La comissió sobre els abusos s’obre pas amb el ‘no’ del PP i el silenci de l’Església

Espanya s’encamina a deixar de ser una excepció en l’entorn europeu en la seva manera d’encarar els abusos sexuals a menors al si de l’Església catòlica. Si en les pròximes setmanes tira endavant al Congrés la proposició no de llei que va registrar aquest dilluns el PSOE, una comissió independent, liderada pel Defensor del Poble i formada per experts, membres de l’Administració, víctimes i en principi el mateix clergat, serà l’encarregada d’aclarir aquests fets, fins ara coberts per una capa d’opacitat. La iniciativa dels socialistes, contraris que sigui el Parlament qui investigui aquests delictes, comença a congregar una majoria folgada i transversal, mentre que el PP s’hi oposa i la Conferència Episcopal Espanyola (CEE), en una actitud molt diferent a la dels bisbes de països pròxims, es manté instal·lada en el silenci.

 El Govern evita posar terminis a la futura comissió. El precedent més pròxim és el de França, on un organisme independent va concloure l’octubre passat que des del 1950 uns 216.000 menors havien patit abusos per part de prop de 3.000 religiosos. Els integrants de l’organisme hi van estar treballant dos anys i mig abans d’emetre les seves conclusions. 

«No són terminis curts, per l’experiència internacional. Estem parlant d’anys. No és una investigació fàcil. És complicada, amb molta documentació. L’important és fer-ho amb rigor, que les víctimes se sentin emparades», va assenyalar aquest dilluns a la SER el ministre de la Presidència, Félix Bolaños. És a dir, la investigació potser no estarà conclosa quan se celebrin les pròximes eleccions generals, que es preveuen per a finals del 2023 o principis del 2024. Així que si hi ha canvi en el Govern, el seu treball podria córrer riscos.  

 

El rebuig dels conservadors

 El PP ja ha deixat clar que no recolza la iniciativa. Des de Brussel·les, Pablo Casado va acusar aquest dilluns el Govern de voler tapar amb aquesta comissió els abusos de menors ocorreguts en centres públics a les Balears i el País Valencià, autonomies governades pels socialistes. Com en altres ocasions, el líder del PP va obviar que a Madrid, territori en mans dels conservadors, també s’han produït fets d’aquest tipus. En qualsevol cas, Casado va rebutjar que la investigació se cenyís a «un determinat col·lectiu».

Es tracta d’una tesi molt similar a la que ha estat desplegant l’Església Catòlica en els últims anys. Tot i així, la CEE encara no ha aclarit si participarà en la investigació, i en principi no ho farà fins a la setmana que ve, quan reunirà el seu òrgan de direcció. Malgrat que el papa Francesc ha demanat encarar amb més fermesa que els seus antecessors el fenomen dels abusos, els bisbes espanyols no han fet fins ara cap pas decidit en aquest terreny. Bolaños va demanar fa uns dies al president de la CEE, Joan Josep Omella, que s’impliqués en la comissió. «La seva resposta va ser que s’ho hauran de pensar», va explicar el ministre. Aquí resideix la gran diferència amb el cas francès. Mentre que al país veí va ser l’Església qui va impulsar la comissió d’investigació, a Espanya els bisbes se situen a la defensiva. 

Suports transversals

Però la iniciativa del PSOE va guanyant suports al Congrés, on serà votada d’aquí unes setmanes, en una data per determinar. A la seva esquerra, tant Unides Podem com ERC i Bildu es van mostrar proclius al suport, tot i que els tres van recordar que la seva proposta no anava pel camí d’un organisme independent, sinó pel d’una comissió d’investigació parlamentària. Els socialistes van recolzar dimarts passat l’admissió a tràmit d’aquest enfocament a la Cambra baixa, però poc després van assenyalar que no el consideraven adequat, a causa que es podria acabar convertint en «un circ».

Notícies relacionades

Una fallada als frens és la principal hipòtesi de l’accident mortal

El protocol de grans emergències va funcionar amb èxit

L’esquema de Pedro Sánchez és el d’un organisme liderat pel Defensor del Poble, Ángel Gabilondo, que va ser frare en la seva joventut. En el passat, la institució va portar a terme informes sobre les víctimes de la violència de gènere (1998) o les d’ETA (2016). «Aquest model protegeix més la privacitat de les víctimes. Garanteix que són escoltades en un entorn amable i de confidencialitat», va defensar Bolaños. En rigor, qui primer va llançar una proposta d’aquest tipus va ser el PNB, tot i que sense citar el Defensor del Poble i donant a la comissió independent un termini d’un any per finalitzar el seu informe. Els nacionalistes bascos recolzaran la proposta socialista, una cosa que també faran els diputats de Cs.

La iniciativa no tindrà problemes per tirar endavant, a falta de la negociació de la lletra petita, que portarà Carmen Calvo, ex vicepresidenta primera. Calvo, que durant els seus anys en el Govern es va encarregar de les relacions amb el Vaticà, no va estalviar aquest dilluns crítiques als bisbes. «L’Església catòlica ha de fer també el seu treball», va assenyalar. Ens hauria agradat que hagués sortit al pas en aquest assumpte». La comissió, continuo, estarà formada per juristes, psiquiatres, psicòlegs, pediatres, sociòlegs, representants de les víctimes i la mateixa Església, la institució responsable d’aquests delictes. Sempre que els bisbes hi vulguin participar. De moment, silenci.