El Congrés escoltarà expertes sobre prostitució per a la llei del ‘sí és sí’

El Congrés dels Diputats ha d’acabar de donar forma a la llei de garantia integral de la llibertat sexual, tasca complexa pel dissens existent entorn de les mesures que tenen a veure amb explotació sexual i prostitució. Per això, abans d’asseure’s a acordar un text definitiu, els grups parlamentaris han sol·licitat la compareixença d’expertes que ajudin a consensuar punts comuns.

Els diferents partits que participen en la ponència de la futura llei del ‘només sí és sí’ han decidit escoltar veus autoritzades abans de procedir a negociar la norma: juristes, associacions de lluita contra la violència masclista i professores universitàries. Algunes són activistes a favor de l’abolició  de la prostitució i d’altres, partidàries de la regulació del que anomenen «treball sexual».

No sorprenen les propostes, ja que al si de la Cambra baixa cohabiten postures molt variades sobre la prostitució, que van des de l’abolicionisme al regulacionisme. Diversos grups venien demanant un debat calmat sobre la matèria abans de legislar al respecte i, almenys, comptaran amb l’opinió d’expertes  per decidir la seva postura.

Fonts parlamentàries han explicat a El Periódico de España, diari del mateix grup, Prensa Ibérica, que aquest diari, que la ponència de la llei ha començat amb voluntat d’acord, malgrat que conviuen postures bastant distants i que les esmenes presentades pels grups són difícils de conciliar.

Perfils variats per abordar la violència sexual

Els partits han posat a sobre de la taula una vintena de noms d’entitats i expertes, però el nombre de compareixents serà més reduït i s’haurà de decidir al si de la ponència. Les expertes que siguin finalment seleccionades compareixeran davant de la Comissió d’Igualtat del Congrés dels Diputats.

El PSOE, marcadament abolicionista, ha proposat a l’Associació de Dones Jutges d’Espanya, a la Fundació Dones i a la directora general de l’Institut Asturià de la Dona, Nuria Varela.

Des del PP (també abolicionista) han registrat la sol·licitud de compareixença de la professora titular de Filosofia Moral i Política de la Universitat Rei Joan Carles, Ana de Miguel, i de la directora de l’Associació per a la Prevenció, Reinserció i Atenció a la Dona Prostituïda (Apramp), Rocío Mora.

La delegada del Govern contra la Violència de Gènere, Victoria Rosell, forma part del llistat proposat per Unides Podem, en el qual també hi figuren la jurista especialitzada en violència contra la dona i drets humans i assessora del Ministeri d’Igualtat María Naredo i la magistrada i professora de la Universitat Carlos III experta en tràfic Tania García Sedano.

Ciutadans ha proposat incloure la perspectiva de la discapacitat de la mà de la vicepresidenta de la Fundació CERMI Dones, Ana Peláez, i escoltar els que defensen la legalització de la prostitució a través de Concha Borrell, del sindicat OTRAS.

També el PNB vol acostar-se a aquesta visió a través d’Askabide, una associació que treballa per la normalització i integració social del col·lectiu de persones que exerceixen la prostitució a Euskadi. El grup basc també ha registrat les compareixences de la professora de dret Públic de la Universitat de la UPV-EHU experta en violència de gènere Miren Ortubay i de la psicòloga feminista Norma Vázquez.

Des d’ERC s’ha sol·licitat que hi intervinguin la professora de Filosofia del Dret de la Universitat de Barcelona, Encarna Bodelón –la compareixença del qual també ha demandat Junts–; Mercè Meroño, coordinadora de la Fundació Àmbit Prevenció, que treballa amb víctimes de violències masclistes i dones que es troben en contextos de prostitució; i Ana Nahxeli Beas, jurista a Associació Assistència Dones Agredides Sexualment (AADAS), que acompanya víctimes de violències sexuals.

Finalment, Bildu ha advocat per la intervenció de la psicòloga experta en diversitat sexual i de gènere Cristina Garaizabal i Vox vol citar el magistrat i catedràtic de Dret Penal Carlos Pérez del Valle.

Temps de negociació

En poques setmanes es compliran dos anys des que l’avantprojecte de llei de garantia integral de la llibertat sexual va sortir per primera vegada de la taula del Consell de Ministres. El seu camí fins al Parlament, on va recalar el setembre passat, ha sigut ple de vicissituds, però des del Ministeri d’Igualtat han mostrat el seu convenciment que la norma serà aprovada en aquest 2022.

L’Executiu comptarà amb facilitat amb el suport dels seus socis parlamentaris pel que fa a la nova regulació dels delictes sexuals, al final de la distinció entre abús i violació, a la definició del consentiment exprés com a eix a l’hora de jutjar la violència sexual i als recursos destinats a l’atenció i recuperació de les víctimes. No obstant, la proposta d’ampliar el càstig del proxenetisme i d’incloure la terceria locativa –el lloguer de locals on s’obliga a exercir la prostitució– al Codi Penal és polèmica.

És notori que tant al Govern com al Parlament cohabiten diverses postures polítiques sobre la prostitució. El PSOE ha declarat que l’abolició de la prostitució és un dels seus grans objectius, mentre que Unides Podem no ha tancat una postura oficial, però sí que advoca per combatre l’explotació sexual. 

Els socis parlamentaris del Govern ja van mostrar a la tardor les seves reticències a legislar qüestions relacionades amb la prostitució en la llei del només sí és sí: El PNB, Cs, ERC, Bildu, JxCat, En Comú Podem i la CUP són contraris a penalitzar-la en aquest projecte i han mostrat el seu temor que aquest debat enteli i desvirtuï l’esperit general del projecte per lluitar contra la violència sexual.

ERC, JxCat i la CUP van registrar una esmena per suprimir la modificació del Codi Penal relativa a la terceria locativa i el proxenetisme no forçat per entendre que «introdueix una distorsió respecte a l’esperit de la norma», ja que proclama la llibertat sexual i el consentiment però alhora «agreuja la situació –de les prostitutes–, impedint l’accés a uns espais que els garanteixin seguretat i arribant a l’extrem de posar en perill la mateixa vivenda, perpetuant les situacions de vulnerabilitat, discriminació i estigmatització».

Notícies relacionades

Anna Marbà: "Si no volen reduir el nivell en ciències, que no retallin hores

Juan Jesús Donaire: "Ens arriben alumnes que no saben sumar fraccions, una cosa impensable fa anys"

També la secció d’En Comú Podem del grup confederal de Unides Podem va registrar una esmena en el mateix sentit i el PNB va demanar la supressió de la terceria locativa al considerar que aquesta norma no és el lloc idoni per legislar sobre aquesta matèria. Per la seva banda, el PSOE ha manifestat que vol que la futura llei contra el tràfic abordi de ple l’abolició de la prostitució i estima que és el lloc adequat per legislar sobre proxenetisme i terceria locativa «per coherència legislativa», si bé mantindrà les seves esmenes per castigar el proxenetisme i la terceria locativa.

Després de la negociació de la reforma laboral, la de la llei del ‘només sí és sí’ serà, sens dubte, una dels treballs negociadors més intensos d’aquest exercici de sessions.