El tancament d’una escola a Barcelona posa contra les cordes un nen autista

Mares i pares es van moure i van aconseguir una nova reunió, que es va celebrar aquest dimecres passat amb la gerent del Consorci, Mercè Massa, en què van veure un canvi de predisposició. «Ens han assegurat que els nens amb necessitats especials i els germans tindran prioritat, que no hi haurà sorteig i que valoraran les peticions de totes les famílies per respectar la primera opció de centre sempre que sigui possible», explica Gemma Andreu, una de les participants en la reunió. «Hem vist bona voluntat, però no sabem com s’acabarà». El que sí que està descartat és obrir una altra línia en alguna escola pròxima. Sobre la taula, la possibilitat d’augmentar lleugerament les ràtios per encaixar els nens, una via que al principi el Consorci descartava de ple i que ara potser no és tan inamovible.

Aquest divendres, les famílies hauran d’entregar el seu full de preinscripció amb les opcions d’escolarització. No són gaire variades perquè les famílies busquen escoles a la zona, que siguin laiques i el més semblant possible al Roig Tesalia. Un dels centres preferits és l’Escola de les Aigües. Tampoc han tingut gaire temps per buscar escola o anar a jornades de portes obertes. Abans del 14 de febrer, el Consorci els donarà una resposta. Mentrestant, a patir.

I de totes, hi ha una família que està amb l’ai al cor. És la família de l’Eric, un nen de 10 anys amb autisme sever a qui el tancament de l’escola deixa en una situació límit. El Consorci, actualment, no li garanteix una plaça en condicions. Li han ofert escoles de diverses línies, una cosa que els terapeutes desaconsellen per als nens com ell. I és veritat que també li han ofert anar a l’escola Nou Patufet, d’una sola línia, però aquí només hi ha una plaça en el grup de 6è de primària. I els terapeutes de l’Eric adverteixen que el nen necessita anar acompanyat d’algun company, no pot aterrar sol en una escola nova. Una altra opció que els pares veurien bé és l’Escola Guinardó, que no té places però estaria disposada a augmentar-ne dues o tres, explica la mare de l’Eric, Patricia Giménez Fos. «Però el Consorci no vol augmentar les ràtios. Ens diuen que només augmenten les ràtios en casos excepcionals. ¿El tancament d’una escola no és excepcional? ¿El cas de l’Eric no és excepcional?, pregunta.

També necessita una escola a prop de casa perquè l’Eric té, com moltes persones amb autisme, selectivitat alimentària. Fins ara pot anar a dinar a casa. Si s’ha de quedar al menjador de l’escola, el panorama és que deixi de dinar.

En el full de preinscripció, han posat l’Escola Guinardó de primera opció, i la Nou Patufet, de segona. I la petició que l’Eric pugui anar amb algun company de classe del Roig Tesalia.

«Maltractats per Educació»

Els pares viuen aquests dies amb angoixa. Si la situació per si mateixa ja és anguniosa per a les famílies, en el seu cas és encara pitjor. «No sé posar-hi paraules», confessa la mare a punt de plorar. Els pares de l’Eric ja porten una trajectòria de lluita pel seu fill, per dotar-lo del millor i més normal entorn possible. Com moltes famílies amb nens amb necessitats educatives especials, no ho han tingut fàcil ni els han donat facilitats. A les dificultats que suposa criar un nen amb aquesta problemàtica, s’afegeixen les dificultats que els posa l’Administració. «Sempre ens hem hagut de buscar la vida. Ens hem sentit maltractats per Educació. S’omplen la boca de l’escola inclusiva, que tot és meravellós i no és veritat. El cert és que el decret d’escola inclusiva està mort de riure dins un calaix», denúncia Giménez.

De fet, per ella l’escola pública no és una opció, per això busca concertades i cooperatives. «Desgraciadament aquest tipus d’escoles són les úniques en què l’Eric pot tenir el recolzament que necessita perquè el posa la família». I explica amb duresa: «La inclusió a la pública no funciona. No permet que entrin recolzaments aportats per la família ni especialistes».

Estimat en un col·le ordinari

I no parla per parlar. Als 3 anys, quan buscaven una escola per a l’Eric, «per al Consorci i l’EAP no hi havia cap escola per ell a tot Barcelona», recorda Giménez. Pel seu compte van contactar llavors amb el Roig Tesalia, i hi van apuntar l’Eric. Ja amb el nen a P-3, la batalla amb el Consorci i l’EAP va seguir: «Hores de suport ridícules i una pressió constant perquè l’Eric anés a una escola especial. Llavors el nostre referent a l’EAP ens va arribar a dir ‘l’Eric no podrà estar mai en una escola ordinària’», explica la mare. La sort va ser que la direcció del Roig Tesalia sí que hi va posar de part seva.

Notícies relacionades

Escola inclusiva: la triple lluita per una infermera per a la petita Emma Joana

Escola inclusiva: la diabetis o la diferència entre anar o no anar d’excursió

I assegura, satisfeta, que «aquests vuit anys hem demostrat que l’Eric pot estar en una escola ordinària, amb el recolzament necessaris». Al Roig Tesalia, l’Eric havia trobat el seu petit paradís. Aquí és un nen estimat, respectat i apreciat per tothom. Fins i tot hi ha companys de classe disposats a acompanyar-lo a l’escola on vagi. «Més que ensenyar-li nosaltres, ell ens ha ensenyat a tots», assegura Eduardo de Vicente, pare d’un company de classe de l’Eric.

Ara la pilota és a la teulada del Consorci.