Els veïns de Montcada celebren el pas endavant per tancar la cimentera

L’Institut Escola Viver és un centre de màxima complexitat que s’aixeca a 150 metres de la xemeneia gegant. Una escola de la qual formen part més de 450 famílies, que veuen, segons explica Antonio Alcántara, pare de dos alumnes del centre, «com un barri pobre s’ha de menjar tota la contaminació que genera una multinacional els beneficis de la qual se’n van molt lluny d’aquí». «Veiem com l’Estat del benestar no és garant dels drets més bàsics de molts nens i nenes, que en canvi es veuen obligats a respirar cada dia al pati de l’escola els residus d’una gran multinacional a la qual ningú para els peus», prossegueix el pare i activista veïnal del barri, content de l’important pas endavant donat, fruit de la tenaç lluita veïnal de l’enclavament. «No es tracta de debatre si la xemeneia compleix o no amb els estàndards. El debat és xemeneia, sí; o xemeneia, no, i nosaltres diem xemeneia, no», resumeix sense mitges tintes el també membre de la batalladora associació de veïns de Can Sant Joan.

Obligada prudència

El veterà activista veïnal del barri i gran lluitador contra la cimentera, José Luis Conejero, respon al telèfon «contentíssim». «Content i liat», diu fent broma tot seguit el portaveu de la Plataforma Antiincineració, qui deixa clar des de l’inici de la conversa que «encara falta per tancar-la». «Hi ha una sentència al nostre favor, però fins que es resolgui el recurs de cassació que han interposat no es podrà tancar. Jo fins que no la vegi tancada, no m’ho creuré», continua en un to, això sí, exultant. Malgrat l’obligada prudència després de tants anys de lluita, confessa feliç que cada vegada ho veu més a prop.

«Hem picat molta pedra. Molta. Aquest mateix dilluns empaperem tot Montcada amb un comunicat. Portem 15 anys sense parar», assenyala. De fet, més de 15. La llavor del moviment es va sembrar el 1978, amb una primera manifestació en la qual van tallar la C-52, quan encara no hi havia l’autopista. «Amb ella van aconseguir que es posessin els primers filtres», prossegueix.

Anècdotes sobre aquests lustres de lluita té les que un està disposat a escoltar. «A la carretera de la Roca van posar un lloc per rentar cotxes i tenien una oferta especial per treure el ciment», apunta el veí, que també recorda com moltes vegades havien de rentar la roba dues vegades perquè a l’estar estesa s’omplia de ciment i «quedava feta una porqueria».

De cimentera a incineradora

Notícies relacionades

El TSJC ordena preparar el tancament de la cimentera Lafarge a Montcada i Reixac

Bakú aconsegueix 300.000 milions a l’any per als països del sud global

«El 2006 ens vam asssebentar que l’Agència Catalana de l’Aigua i la cimentera havien firmat un acord perquè aquesta fes d’incineradora. Aquí vam començar una altra lluita. A fer al·legacions, manifestacions de més de mil persones, escrits, xerrades, vam recollir milers de firmes, ens vam reunir amb la Generalitat, amb l’Ajuntament de Montcada... i el moviment es va fer més fort», relata Conejero, a qui tots al barri coneixen com ‘el Maño’. «Ni volíem la fàbrica, ni volíem la incineradora», conclou insistint que nombrosos estudis universitaris defensen que en un radi d’entre quatre i cinc quilòmetres al voltant d’una cimentera la seva contaminació provoca un risc més elevat de càncer.

Aquesta interlocutòria del TSJC que ha desencadenat l’optimisme a Can Sant Joan arriba després que el Tribunal Suprem (TS) declarés ferma la sentència per la qual el TSJC va declarar nul·la l’autorització ambiental concedida a la fàbrica per part de l’antiga Conselleria de Territori i Sostenibilitat. Però, com no es cansa de repetir Conejero, els magistrats ajornen l’ordre del tancament definitiu a l’espera que el TS resolgui el recurs de cassació presentat contra una segona sentència del TSJC, dictada l’octubre del 2021, que també va declarar la nul·litat d’aquesta mateixa autorització.