El Suprem establirà doctrina sobre què diferencia un patinet elèctric d’un ciclomotor

Fonts de l’alt tribunal van assenyalar a EL PERIÓDICO que el ple diferenciarà entre els vehicles de mobilitat personal (VMP) i els ciclomotors a partir d’una denúncia de la Policia Local de Llorca (Múrcia) contra una dona que circulava sense permís de circulació en un patinet elèctric segons ella, i un ciclomotor segons els agents, abans de la regulació que el 2020 va establir la separació en funció de la potència que presenta cada mitjà de transport.

El Codi Penal castiga queicondueix un vehicle de motor o ciclomotor sense llicència amb penes de presó de tres a sis mesos o una multa de 12 a 24 mesos o treballs en benefici de la comunitat de 31 a 90 dies, per no tenir-la o haver-ne sigut privat. La dona va ser condemnada en primera instància i després absolta per l’Audiència de Múrcia. La fiscalia va recórrer aquesta sentència i ara el Suprem ha de decidir si el conductor d’un VMP amb menys de 4.000 watts necessita disposar d’una llicència de circulació, perquè en dependrà la confirmació de l’absolució o la nova condemna d’aquesta conductora.

Cinc sentències

El Suprem ha confirmat la presó permanent revisable en almenys cinc sentències en què les víctimes eren menors, entre les quals la que va condemnar Ana Julia Quezada per l’assassinat del nen Gabriel, però segons les fonts jurídiques consultades encara té dubtes de si fer-ho suposa castigar dos cops la traïdoria de l’assassí a l’actuar sobre qui no té cap possibilitat de defensar-se. Per això, tornarà a abordar aquest dijous la qüestió amb els 16 magistrats que componen la Sala Segona per deixar d’una vegada per sempre establerta la doctrina al respecte.

Notícies relacionades

ENDESA 80 anys d’història de l’electricitat

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

La tercera qüestió de rellevància són els límits de compliment de penes en condemnes de llarga durada, quan es distancien prou en el temps com perquè no s’acumulin en una sola condemna. Al fer-se en dos blocs o diversos, l’internament màxim previst en el Codi Penal, que en funció dels delictes que es tracti pot ser de 20, 30 o 40 anys, també es veu doblat.

El més habitual és que el compliment màxim es fixi amb el triple de la pena imposada pel delicte més greu. De tal forma que si el delicte més greu pel qual s’ha condemnat en una sentència són 5 anys, en compliria un màxim de 15. Si fos més, el límit queda fixat en 20 anys en la majoria dels casos, tot i que el Codi Penal preveu que pugui ser de fins a 40 per als casos de terrorisme, per exemple. El que estudia la Sala Segona és quan les acumulacions de les condemnes imposades es divideixen, per haver-hi hagut prou distància en el temps, entre altres factors. Això pot suposar dos compliments màxims, perquè no s’han pogut acumular totes les penes.