Espanya consolida la caiguda de la sisena onada: tots els indicadors continuen a la baixa

Tots els indicadors coincideixen: el pic de la sisena onada ha quedat enrere. Fa setmanes que tant els contagis com l’ocupació hospitalària cauen, de forma lenta però constant, i la situació de la incidència a Espanya és més favorable que la de la majoria dels països de l’entorn europeu. Segons les dades divulgades aquest divendres pel Ministeri de Sanitat, en els últims 14 dies s’han diagnosticat 2.299 casos per cada 100.000 habitants. A Alemanya, Dinamarca, Portugal i França els nivells de transmissió són molt superiors. Només a Itàlia la situació és similar a l’espanyola. 

Fa just una setmana, la incidència acumulada a l’Estat se situava en 3.078, un 15,5% més que en aquests moments. Llavors hi havia 18.393 pacients ingressats, 2.060 d’aquests a les ucis. Ara, en canvi, l’ocupació hospitalària se situa en 16.326 persones (un 11,2% menys), mentre que a les unitats de cures intensives n’hi ha 1.880. Les autonomies amb les ucis més saturades continuen sent Catalunya, amb un 37,62% d’aquests llits ocupats per ingressats per covid; Aragó, amb un 28,51%, i les Balears, amb un 25,08%, que se situen en el nivell de risc considerat molt alt segons el barem de Sanitat, fixat en el 25%. 

Els nivells d’incidència discorren, a grans trets, en paral·lel als indicadors anteriors. Així, Catalunya se situa en 3.825, per sobre de Múrcia (3.406), el País Valencià (3.380), Cantàbria (3.356) i l’Aragó (3.300). Els menys afectats per aquesta sisena onada són Andalusia (788), les Canàries (945) i Madrid (1.277). 

La desescalada

La caiguda de casos coincideix amb la decisió de la majoria de les comunitats, al llarg de les últimes dues setmanes, de relaxar les restriccions que van aprovar davant les recents festes de Nadal. A Catalunya, que va ser l’autonomia que va aplicar mesures més dures, van deixar d’estar en vigor fa una setmana les limitacions d’aforament en la restauració, els gimnasos i els esdeveniments culturals, així com el nombre màxim de persones que poden participar en reunions, i aquest diumenge serà l’última jornada amb l’oci nocturn tancat. L’Aragó, Euskadi i les Canàries van deixar dijous d’exigir el passaport covid.

Alhora, la titular de Sanitat, Carolina Darias, va anunciar aquest divendres que la mascareta a l’exterior, l’única mesura pactada entre el Govern i els territoris a finals de l’any passat i una de les més controvertides i criticades pels epidemiòlegs perquè els contagis a l’aire lliure resulten molt poc freqüents, deixarà de ser obligatòria dijous de la setmana vinent, sempre que aquesta tendència descendent es mantingui. «Portem ja tres setmanes en què tots els indicadors estan descendint», va dir la ministra. 

Notícies relacionades

La mascareta al carrer deixarà de ser obligatòria a partir de dimecres

Covid: última hora sobre l’òmicron i la vacuna a Espanya i el món | DIRECTE

Tot i així, malgrat aquesta constant caiguda dels contagis en els últims temps i que l’impacte als hospitals ha sigut menor que en períodes anteriors a causa de l’extensió de les vacunes (el 90,8% dels més grans de 12 anys ja compten amb la pauta completa), Espanya mai havia arribat en aquests dos llargs anys de pandèmia a una incidència com la registrada en aquesta sisena onada, marcada per la irrupció de la variant òmicron, molt més infecciosa que les sofertes anteriorment. I els 2.299 casos per cada 100.000 habitants notificats durant els últims 14 dies que reflecteix l’informe del Ministeri de Sanitat d’aquest divendres, jornada en què es van registrar 195 noves morts per covid, la qual cosa va elevar el total de defuncions des del 2020 a 94.235, suposen en realitat només una aproximació a la baixa de la xifra real, que resulta impossible de conèixer. 

Els experts assenyalen que per saber amb més precisió el nivell de contagis, els ciutadans s’haurien de fer entre dos i tres tests a la setmana. L’infradiagnòstic per part de les comunitats autònomes, que es comporten de forma diferent a l’hora de realitzar aquestes proves, i el fet que no totes reportin els positius identificats en farmàcies, provoquen, a més, que la comparació entre territoris no resulti gaire fiable.