Ramon Aiguadé: «Els fisioterapeutes han de tenir més presència en la sanitat pública»

El degà del Col·legi de Fisioterapeutes de Catalunya, Ramon Aiguadé, considera que la professió era com un gegant adormit, però que cada vegada està més despert. Nascut a Balaguer el 1968, defensa que els més de 12.000 col·legiats i col·legiades haurien d’ocupar més espai i de més visibilitat en el sistema públic de salut.  

-¿Com han afrontat la pandèmia des del col·legi? 

-Amb molta incertesa, però amb una voluntat de servei que crec que ha sigut valorada per la professió. En primer lloc, ens vam centrar a afrontar l’emergència sanitària, activant una comunicació permanent amb els col·legiats i les col·legiades a través de les xarxes socials, aplicacions de missatgeria i mitjans de comunicació. Al cap de poc temps, amb el confinament, vam haver de pensar també en la crisi econòmica, activant línies d’ajudes directes en funció de les nostres possibilitats. 

-¿La covid-19 ha donat més visibilitat a la professió?

-Aquesta és, segurament, una de les poques conclusions positives que ja podem extreure d’aquests dos anys. Els fisioterapeutes som més visibles que mai: hem fet un treball extraordinari a les ucis, en la primera línia de front, que ha sigut reconeguda per tot el món. També hem deixat patent que la fisioteràpia és un servei essencial que cal defensar i introduir en el mateix sistema tant com sigui possible. Ara mateix, les consultes estan plenes. Les seqüeles de la pandèmia s’estan deixant sentir a tots els àmbits i la fisioteràpia té un paper protagonista per lluitar-hi en contra. Per això és tan important que qualsevol ciutadà pugui consultar un fisioterapeuta. 

-Ara mateix, ¿quin és el repte principal que es marca la fisioteràpia com a professió?

-Necessitem incrementar el nombre de fisioterapeutes en el sistema de salut. Si volem seguir els paràmetres de l’OMS, a Catalunya fan falta 2.000 fisioterapeutes. Haurà de ser un creixement gradual, però aquesta inversió inicial tindria un retorn extraordinari a tots els àmbits. D’una banda, el sistema seria més eficient, amb estalvi en ingressos hospitalaris i farmacologia. En un article a ‘The Lancet’ sobre el tractament de l’osteoartritis al Regne Unit, es conclou que cada lliura invertida en fisioteràpia té un retorn d’entre 2,43 i 4 lliures. D’altra banda, universalitzant el tractament de fisioteràpia estem posant el ciutadà al centre del sistema i oferint-li els recursos necessaris per millorar la qualitat de vida. Com més fisioteràpia, millor és la salut i menor despesa farmacèutica.

-¿Veu factible incorporar 2.000 fisioterapeutes a mitjà termini?

-És necessari fer-ho. Mitjançant la fisioteràpia es pot reduir molt la pressió sobre el sistema de salut. Durant dos anys, els professionals han realitzat un esforç extraordinari per poder fer front a totes les necessitats. Les administracions saben que el sistema ha d’incorporar equips multidisciplinaris que siguin capaços de descarregar les hores de treball de metges i infermeres. En tenim un exemple a França, que ha iniciat una prova pilot per facilitar la derivació directa a fisioteràpia. Això vol dir que si tens, per exemple, un símptoma vinculat a alguna malaltia com artritis, pots anar directament a la visita del fisioterapeuta. Un estalvi enorme d’hores i burocràcia.

-¿En quins camps pot actuar la fisioteràpia?

-Definim tres àrees: la prevenció, el tractament de patologies i la recerca de models de vida saludables, tant en l’àmbit de l’esport, com en el de qualsevol malaltia de l’aparell locomotor –artrosi o artritis– o en l’àmbit geriàtric, per prevenir el deteriorament muscular. Al col·legi tenim comissions sobre fisioteràpia oncològica, pediàtrica, cardiorespiratòria.... La ciutadania ha de conèixer tot aquest potencial.

Notícies relacionades

ENDESA 80 anys d’història de l’electricitat

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

-Un dels seus objectius és la lluita contra l’intrusisme. ¿Com valora la situació actual?

-Per exercir la fisioteràpia has de complir unes exigències; per començar, obtenir el grau universitari, però també col·legiar-te. Nosaltres vetllem per la bona salut de la professió i l’intrusisme és una competència que ens fa mal a nosaltres, però també als ciutadans. Tenim una comissió que lluita contra l’intrusisme i som actius en la denúncia de males praxis, i també en la divulgació perquè els ciutadans sàpiguen la importància d’escollir fisioterapeutes col·legiats, garantia de professionalitat.