¿Què és un xoc hipovolèmic, la possible causa de mort d’Esther López?

A l’espera dels resultats definitius de l’autòpsia –que fins al moment només confirma que el cadàver presentava signes de violència– i amb totes les hipòtesis encara obertes, la Guàrdia Civil s’ha traslladat de nou aquest dimarts al lloc en el qual va ser trobat el cos sense vida d’Esther López, de 35 anys, per buscar més pistes a la zona en la qual va ser trobat el cadàver dissabte passat, en una cuneta, a Traspinedo (Valladolid), poble de residència de la víctima.

I tot i que no s’han facilitat més dades respecte de les causes concretes de la mort de la noia, segons diverses fonts periodístiques com el diari ‘El Mundo’ o el programa ‘Espejo Públic’, d’Antena 3, la dona podria haver mort a causa d’un xoc hipovolèmic, és a dir, una pèrdua excessiva de sang (una cinquena part o més del volum normal). Aquesta disfunció provoca la mort perquè fa que el cor sigui incapaç de bombar prou sang al cos i pot fer que molts òrgans deixin de funcionar.

El xoc hipovolèmic pot ser fatal, ja que pot causar una aturada cardíaca, gangrena en les extremitats del cos i dany permanent al cervell, ronyons o altres òrgans.

Aquest tipus de xoc sol ocórrer després d’un traumatisme generat per un accident de trànsit o una caiguda de gran altura, tot i que també pot passar per un tall molt profund o durant una cirurgia, com va succeir amb Sara Gómez, la dona que va morir a Cartagena després de sotmetre’s a una lipoescultura. També pot deure’s a una hemorràgia interna, úlceres sagnants i menstruacions molt intenses. A més d’això, les situacions que provoquen pèrdua de líquids –com diarrees o vòmits prolongats, una transpiració excessiva o cremades molt greus– poden contribuir a la disminució de la quantitat de sang en l’organisme.

Notícies relacionades

Barcelona s'uneix contra les violències masclistes

El Govern va adjudicar cent milions a dit en centres de menors del 2016 al 2020

Quan una persona pateix un xoc hipovolèmic per dessagnament, que pot dir-se també xoc hemorràgic, comença a posar-se pàl·lida, el pols es fa gairebé imperceptible, disminueix la tensió arterial i a poc a poc va perdent la consciència.

El que no queda clar encara és com es va produir el traumatisme d’Esther, en cas que finalment la mort s’hagi produït per un xoc hipovolèmic. Els investigadors treballen en tres hipòtesis: que la dona caigués des d’un lloc elevat, que rebés diversos cops forts durant una discussió i, la més probable, que fos atropellada, ja que el seu telèfon –que ha aparegut al lloc on va ser trobat el seu cadàver– va deixar de donar senyal cap a les cinc del matí del dia en què va desaparèixer i ella anava vestida de negre.