El drama de la pandèmia

Els familiars de les residències denunciades: «Necessitem saber què va passar»

  • Els fills dels avis de les residències de Palau-solità i Tremp reben esperançats el procés judicial, però encara pateixen les seqüeles del lamentable final dels seus familiars

Tremp  Pallars Jussa  Lleida  14 10 2020  Foto Jordi V  Pou

Tremp Pallars Jussa Lleida 14 10 2020 Foto Jordi V Pou / Foto JordiV Pou

4
Es llegeix en minuts
Elisenda Colell
Elisenda Colell

Redactora

Especialista en pobresa, migracions, dependència, infància vulnerable, feminismes i LGTBI

Ubicada/t a Barcelona

ver +
J. G. Albalat
J. G. Albalat

Redactor

Especialista en judicials

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Va entrar a la residència Fiella de Tremp l’1 de desembre del 2020 per veure el seu pare, fer-li una abraçada i desitjar-li que el brot de coronavirus passés al més aviat possible. El dia anterior, el metge li havia dit que el seu pare es trobava bé i no s’havia infectat. «Vaig arribar i em van dir que el meu pare havia mort aquella mateixa nit, vaig entrar en xoc», explica Ester Bernadó. Joan Rabascall sí que va tenir la fatídica trucada de la residència Palau (Palau-solità i Plegamans) el 6 d’abril després de dies de batallar contra el contestador automàtic, però li van amagar el motiu i l’hora de defunció del seu pare. Evaristo Saura té gravades a la retina les esgarrapades als braços i les mans quan va anar a recollir el cadàver del seu pare a Tremp la nit del 29 de novembre, convençut que va morir sol i patint. Les seqüeles psicològiques i emocionals d’aquestes famílies són encara evidents. Però segueixen esperançats el procés judicial que jutjarà els responsables dels dos geriàtrics i haurà d’aclarir si van incórrer en greus delictes per la seva gestió. Després de mesos d’arxius en casos similars, aquests són els dos únics casos que de moment arriben a la justícia a Catalunya, després de la desesperant reguera de morts que va deixar la pandèmia.

Des d’aquella nit del 29 de novembre, ha perdut fins a 15 quilos, té problemes d’insomni i el dolor el corca per dins. Evaristo Saura va ser l’únic familiar de Tremp que va entrar a la residència de Tremp i va veure el caos que allà regnava. El seu pare va morir el dia 28, just el dia en què la Generalitat va intervenir el centre. Treballa en una funerària de la comarca i va prendre la difícil decisió de cobrir el cos del seu pare amb la bossa blanca amb què tapa els morts per coronavirus. El que va veure li va canviar la vida. «El meu pare tenia rascades a les mans i els braços, tinc la certesa que va morir sol i patint», acaba. Una de les poques coses que li alleugen el dol és pensar que la mort del seu pare no caurà en l’oblit, sinó que almenys dos responsables del centre residencial s’hauran d’asseure al banc dels acusats per homicidi imprudent. «Necessitem saber què va passar, i que es faci justícia».

Vèncer l’‘omertà’

Notícies relacionades

Una necessitat que també persegueix Ester Bernadó. El seu pare Antonio també va morir a Tremp. «El que em fa més mal, i em costa d’assumir, és pensar que el meu pare va morir sol i patint. És evident que les coses no funcionaven bé a la residència perquè no pot ser que el metge em digués que estava bé, i quan arribo i entro em responen que acaba de morir», assenyala. Els seus casos no tan sols demostren el caos que es vivia en el geriàtric. També expliquen que molts dels avis infectats no van ser traslladats a l’hospital per rebre algun tipus de tractament. Abans i després de la intervenció de la Generalitat. «El meu pare tenia Alzheimer, no tenia un futur gaire llarg, però és que hagués preferit que em diguessin que s’havia infectat i mantenir-nos al corrent de tot», afegeix. Ara alguns familiars dels 64 morts a Tremp miren d’agrupar-se i presentar-se com a acusació particular en el cas dels seus pares. El problema és que els tocarà vèncer l’omertà que es va imposar a la capital del Pallars Jussà. «Aquí només hi ha una residència i tothom té relació amb el geriàtric, és molt difícil plantar cara i acusar el centre», explica la Núria, una altra familiar.

Ocultar el motiu de la mort

En el cas de Palau-solità i Plegamans, una agrupació de 12 famílies es va activar molt abans de la denúncia de la fiscalia. «Quan em vaig adonar del desgavell després de la mort del meu pare no vaig dubtar ni un segon i vaig començar a enviar denúncies a la fiscalia i al jutjat», explica Joan Rabascall, que va perdre el seu pare Joan Manel el dia 6 d’abril del 2020. «No podíem trucar i un dia ens van contactar i ens van dir que el nostre pare havia mort a les nou del matí perquè li havia donat un infart en un canvi postural», explica el fill, que ja ha testificat davant els Mossos i un jutjat de Sabadell. «Després amb la funerària ens vam adonar que havia mort de coronavirus a les cinc de la matinada. Miraven d’ocultar-nos-ho i a partir d’aquí ens vam adonar que tot allò es va fer molt malament», assenyala. El Joan té moltes expectatives en el judici, després de saber avui que la fiscalia també acusa el geriàtric de mala gestió. «Necessitem justícia», demana.