Els treballadors socials afronten la postpandèmia

Hi ha una figura que s’ha de reivindicar en plena crisi sanitària, la de les treballadores i els treballadors socials. Aquesta professió, encarregada de promoure el benestar i la cohesió social, pren especial importància en un context com l’actual, que agreuja les desigualtats existents en matèria econòmica, social, d’ocupació i de vivenda. 

L’òrgan encarregat de reivindicar el paper del treball social, sovint invisibilitzat i poc reconegut, és el Col·legi Oficial de Treball Social de Catalunya (TSCAT). Amb més de 6.600 col·legiats i col·legiades, compta amb el recolzament d’un volum important de professionals per defensar i reivindicar la professió més enllà de les etiquetes d’‘assistents socials’, ja que una gran part de la societat no coneix les seves tasques.

Les treballadores i els treballadors socials lidien diàriament amb la pobresa, la vulnerabilitat i la discriminació social per promoure el canvi i el desenvolupament de totes les persones. És una professió que es regeix a través dels principis de la justícia social, els drets humans, la responsabilitat col·lectiva i el respecte a la diversitat per dotar les persones d’eines que els permetin superar els moments de dificultat que viuen i millorar la seva qualitat de vida. D’aquesta forma, la seva intervenció està basada en l’acompanyament, l’escolta i el diàleg, amb l’objectiu de construir espais de relació amb les persones.

El treball social s’exerceix en diferents àmbits i està present en la majoria de sistemes que formen l’Estat del benestar, especialment en els que estan relacionats amb salut, infància, dependència, discapacitat, migració, dones, vivenda i en l’àmbit judicial. Tot això pren més importància després del pas de la covid-19, que deixa situacions de vulnerabilitat a què s’ha de donar resposta urgent.

UN NOU MODEL D’ATENCIÓ SOCIAL

No obstant, i atenent la importància d’aquest col·lectiu, el TSCAT reivindica un nou model d’atenció social, que permeti que els professionals del treball social desenvolupin tot el seu potencial i no quedin relegats com a simples tramitadors d’ajudes. 

De fet, l’excés de burocràcia s’ha convertit en un dels principals problemes de la professió, que actualment dedica aproximadament la meitat de la jornada a omplir informes i sol·licituds i no poden dedicar plena atenció a l’usuari que ho necessita. La proposta del TSCAT proposa superar el sistema assistencialista actual, centrat a prestar atenció a les condicions de vulnerabilitat, per aconseguir més implicació dels diferents agents per garantir els drets socials de tota la ciutadania. 

Advoquen també per les polítiques transversals i integrals, encarregades d’oferir solucions eficaces a les problemàtiques que pateix la nostra societat. El principal model per al canvi és el Pla Estratègic de Serveis Socials, que apunta els canvis que demana la professió, però de moment no s’ha desenvolupat. 

Notícies relacionades

ENDESA 80 anys d’història de l’electricitat

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

L’òrgan representant dels treballadors socials també alerta de la realitat precària, deficitària i de col·lapse que viuen els Serveis Socials de molts municipis de Catalunya a causa de la falta de recursos humans i econòmics, vinculats amb el fet que no es prioritzi l’atenció social com un dels pilars de l’Estat del benestar.

CITA A L’ABRIL: INTERVENCIÓ PSICOSOCIAL EN EMERGÈNCIES

En situacions d’emergència, com accidents, atacs terroristes, desastres naturals, o la mateixa pandèmia per covid-19, és vital que els professionals del treball social intervinguin al més aviat possible. A fi d’oferir una atenció millorada en aquest tipus de situacions, el TSCAT impulsa per primera vegada el primer Congrés d’Intervenció Psicosocial en Emergències, que tindrà lloc entre el 27 i el 29 d’abril a l’Auditori AXA de Barcelona. L’objectiu de l’esdeveniment és abordar al més aviat possible i amb les millors eines aquest tipus de situacions, evitant que els col·lectius més vulnerables quedin desatesos. A més, la trobada permetrà compartir mirades per fomentar l’abordatge coordinat entre les diferents disciplines que atenen l’emergència. Entre d’altres, l’esdeveniment comptarà amb els següents ponents:

• Luis Rojas Marcos. El psiquiatre i investigador és una figura reconeguda a escala mundial en la gestió, intervenció i recuperació de situacions d’impacte. Oferirà la conferència de clausura de l’esdeveniment el 29 d’abril a les 12.00 hores. 

• Enrique Parada. És psicòleg i professor de la Universitat Autònoma de Madrid, expert en la relació d’ajuda i emergències. 27 d’abril a les 16.30 hores.

• Begoña Roman. Abordarà l’ètica en les emergències. Dia 28 a les 12.15 hores. 

• Iker Uson. El politòleg i treballador social de la Universitat de Deusto (Bilbao) parlarà sobre la recuperació de la comunitat després d’una situació d’impacte. Dia 28 a les 17.30 hores.