Catalunya estrenarà al setembre el batxillerat per competències

Per començar, una de les novetats –tot i que ve marcada pel Ministeri d’Educació– és el batxillerat general, que busca donar sortida a l’alumnat que no té clar el que vol fer i a qui el model actual forçava a escollir modalitat i trobar-se amb la pressió de la selectivitat. O el que ja pensi a cursar un cicle formatiu de grau superior. Es mantenen les modalitats de ciència i tecnologia i humanitats i ciències socials. El batxillerat artístic es divideix (una altra novetat) en dues vies: Arts plàstiques, imatge i disseny, d’una banda, i Música i arts escèniques, de l’altra.

Quan l’esborrany apunta que serà un batxillerat «obert», significa que l’alumne podrà cursar, per exemple, una unitat d’un cicle formatiu –ja sigui dins o fora del seu centre educatiu– que li computarà en el conjunt del batxillerat. O estudiar un idioma a l’Escola Oficial d’Idiomes amb què podrà convalidar part del currículum. Educació també vol incloure aquí formació relacionada amb la música, l’esport i el voluntariat que els joves puguin fer fora del centre i que els computi.

Al dir «flexible», es busca incrementar les opcions de l’alumne d’escollir i construir el seu itinerari acadèmic. Així, i aquesta és una altra novetat, augmentarà l’oferta d’optatives.

Quant als continguts, l’equip que està treballant en el disseny curricular, que no està tancat, contempla per al primer de batxillerat 12 hores de matèries comunes que són Filosofia, Llengua i literatura catalana, Llengua i literatura castellana, Anglès, Educació física i Tutoria. Desapareix l’assignatura Ciències del món contemporani, que es podrà cursar com a matèria de modalitat. El model competencial preveu que els centres puguin unir totes aquestes matèries en àmbits per impartir-les de manera transversal.

Hi haurà 9 hores (ara eren 12) de matèries de modalitat. Seran tres: una serà obligatòria i les altres dues a escollir. Les matèries comunes i les de modalitat les marca el Ministeri d’Educació.

Propostes temàtiques i ODS

Pel que fa a les matèries optatives, franja en què la Generalitat té més marge, ocuparan 9 hores de l’horari. Hi haurà una anual que no va lligada a la modalitat, i les altres dues trimestrals. Entre les anuals, que es podran escollir independentment del batxillerat triat, hi ha Biomedicina, Psicologia, Programació, Món clàssic o Funcionament de l’empresa.

Les trimestrals no seran assignatures com les coneixem ara, sinó «propostes temàtiques». Per exemple, Reptes científics (a determinar segons el projecte de cada centre), Creació literària, Robòtica, Problemàtiques socials, Comunicació audiovisual, Matemàtiques aplicades o Ciutadania, Política i Dret. Aquí també s’emmarcarà l’opció de l’alumne que vulgui cursar un cicle formatiu. Aquesta formació es considerarà com una optativa.

Per a segon de batxillerat, que no es començarà a aplicar fins al curs 2023/24, el currículum incorpora com a novetat en el capítol d’optatives els anomenats Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS). Ocuparan 4 hores de l’horari i se n’haurà de triar una per trimestre. Els ODS tindran tres categories: Planeta, població i prosperitat i Pau, justícia i corresponsabilitat. Els alumnes hauran d’afrontar reptes relacionats amb aquestes temàtiques. Es manté sense canvis el Treball d’investigació.

«Currículum realista»

«És un currículum molt realista amb els temps que corren. Es podrà aplicar, no és complicat tècnicament i és flexible», reflexiona Óscar Altide, director de l’Institut Quatre Cantons de Barcelona, que ja va per aquesta via des de 2011. «El món actual no és com el que hi havia quan es va dissenyar el batxillerat. Les formes d’aprendre han canviat. No ens podem quedar amb el mateix sistema», afegeix.

Una optativitat més gran i els ODS són per ell bones notícies, «finestres al món actual». «No es tracta només de transmetre, sinó de promoure activitats en què l’alumne és al centre i és un agent actiu. Se’l convida a reflexionar i assumir reptes. Són classes de ‘learning by doing’, explica. Entre les seves optatives, aquest centre ja inclou propostes com Psicologia, Robòtica, Comunicació i Anatomia fisiològica. Fins ara les han impartit esgarrapant una hora a les optatives de modalitat. Aquesta assignatura extra no té una nota oficial. «L’alumne l’escull perquè l’interessa», diu Altide.

A l’hora d’avaluar, no només compten amb exàmens, també amb exposicions orals. I aquesta avaluació és formativa, «per millorar, no només una nota». «El nou currículum ens ve de cara, legitima el que fem», afegeix. Els resultats del Quatre Cantons en la selectivitat també són un aval: «Els nostres alumnes treuen bons resultats», assegura Altide.

El hàndicap de la selectivitat

El principal hàndicap per a l’aplicació efectiva d’aquest model són les Proves d’Accés a la Universitat (PAU). «El problema és la selectivitat, mentre no s’abordi no es podrà avançar», adverteix César Coll, professor de Psicologia de l’educació de la Universitat de Barcelona i un dels experts que ha participat en l’elaboració de la Lomloe. «És la gran barrera. Condiciona el batxillerat i oblidem que hi ha molts alumnes que no aniran a la universitat», assenyala Maribel Tarrés, membre de la plataforma Canviem el batxillerat i directora de l’Institut Jaume Cabré de Terrassa.

El subdirector general d’Ordenació Curricular, Ramon Grau, defensava en una reunió recent que el batxillerat ha de ser «una etapa en si mateixa», no al servei de la selectivitat perquè «no tots els estudiants de batxillerat van a la selectivitat ni el batxillerat pot estar dos anys al servei d’un examen».

Notícies relacionades

Les escoles catalanes flexibilitzaran la immersió segons el barri o municipi

Comença la preinscripció escolar 2022-23 a Catalunya: totes les dates del calendari

Les PAU depenen d’Universitats però Educació intentarà incidir-hi plantejant exàmens més competencials. En aquest sentit, Tarrés admet que ja hi ha exàmens de les PAU que tenen un caràcter molt competencial, com els de les llengües i el de biologia.

Coll és moderadament optimista. «S’ha de buscar un alineament entre el batxillerat i les PAU. Haurem de veure com queda el currículum i què faran els centres», apunta, en al·lusió que el decret marca el camí però també dona autonomia als centres. I assenyala: «Si el batxillerat adopta efectivament el model competencial, això forçarà la revisió de les PAU. Hi ha molta gent conscient del problema», afegeix.