Alerta a Europa: «Hi ha 100 milions de cribratges de càncer sense realitzar durant la pandèmia»

«No podem acceptar que a Europa, depenent de qui siguis, on hagis nascut o el país on visquis, ja sigui gran o petit, la teva prognosi i opcions de tractament siguin pitjors simplement pel lloc on vius», sosté la comissària de Sanitat, Stella Kyriakides, sobre les desigualtats que persisteixen entre els Vint-i-set durant una entrevista amb un grup de mitjans europeus, en vigílies del Dia Mundial contra el Càncer, que se celebra el 4 de febrer. Una batalla prioritària per a l’Executiu comunitari que, no obstant, s’ha vist arraconada aquests dos últims anys per la pandèmia de coronavirus que ha aconseguit posar contra les cordes als sistemes sanitaris europeus.

«Tots sabem que la detecció precoç del càncer pot marcar la diferència en el resultat i en la qualitat de vida. A causa de la pandèmia tenim una estimació d’1 milió de casos de càncer no diagnosticats, cosa que significa que 1 milió de persones podrien rebre el seu diagnòstic tard i això probablement canviarà la seva prognosi, les seves possibilitats de tractament i la seva qualitat de vida», va alertar. No és l’única dada preocupant que donen, al seu judici, aquests dos anys dominats per la covid-19. «Hi ha uns 100 milions de tests de cribratge de càncer que no s’han realitzat a Europa», «una de cada dues persones amb possibles símptomes de càncer no van ser remeses amb urgència per al seu diagnòstic» i «un de cada cinc pacients amb càncer a Europa continuen sense rebre el tractament quirúrgic o la quimioteràpia que necessiten a causa de la saturació dels sistemes sanitaris». 

Un balanç tremendament fosc davant una malaltia que el 2020 va provocar més morts que el mateix virus a Europa: 1,3 milions de morts, 555.000 dels quals dones i 2.000 nens i joves, a més de 2,7 milions de diagnosticats. «El càncer és un dels principals causants de mort prematura a la UE. Les dades del 2020 mostren que si no prenem mesures decisives ara els números de càncer augmentaran en un 18% per al 2040 i serà la principal causa de mort a la UE», insisteix aquesta comissària xipriota, que, tot i que no ofereix dades de l’any passat, sí que suggereix que el 2021 la protecció als pacients amb càncer va millorar gràcies a l’existència de les vacunes contra la covid.

Tractaments anticàncer

¿Es podria replicar l’estratègia de compres conjuntes de vacunes contra la covid i fer el mateix amb tractaments contra el càncer per abaratir el cost dels medicaments, facilitar-ne l’accés a Europa i lluitar contra les desigualtats? «Les compres conjuntes es reserven per a les amenaces transfrontereres greus per a la salut, no per a malalties transmissibles», respon. Tot i així, no tanca la porta a aplicar les lliçons apreses amb la pandèmia també en aquest àrea a través de reforma de l’estratègia farmacèutica que arribarà a finals d’any. «Necessitem utilitzar aquesta crisi com una oportunitat per mostrar el que la UE pot fer en termes de cooperació en circumstàncies difícils», sosté. 

«La revisió de la legislació farmacèutica a finals del 2022 serà crucial perquè els medicaments siguin més assequibles i estiguin disponibles per a tothom. Hem vist el valor de les adquisicions conjuntes durant la pandèmia i ofereixen un bon model de cooperació europea per abordar l’accés als medicaments en el futur, especialment per als Estats membres més petits», assegura sobre un dels molts objectius del pla europeu de lluita contra el càncer que la Comissió Europea va adoptar fa un any i que ha revisat aquesta mateixa setmana amb noves mesures.

Notícies relacionades

Els cinc millors avenços científics contra el càncer de l’últim any

El cost del càncer: 19.300 milions d’euros i el 45% els paguen els pacients

En primer lloc, la creació d’un registre de desigualtats de càncer, que identifiqui tendències i les possibles bretxes entre Estats membres i regions. En segon lloc, garantir el cribratge de càncer (de mama, d’úter i colorectal) al 90% de la població que compleixi les condicions, fomentar la vacunació contra al papil·lomavirus per vacunar el 90% de les nenes i augmentar «significativament» la vacunació de nens, i crear una xarxa de supervivents de càncer juvenil que connecti joves amb un historial de càncer i les seves famílies. «Si no prenem mesures decisives, els números de càncer augmentaran en un 18% per al 2040, i serà la principal causa de mort a la UE», augura. 

Pandèmia vs. endèmia

Tot i que es mostra reticent a fer balanç del coronavirus, per mantenir el focus en la lluita contra el càncer, es mostra satisfeta per com avança la vacunació tot i que admet que és difícil predir el que pugui arribar i admet que probablement el virus es convertirà en endèmic. «És poc probable que la covid desaparegui per si mateix. No soc ni epidemiòloga ni viròloga, però per la informació que tenim és probable que es converteixi en endèmic en algun moment i haurem d’adaptar-nos a això i aprendre a viure amb això, com ho hem fet en els últims anys protegint els més vulnerables amb vacunes i tractaments. Les infeccions d’òmicron són lleus, però són molt transmissibles i és greu per als nostres sistemes de salut. Així que l’òmicron no ha de ser considerat de cap manera una variant lleu. Continua sent un virus perillós i hem de veure’l així. Hem de continuar amb la vacunació, les campanyes, augmentar les xifres i continuar amb el reforç», recomana.