Casos de pederàstia a l’Església: com els afronten altres països

Després dels últims casos d’abusos sexuals a infants a l’Església catòlica coneguts a Espanya, des de diferents partits polítics s’està reclamant una comissió al Congrés dels Diputats que investigui els fets, a què el PP s’oposa, al·legant que no correspon al Congrés investigar una cosa que, segons ells, supera l’esfera política. No obstant, en altres països europeus s’han portat a terme investigacions per indagar en les denúncies de pederàstia. Així, països com França o Alemanya ja han publicat exhaustius informes, mentre que d’altres, com Portugal o Polònia, han creat comitès específics per aprofundir en les denúncies.

A Espanya, en el dia d’avui, no hi ha cap investigació independent sobre els casos de pederàstia a l’Església, i l’última xifra feta pública per la Conferència Episcopal (CEE) –l’abril del 2021– parla de 220 clergues denunciats per abusos entre 2001 i 2021.

El 14 de gener i després de reunir-se amb el papa Francesc, el president de la CEE, Joan Josep Omella, va expressar el seu desig d’aclarir els abusos, però va rebutjar «de moment» recórrer a una comissió independent.

La CEE ha optat per obrir oficines d’atenció a les víctimes a cada una de les diòcesis espanyoles i aquí és on poden acudir els qui hagin patit abusos o en tinguin coneixement.

Algunes congregacions religioses sí que han iniciat, no obstant, les seves pròpies investigacions. És el cas de la Companyia de Jesús, que fa un any va fer públic el contingut d’un informe que xifrava en 81 les víctimes menors d’edat que van patir abusos entre 1927 i 2020 per part de 96 religiosos.

Una de les escasses investigacions independents sobre abusos a Espanya la va encarregar el 2019 el Monestir de Monserrat, que va reconèixer que el monjo Andreu Soler, responsable durant 40 anys de l’agrupació d’escoltes i mort el 2008, va ser un «depredador sexual» sense que el llavors abat, Sebastià Bardolet, fes res malgrat que hi havia prou «rumorologia» sobre la seva conducta pederasta.

La comissió investigadora, formada per una advocada, un metge i una psicòloga, va consultar els arxius del monestir i va entrevistar víctimes i monjos, a més de l’abat i el seu predecessor Bardolet.

De moment, en el registre del Congrés hi ha la petició d’Unides Podem, ERC i EH-Bildu per crear una comissió parlamentària d’investigació.

El PNB, per la seva banda, ha apostat perquè sigui una comissió d’experts independents la que estudiï els casos i presenti després el seu informe a les Corts, per evitar el «pim pam pum» que caracteritza les comissions parlamentàries.

El president del Govern, Pedro Sánchez, no s’ha tancat a la idea d’una investigació i creu que el primer que cal fer és parlar amb les víctimes i escoltar els seus testimonis. «Parlarem i construirem», va assenyalar aquesta setmana a través de les xarxes socials després de sortir a la llum el cas de l’escriptor Alejandro Palomas.

França com a exemple

Els grups parlamentaris miren a França, on a finals de l’any passat una comissió independent va revelar l’existència de 330.000 casos d’abusos o violència sexual sobre menors o persones vulnerables des del 1950 al si de l’Església.

Aquest organisme va estudiar durant tres anys el fenomen dels abusos i va identificar entre 2.900 i 3.200 religiosos pederastes.

També fa anys que Alemanya indaga en els abusos a les diferents diòcesis del país. L’últim informe, encarregat per la diòcesi de Munic a un despatx d’advocats i fet públic aquest mes de gener, recull els casos de 497 víctimes i comptabilitza 235 presumptes agressors.

Els autors de l’informe, que involucra Benet XVI en almenys quatre casos d’encobriment, van arribar a la conclusió que molts dels religiosos van continuar exercint les seves funcions després de conèixer-se el seu comportament; 40 van continuar prestant consell espiritual, 18 dels quals, malgrat haver sigut objecte d’una «condemna rellevant» per part dels seus superiors.

Investigacions en marxa

A Polònia, on l’Església polonesa manté forta presència, l’oposició va impulsar el març de l’any passat un comitè parlamentari per supervisar els treballs de la comissió nacional contra la pedofília que el Govern va crear el 2020, davant la sospita que podia estar ocultant casos relacionats amb l’Església catòlica.

L’Església polonesa, que ha vist els últims anys com el papa Francesc apartava alguns dels seus bisbes per no investigar les denúncies, té la seva pròpia comissió i el juny passat va presentar l’últim informe, amb 368 casos d’abusos sexuals a menors en dos anys i mig –entre mitjans de juliol del 2018 i finals del 2020– per part de 292 clergues.

A finals de l’any passat la Conferència Episcopal Portuguesa també va decidir constituir una comissió per investigar els casos que hagin pogut produir-se des del 1950, després de crear comissions a les 21 diòcesis del país.

Coordina la comissió un dels psiquiatres infantils més prestigiosos del país i l’Església ha garantit la seva «total autonomia».

Informes pioners

Les denúncies d’abusos al si de l’Església catòlica van començar a sortir a la llum en la dècada del 1990 en diferents parts del món i diversos països van prendre la iniciativa d’indagar en les denúncies ja en aquest segle.

La Conferència Episcopal de Bèlgica va ser una de les primeres a fer el pas i el 2010 va presentar un informe que va commocionar el país, al revelar l’existència de més de 450 víctimes, 13 de les quals es van suïcidar, en vint-i-cinc anys, entre 1960 i 1985.

El psiquiatre infantil que va presidir la comissió investigadora, Peter Adriaenssens, va denunciar les «pressions» i la llei del silenci que van imperar durant dècades al si de l’Església belga.

Un any després, Holanda va revelar que entre 10.000 i 20.000 menors havien sigut víctimes des del 1945 d’abusos sexuals per part de religiosos catòlics, una pràctica que era coneguda per una jerarquia eclesiàstica que tenia com a màxima preocupació evitar l’escàndol.

Després d’identificar 800 presumptes autors, la comissió va concloure que els abusos, que van tenir lloc en instàncies com orfenats, seminaris i internats, anaven des del simple contacte físic fins a penetracions, de les quals va estimar que se’n van produir «unes 1.000».

A Austràlia es va constituir el 2012 la Comissió Reial sobre la Resposta Institucional als Abusos Sexuals, que va investigar la pederàstia en organitzacions públiques i religioses. Cinc anys després va revelar que al voltant de 4.500 persones van denunciar abusos comesos per uns 1.800 membres de l’Església catòlica entre 1980 i 2015.

Notícies relacionades

Valvanera Ulargui: "Les cimeres climàtiques haurien de ser més eficients"

Resistir a la indiferència

Als Estats Units, el Tribunal Suprem de Pennsilvània va publicar el 2018 un informe que documentava 300 presumptes casos de «sacerdots depredadors» sexuals i va identificar més de mil menors víctimes. Després de difondre’s el document, desenes de diòcesis dels EUA van divulgar llistes amb noms de més de 1.200 capellans acusats de pederàstia.

El 2020 el Vaticà va fer pública la investigació encarregada pel mateix papa Francesc sobre l’exarquebisbe de Washington Theodore McCarrick, de 90 anys, expulsat del sacerdoci i de l’escola cardenalícia per abusos a menors. L’anàlisi va concloure que el Papa argentí coneixia «només de nom» el seu «comportament immoral amb adults» i que Joan Pau II i Benet XVI, malgrat continus rumors, van deixar passar l’assumpte al ser mal informats o no tenir proves certes.