Els cinc millors avenços científics contra el càncer de l’últim any

Aquest mateix mes l’Institut Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques (IMIM) i l’Institut d’Investigació de Biomedicina de Barcelona (IIBB-CSIC-Idibaps) han informat que han trobat un nou marcador que podria detectar el càncer de pàncrees, un dels més letals, en els estadis inicials amb una simple anàlisi de sang.

Els investigadors han comprovat que el receptor tirosina-quinasa AXL, una proteïna present a la superfície de les cèl·lules, que no està habitualment absent a les cèl·lules normals, s’incrementa de forma notable en determinats tipus de tumors, com els de pàncrees.

El següent pas és iniciar un estudi per analitzar els resultats en un ampli grup de pacients i, si es valida el descobriment, portar-lo a la pràctica clínica immediatament, ja que no existeix cap biomarcador per al diagnòstic precoç d’aquest tipus de tumors.

L’International Breast Cancer Center (IBCC) de Barcelona ha coordinat l’assaig internacional d’un fàrmac que aconsegueix frenar el càncer de mama metastàtic en el 76% dels casos i que el tumor desaparegui en un 16%.

Es tracta d’un tractament que conjuga un anticòs amb quimioteràpia i que actua com un «cavall de Troia», travessant la cèl·lula i deixant anar allà la quimioteràpia, segons va explicar l’oncòleg Javier Cortés en una entrevista a EL PERIÓDICO. Segons la seva opinió, són els «resultats més espectaculars de la història contra el càncer de mama» i obren la porta a la cronificació de la malaltia. El fàrmac ja està aprovat de forma preliminar i es pot administrar a Espanya.

Les immunoteràpies CAR-T consisteixen a modificar genèticament els limfòcits T de la sang de cada pacient al laboratori i tornar a administrar-los al malalt perquè actuïn contra diversos tipus de càncers: la leucèmia limfoblàstica aguda, el limfoma de limfòcits B i el mieloma múltiple. Es van administrar per primera vegada fa una dècada a un parell de pacients amb leucèmia i greument malalts als EUA i han mantingut durant aquests anys el càncer a ratlla, segons ha publicat recentment la revista ‘Nature’.

A Espanya, el Ministeri de Sanitat finança diverses teràpies, dues de les quals, públiques, desenvolupades per l’Hospital Clínic. I l’èxit que estan tenint obre la porta a utilitzar les CAR-T contra altres tipus de càncer.

Investigadors de l’IRB de Barcelona han descobert que la molècula de greix d’àcid palmític, principal component de l’oli de palma, però també present en productes lactis, carns o embotits, és un dels principals causants de la metàstasi.

Segons explica l’investigador Salvador Aznar-Benitah aquest descobriment només afecta la metàstasi, ja que els tumors primaris necessiten greix, però no tenen la dependència que mostren les cèl·lules metastàtiques cap a l’àcid palmític, cosa que constitueix una de les seves debilitats, perquè si s’impedeix que l’ingereixin, no poden sobreviure. Tot i així, encara falta perquè aquesta recerca es porti a la pràctica clínica.

El departament de recerca de l’Hospital Mont Sinaí, a Nova York, ha descobert que les cèl·lules cancerígenes es mantenen dorments i inactives durant anys després d’haver causat un tumor, perquè segreguen un tipus de col·lagen anomenat col·lagen tipus III i només es tornen malignes quan baixen els nivells d’aquest col·lagen que les envolta.

Segons l’assaig publicat a ‘Nature Cancer’, si s’enriqueix l’entorn d’aquestes cèl·lules amb aquest tipus de col·lagen, se les pot forçar a continuar inactives, cosa que pot evitar que generin metàstasi o un nou tumor.