació de les llengües i les cultures pròpies com a font de riquesa compartida».

«És necessari fer emergir en l’alumnat la consciència de pertinença lingüística i potenciar» l’ús del català, diu l’esborrany, que preveu que s’estudiïn els fenòmens de contacte entre llengües com el bilingüisme, les interferències o la diglòssia.

A nivell històric es proposa identificar col·lectius «sotmesos, silenciats i invisibilitzats» fins al present, especialment els dominats per pobles colonitzadors, i els moviments en defensa dels seus drets i llibertats.

Notícies relacionades

Les escoles catalanes flexibilitzaran la immersió segons el barri o municipi

Comença la preinscripció escolar 2022-23 a Catalunya: totes les dates del calendari

La perspectiva de gènere és un altre vector clau i es té en compte en les assignatures, per exemple en l’estudi de la història, l’art, l’ètica de la comunicació, la literatura i la història de la ciència.

Tots aquests canvis es començaran a aplicar a partir de setembre en els cursos senars. És a dir, 1r, 3r i 5è de primària i 1r i 3r d’ESO.