La Catalunya despoblada treu múscul amb grups de pressió similars a l’Espanya Buidada

Com passa en altres regions d’Espanya, Catalunya també té un món rural envellit i en regressió per la falta de serveis, oportunitats econòmiques i normes que vetllin pels seus interessos. D’acord amb un estudi de la Universitat de Lleida, 200 dels 947 municipis catalans viuen una situació crítica de despoblació, la gran majoria pobles amb menys de 500 habitants. Però no són els únics que es continuen aprimant sense remissió. Les estimacions de l’Idescat apunten que 354 municipis perdran població durant la pròxima dècada. Res massa nou sobre l’horitzó. La diferència ara és que el món rural sembla disposat a rebel·lar-se contra aquest destí.

«Hi ha un problema greu, cada vegada som menys», diu Joaquim Paladella (PSC), l’alcalde de Batea, un poble que no arriba als 2.000 habitants malgrat ser el productor de raïm més gran de Catalunya. «En aquesta comarca de la Terra Alta tots els pobles, sense excepció, perden població. Si seguim a aquest ritme, alguns es podrien buidar completament en una o dues generacions». Va ser aquesta mateixa lògica la que l’estiu passat va portar quatre alcaldes a fer el primer pas per organitzar-se contra la sagnia demogràfica. Van crear un grup de treball, articulat a través de WhatsApp i diverses reunions, que s’ha convertit en una plataforma amb demandes i solucions dirigides a les institucions. Eines de Repoblament Rural, es fan dir i, set mesos després, ja sumen 504 ajuntaments. O el que és el mateix, prop del 90% dels pobles de menys de 2.000 habitants, el 63% del territori català.

Alcaldes de tots els colors polítics

El més extraordinari és que han sabut transcendir la qüestió que ha fagocitat la vida catalana en l’última dècada: el debat sobre la independència. En les seves files hi ha alcaldes sobiranistes i unionistes, de dretes i esquerres. Regidors adscrits a Junts i Esquerra, però també el PSC i fins i tot l’únic alcalde català del PP. «No som una entitat municipalista perquè totes estan polititzades, sinó un grup totalment trasversal amb gent de tots els colors polítics. No volem ingerències partidistes de cap tipus», afirma el coordinador d’Eines, Jaume Gilabert (ERC), alcalde de Montgai i expresident de la Diputació de Lleida.

La plataforma abraça la mateixa filosofia trasversal que l’Espanya Buidada, amb qui comparteix el fons de les seves reivindicacions, però no ha sorgit de la societat civil sinó dels càrrecs electes de les comarques més buidades de Catalunya. I ha optat per registrar-se com a grup de pressió davant la Generalitat per tenir accés directe a qui redacta les lleis a Madrid i Barcelona. «No ens hem plantejat l’adhesió a l’Espanya Buidada o la creació d’un partit polític perquè confiem que la Generalitat escoltarà les nostres peticions, com ja ha començat a fer», afirma Gilabert. «Però si les administracions tornen a ignorar al món rural, llavors ja veurem el que passa».

Contactes amb l’Espanya Buidada

Aquesta potencial adhesió no es descarta per una qüestió identitària, sinó per motius purament d’estratègia. «El tema del nom és el de menys, sempre es podria articular sota una altra marca. Però avui no està sobre la taula perquè estem convençuts que el Govern català actuarà», asseguren fonts d’Eines. Una mica diferent és la postura de País Rural, un altre grup de pressió nascut el juliol del 2020 per defensar els interessos legislatius dels pobles petits, fomentar l’equilibri territorial i descentralitzar les institucions de la Generalitat, concentrades a Barcelona. Presidit per Josep Maria Vila d’Abadal, que va ser alcalde de Vic i president de l’Associació de Municipis per la Independència, actualment té uns 120 membres, que inclouen empreses, associacions, alcaldies i particulars.

El seu president ha tingut contactes directes amb l’Espanya Buidada, però la junta de País Rural ha rebutjat qualsevol tipus d’adhesió per evitar que alguns ajuntaments es puguin desmarcar del seu projecte. «Ara som molt petits, però més endavant es podria plantejar l’entrada en la seva assemblea per col·laborar en tots els temes que es decideixen a la Unió Europea i l’Estat i afecten el món rural», diu Vila d’Abadal. En qualsevol cas, a Catalunya prioritza la cautela davant la via electoral adoptada per l’Espanya Buidada a Castella i Lleó després de l’èxit a les urnes de Terol Existeix.

«El perill que té aquesta opció és que se la quedi algú. La dreta espanyola està mirant de quedar-se el moviment. Seria un error, perquè ha de ser transversal», afegeix el president de País Rural. El que està clar és que els nous grups de pressió catalans volen respostes «immediates» per fomentar el repoblament. S’han cansat d’esperar i que els diguin «no a tot». En el cas d’Eines, el grup més poderós dels dos, la seva prioritat passa per l’aprovació al Parlament d’un Estatut del Municipi Rural que serveixi per garantir que les lleis no trepitgen les particularitats i necessitats dels pobles de menys de 2.000 habitants, el 62% dels municipis catalans. «La realitat actual és que sempre que es fa una llei o norma perjudica el món rural. Som els custodis del territori, però mai se’ns té en compte», diu Gilabert.

Falta de valentia política

Notícies relacionades

Endesa, 80 anys d'història de l'electricitat

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

La seva llarga llista de demandes incideix en tots els àmbits de la vida pública, des de l’urbanisme a l’educació, la sanitat i l’economia. «A Catalunya sempre ens omplim la boca dient que som els millors i els primers, però en el tema del repoblament rural no és el cas», assegura Joan Eroles (Junts), alcalde de Puigvert d’Agramunt –un poble de 240 habitants de la comarca de l’Urgell– i membre d’Eines. «Regions com Castella-la Manxa i el País Basc ja tenen un Estatut del Municipi Rural. Aquí falta valentia política, tant als pobles com a la Generalitat».

No hi ha cap dubte que l’auge dels dos moviments és una mena d’espasa de Dàmocles per als partits polítics catalans. Particularment per a l’independentisme, que regna a la Catalunya rural. «El nostre moviment incomoda els partits perquè fa més difícil que puguin controlar el territori», diu Eroles referint-se a Eines. «Són conscients que podrien perdre pes a l’interior si algun dia decidíssim presentar-nos a les eleccions». Ni Eines ni País Rural es troben aquí encara, però el pols només ha començat.