¿El col·lutori pot frenar la transmissió de l’òmicron?

Un estudi ha permès veure per primera vegada que la membrana del SARS-CoV-2 esclata a l’entrar en contacte amb un compost químic present en algunes esbandides bucals, cosa que tindria com a conseqüència que el virus disminueix la capacitat per infectar les cèl·lules humanes.

L’estudi, portat a terme per la Universitat de València (UV) i Dentaid Research Center i publicat al ‘Journal of Oral Microbiology’, determina que aquest esclat es produeix a l’entrar en contacte amb el clorur de cetilpiridini (CPC), present en alguns col·lutoris, segons un comunicat de la institució acadèmica.

Segons les fonts, s’ha demostrat que el virus del SARS-CoV-2 té una forta afinitat pels teixits bucals i es reprodueix activament a les glàndules salivals; la saliva dels individus infectats té normalment una alta càrrega del virus.

La reducció de la càrrega viral a la boca podria ser una estratègia per reduir-ne la propagació i, en aquest sentit, diversos estudis han demostrat que algunes esbandides bucals tenen la capacitat d’inactivar alguns virus que són transmesos per l’aire, com el de la grip, alguns coronavirus i fins i tot el SARS-CoV-2.

Actualment, nombroses societats odontològiques han recomanat l’ús d’esbandides bucals amb CPC per ajudar a disminuir el risc de transmissió del SARS-CoV-2 a la consulta dental.

Ara, l’estudi firmat per un grup de recerca del Departament de Bioquímica i Biologia Molecular de la UV, encapçalat pel professor Ismael Mingarro, i pels investigadors Manuel Bañó i Rubén León, de Dentaid Research Center, completa aquestes investigacions i explica el mecanisme de l’activitat antiviral de la molècula CPC.

Els resultats demostren que l’acció antiviral del CPC es produeix gràcies a la seva capacitat per trencar la membrana del SARS-CoV-2 i, tal com s’ha demostrat en altres estudis, tindria com a conseqüència que el virus disminueix la capacitat per infectar les cèl·lules humanes.

El mecanisme de l’activitat antiviral del CPC

En l’estudi es van generar partícules pseudovirals (VLP) que mimetitzen el virus del SARS-CoV-2, contenen les quatre proteïnes estructurals del virus i tenen la mida i la morfologia de les partícules víriques del virus causant de la covid-19.

L’única diferència amb els virions del SARS-CoV-2 és que les VLP no contenen el material genètic, cosa que les fa no infectives.

Les VLP generades van ser tractades amb CPC i es va observar com les que havien estat en contacte amb el CPC eren disgregades, explica Ismael Mingarro.

«La disgregació es va observar utilitzant tècniques de microscòpia electrònica, on es va poder demostrar com aquestes partícules esclaten a l’entrar en contacte amb el CPC», apunta.

A més, els resultats demostren que el CPC disminueix significativament la integritat de les VLP de SARS-CoV-2 a una concentració tan baixa com el 0,05%.

«Aquests resultats corroboren el mecanisme d’acció pel qual el clorur de cetilpiridini (CPC) actuaria sobre la membrana del SARS-CoV-2 i en produiria la degradació», explica Manuel Bañó, investigador de Dentaid Research Center.

El CPC és un ingredient clau en moltes esbandides bucals que funciona com un antisèptic que elimina els bacteris i altres microorganismes, com els virus.

Una de les característiques clau del CPC és la seva estructura única que pot degradar membranes virals, cosa que li permet ser actiu davant un grup divers de virus amb embolcall (com la grip o herpesvirus).

Aquests resultats ajuden a confirmar el mecanisme pel qual el CPC actua sobre el SARS-CoV-2. És a través de la degradació de la membrana o embolcall, segons les fonts.

És una confirmació més que indica que s’han d’ampliar els estudis en la recerca de potencials tractaments on els col·lutoris puguin complir un paper en la lluita contra el SARS-CoV-2.

Notícies relacionades

El 57% de les famílies catalanes compren les joguines un mes abans de Nadal

ALDI llança la seva gamma Special de productes gurmet

«Aquest treball explica el mecanisme pel qual el CPC pot degradar la membrana del SARS-CoV-2, i és important perquè estableix les bases per a futurs experiments per demostrar que l’ús de col·lutoris és una estratègia complementària per evitar la transmissió de malalties infeccioses respiratòries transmeses per virus com la grip o covid-19», afegeix Bañó.

Ismael Migarro és catedràtic de Bioquímica i Biologia Molecular de la UV i la seva recerca està centrada en les proteïnes de membrana.