¿Pot Espanya seguir els passos de Dinamarca o Noruega i acabar amb totes les restriccions contra la covid?

Dinamarca i Noruega han decidit aixecar la majoria de les restriccions imposades per la pandèmia de la covid-19 en una crida a recuperar la vida quotidiana. ¿És una mesura prematura o podria Espanya seguir ben aviat els passos dels països escandinaus? ‘El Periódico de España’ ha llançat la pregunta a diversos experts. Per alguns, és una decisió clarament prematura i que, sobretot, obeeix a criteris polítics, no epidemiològics ni científics. Per d’altres, és una iniciativa «valenta i no està presa a la lleugera», sinó basada en els percentatges de vacunació i la menor agressivitat de la variant òmicron.

Així ho sosté Mar Faraco, presidenta de l’Associació Espanyola de Sanitat Exterior (AMSE), quan se li pregunta per la decisió adoptada, primer, a Dinamarca i, després, a Noruega. En aquest últim país, des de dimecres, els bars i restaurants poden vendre alcohol també després de les 23 hores, desapareixen les limitacions d’aforament en esdeveniments públics i les restriccions als centres d’ensenyament i ja no serà necessari el teletreball. Només es manté una mesura: fins al 17 de febrer serà obligatori l’ús de mascaretes en interiors quan no es pugui guardar la distància de seguretat. «Passem de regles detallades al metre de distància, la mascareta i el sentit comú», ha resumit la ministra de Sanitat noruega, Ingvild Kjerkol.

En el cas de Dinamarca, el final de totes les mesures imposades per frenar l’avenç de la pandèmia va arribar el dimarts 1 de febrer. A partir de la pròximes setmanes, els danesos no estaran obligats a utilitzar mascareta a l’aire lliure, tret que així ho requereixin els establiments, també s’aixecaran les restriccions d’aforament i horari, i altres llocs d’oci tornaran a reobrir les portes.

Un alt percentatge de vacunació

La doctora Mar Faraco assegura que, per adoptar aquestes decisions, Dinamarca ha comptat amb un percentatge de vacunació molt alt –també en dosi de reforç, precisa– i, apunta a la confiança de la població en la gestió de la pandèmia que està fent el Govern, també molt elevada. En aquest context, la metge considera que «és una decisió arriscada, però valenta. No està presa a la lleugera». A més, assenyala que al país es continua fent rastreig de casos i nombrosos tests de diagnòstic.

Asi explicado se entiende esta decisión. Es valiente más que temeraria y se hace considerando criterios importantes más allá del número de casos, tanto de índole sanitaria como de índole social. 👍 https://t.co/9j2uguTfAo

— Mar Faraco (@mar_faraco) 2 de febrero de 2022

Segons el parer de Mar Faraco, en el cas danès, el més important és que, segons les enquestes d’opinió que s’han fet al país, la gent confia en les decisions de les autoritats sanitàries. «Aquí jo no tinc tan clar que passi el mateix», indica. «Són els primers a atrevir-s’hi. Però tenen recolzament popular i una base de partida que no em sembla una bogeria», prossegueix.

El problema a Espanya, apunta Faraco, és que, tot i que el percentatge de vacunació és molt alt, no es fan tants tests i ja no es fa un seguiment tan estret dels casos. «Tampoc la població en general està gaire satisfeta amb la gestió de la pandèmia», apunta. Afegeix que, en qualsevol cas, al nostre país ja no queden tantes restriccions, més enllà de l’ús de mascaretes en exteriors, que considera incomprensible.

Decisions polítiques

«La situació s’ha de calmar molt per arribar a aquest escenari. Són decisions preses amb criteris polítics, no científics», dissenteix el doctor Lorenzo Armenteros, portaveu de la Societat Espanyola de Metges Generals i de Família (SEMG). Explica que, amb la situació epidemiològica que té Espanya, «el terroritza» que s’adoptessin decisions similars en aquest moment. I, precisa, no és alarmisme, és realitat.

Amb dades aportades aquest dimecres per la ministra de Sanitat, Carolina Darias, a Espanya prossegueix la tendència descendent de la sisena onada. En les últimes tres setmanes, la incidència acumulada s’ha reduït en un 21%, passant dels 3.400 casos del 21 de gener als 2.564 d’aquest dimecres. L’informe de Sanitat ha notificat 86.222 contagis i 224 morts més en les últimes 24 hores. L’ocupació dels llits hospitalaris ha descendit fins al 13,9%, sis dècimes menys que ahir, i a les ucis fins al 21,3% (21,7% ahir).

Decisions incomprensibles

En el cas de Dinamarca o Noruega, Lorenzo Armenteros indica que cap dels dos països travessa una situació epidemiològica per adoptar decisions d’aquesta importància: «És perquè llancen la tovallola. No són capaços de controlar la pandèmia i prefereixen prendre altres mesures, que sembla que són flexibles i només obeeixen a criteris polítics». En el cas del país danès, el portaveu de la SEMG assegura que «està en rècord de contagis» i, a més, tot i que la incidència ha anat baixant en les últimes setmanes, en el cas d’Espanya, aquest descens no ha sigut «en caiguda lliure, com alguns pronosticaven. Sí que va passar a Sud-àfrica, però allà la mitjana d’edat de la població és molt menor que a Europa».

El doctor Armenteros persisteix: no es tracta de pessimisme. «Clar que a l’horitzó cal tenir esperança, però als que veiem el que passa cada dia, ens terroritza», assenyala. El metge afirma que hi continua havent un alt pic de contagis, que així ho veuen en consulta diàriament i que són molts els casos de positius obtinguts mitjançant test d’antígens en domicili que les administracions no notifiquen.

Mentre «no hi hagi la certesa que el virus no mutarà, el nombre de casos estigui controlat, no es produeixi un prolongat descens d’hospitalitzacions o ingressats a l’uci» i, ressenya, el percentatge de vacunació a nivell mundial no s’acosti al 70%, no hi ha garanties perquè Espanya comenci a aixecar restriccions, afegeix l’especialista.

Una opció «arriscada»

Notícies relacionades

Covid: última hora sobre l’òmicron i la vacuna a Espanya i el món | DIRECTE

Barcelona s'uneix contra les violències masclistes

En la mateixa línia es pronuncia Manuel Franco, epidemiòleg de la Universitat d’Alcalá (Madrid) i portaveu de la Societat Espanyola de Salut Pública i Administració Sanitària (SESPAS). «Una pandèmia com aquesta necessita un servei de salut pública i una epidemiologia important, saber què passa en tot moment i prendre les decisions adequades. En aquest sentit, Dinamarca és un país que epidemiològicament està molt avançat, el que sí que diuen és que ja no estan disposats a complir cap restricció», afegeix.

Per Franco, és una opció «arriscada» i no creu que aquest sigui el camí. Indica que, per exemple, en el sistema educatiu espanyol –universitats, instituts, escoles...– s’estan donant nombrosos contagis. «Sí que hem de saber prendre unes mesures preventives, ús de mascareta, distàncies, ventilar... Perquè passem molt temps en llocs tancats i l’evidència diu que és on es donen més casos. Agafar i dir: ‘¡Mans fora, això és lliure albir!’, no em sembla gaire assenyat», finalitza.