Pederàstia a l’Església

Parlen les víctimes d’abusos: «És un pas molt important i no pot ser en fals»

David Castro

L’escriptor Alejandro Palomas es va reunir amb el president del Govern, Pedro Sánchez, a finals de la setmana passada i tres dies després va saber, a través d’una notícia avançada per ‘El País’ –el mitjà que porta l’únic recompte de víctimes de la pederàstia de l’Església catòlica–, que Espanya finalment investigaria els abusos sexuals perpetrats per organitzacions del clergat. Palomas, que va denunciar públicament el 26 de gener passat les violacions que va patir durant la seva escolarització a l’escola de la Salle de Premià de Mar a mitjans dels setanta, s’ha convertit en la gota que ha aconseguit que es desbordi un vas, el de la desídia política, que semblava capaç d’acumular els nous testimonis que creés la premsa sense immutar-se, mirant cap a un altre costat. El Parlament de Catalunya havia valorat la possibilitat de celebrar una comissió d’investigació de forma intermitent al llarg dels últims anys, arran de l’eclosió d’escàndols com el cas Maristes, que va destapar aquest diari. No obstant, la falta d’acord polític o les turbulències, que han sacsejat la cambra després de la tardor política de l’1-O, han impedit que arribés a cristal·litzar. Serà el govern central qui furgui en el passat de la institució catòlica.

«És al·lucinant com ha canviat la cosa en els últims dies. Una cosa que semblava que era tan lluny, que no podia passar de cap manera, s’ha convertit en un ‘ara’. Això significa que abans faltava voluntat per fer realitat una comissió perquè quan han volgut, han pogut», reflexionava Palomas aquest dilluns, conscient que ja faria temps que el PSOE medita activar-la i que l’altaveu del seu cas, àmpliament recollit en els principals mitjans, d’alguna manera, s’ha alineat amb els plans de l’executiu. O li ha donat l’empenta definitiva. «Jo estic disposat a fer el que faci falta», deia.

Dubtes sobre la fórmula

Notícies relacionades

La fórmula anunciada per Sánchez per investigar aquest passat –estarà liderada pel Defensor del Poble i no pel Congrés dels Diputats i reunirà experts, víctimes i representants del clergat– no ha disgustat veus d’afectats com la de l’escriptor Palomas però ha suscitat dubtes entre altres associacions de víctimes. Miguel Hurtado, portaveu a Espanya de l’organització internacional End Clergy Abuse (ECA), dubta del poder real d’una figura com la d’El Defensor del Poble per poder exigir a l’Església espanyola que entregui els arxius en els quals consten anotats els casos d’abusos sexuals que ha conegut la institució. O per poder citar i interrogar càrrecs rellevants com bisbes, que són els que gestionen les diòcesis i han tingut, històricament, més pes a l’hora de decidir com s’encobrien els pederastes del clergat.

Per a Manuel Barbero, el pare del primer denunciant amb qui va engegar el cas Maristes, la comissió cometria un error greu si, al desenvolupar-se lluny del Congrés dels Diputats, no compta amb totes les associacions ni s’escolta totes les víctimes. «És un pas molt important i no pot ser en fals», remarca Barbero. Tant Hurtado com Barbero desconfien de la capacitat de la qual disposa El Defensor del Poble per esbrinar el grau d’ocultació real d’una organització com l’Església i també veuen amb recel que es compti amb la mateixa «jerarquia eclesiàstica» i que l’actual defensor sigui Ángel Gabilondo, que havia treballat en dues escoles religioses antigament.

Temes:

Abusos sexuals

Inicia sessió 0 Comentaris

La comissió sobre els abusos s’obre pas amb el ‘no’ del PP i el silenci de l’Església

Dubtes sobre la fórmula

Endesa, 80 anys d'història de l'electricitat

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona