Els alumnes de La Salle Montcada també van patir els abusos del professor que va violar Palomas

Aquest diari ha entrevistat vuit exalumnes que van patir Linares a Montcada. L’organització de La Salle sabia el 1986 que Linares era un pederasta perquè hi havia denúncies com la de la família d’Alejandro Palomas, que a finals dels anys setanta va acudir a la direcció de l’escola per denunciar-lo, i perquè que aquest germà feia tocaments als seus alumnes era un «secret a crits», segons van afirmar algunes de les seves víctimes. No obstant, La Salle, en lloc d’apartar-lo, el va traslladar a Montcada. Va ser una decisió «inesperada», així qualifica el trasllat el mateix Linares al llibre ‘Cent Anys de La Salle Premià de Mar’, que ell mateix va escriure i va publicar el 2011.

«M’assetjava»

La Raquel va tenir Linares de professor de castellà durant els cursos 1991-92 i 1992-93. «Ens anomenava aprenents de prostitutes i ens demanava que féssim un diari personal en el qual calia explicar intimitats: si tenia nòvio, si el tenia alguna amiga... S’emportava a casa aquests diaris i els comentàvem durant les tutories», recorda. En aquestes tutories, Linares s’asseia al costat d’ella i recolzava la seva mà sobre la cama. «Pujava i baixava la mà», explica la Raquel assenyalant sobre la seva cama, 30 anys després, que Linares arribava en el seu tocament fins a l’engonal i situava el dors de la seva mà molt a prop dels genitals. «Jo no volia parlar-li d’amor ni de nòvios en el meu diari, que ara sé que utilitzava per excitar-se, i ell s’enfurismava», prossegueix. «Em deia que no seria mai res, que el que escrivia no valia... I el meu somni era ser periodista». 

No accedir a les seves peticions va provocar que Linares s’obsessionés amb la Raquel. A aquesta dona li consten almenys dos episodis en els quals Linares la va seguir per espiar-la juntament amb el seu nòvio, lluny del recinte escolar. El segon, el més greu, va ser al sortir d’una festa escolar que es va fer en un bar pròxim al centre per recaptar fons per al viatge de fi de curs. «Vaig marxar amb el meu nòvio a un descampat. Havíem begut i ens vam enrotllar allà. Al tornar, el meu nòvio es va adonar que havia perdut un collar que li vaig regalar. Dilluns, al començar les classes, Linares em va cridar a una de les seves tutories i em va entregar un mocador de paper arrugat, al seu interior hi havia el collar. Em vaig espantar moltíssim. Ens havia seguit a mi i al meu nòvio un divendres a la nit, ens havia espiat i havia estat buscant al lloc on ens havíem embolicat», detalla la Raquel. En aquella tutoria em va anomenar «prostituta, porca, em va dir que ho explicaria als meus pares, i que els diria que no valia la pena que tiressin els diners amb mi pagant la matrícula de La Salle». «El germà Linares em va assetjar, em va humiliar, em va enfonsar psicològicament. No porto faldilla des d’aleshores».  

«M’acorralava en les tutories»

La Sandra, com la Raquel, va arribar a La Salle Montcada el 1987 per cursar 1r de BUP després d’estudiar EGB en una escola de monges. Allà va coincidir amb companys de classe i professors homes per primera vegada. També amb Linares. Com la Raquel, la Sandra també explica que Linares es va obsessionar amb ella. «Les tutories dels altres duraven 10 o 15 minuts però les meves eren d’una hora». Les trobades eren a l’interior d’un despatx, a porta tancada. Linares posava la seva cadira davant d’ella i les seves dues mans sobre les cuixes de l’estudiant, d’uns 14 anys. «Es passava l’hora pujant i baixant les seves mans per les meves cames i parlant-me a escassos centímetres de la cara. Si em feia enrere, avançava més la cadira, fins a acorralar-me contra la paret». La Sandra no ha oblidat la fetor d’aquella habitació i el perfum ranci de la roba del germà. Va passar tanta por que va deixar l’escola al finalitzar el curs. «I estudiar a La Salle era un assoliment per a la meva família», es lamenta. La Sandra, després de llegir el nom de Linares a la premsa, es va passar dos dies plorant.

«Vaig explicar els seus abusos al director del centre»

«Vaig explicar els seus abusos al director del centre»L’Elena va estudiar 1r de BUP en el curs del 1995-96. «Un dia em vaig quedar a soles amb el germà Linares a l’aula. Es va acostar per darrere per sorpresa i em va agafar els pits amb força. Va estrènyer els seus genitals contra l’esquena. I va començar a llepar-me el coll. Em vaig quedar paralitzada. No sé quant temps va durar. Sí que sé que algú va fer un soroll al passadís i això em va reactivar. Me’l vaig treure de sobre i vaig sortir de l’aula plorant». Aquella agressió, l’Elena la va explicar a casa. Ella i el seu pare van acudir l’endemà a denunciar el succeït. «El director va intentar confondre’m, fer-me creure que devia ser una mostra de carinyo que havia mal interpretat. Però sabia el que havia sigut», remarca l’Elena. El director, assegura aquesta alumna, li va demanar no airejar l’assumpte públicament i, a canvi, la va canviar de classe per garantir-li que Linares no tornaria a posar-li la mà a sobre. 

Notícies relacionades

Els bisbes es comencen a dividir davant la investigació dels abusos

La fiscalia obre una investigació pels abusos a la Salle de Premià

M. R., Silvia, N., David o Júlia (nom fals) són també exalumnes com la Raquel, la Sandra o l’Elena. A M.R., Linares el va pressionar en una tutoria perquè confessés què sentia «al besar amb llengua» la seva nòvia o «si notava els seus mugrons». A la Silvia la va fer seure a la seva falda en una tutoria i va fer massatges a la seva esquena per dins de la samarreta. N. utilitzava una carpeta com a escut cada vegada que Linares la interrogava en les tutories i, gairebé 30 anys després, continua preguntant-se per què als 14 anys intuïa que el seu professor representava «un perill» per a ells. El David recorda que els tocaments a la cama sempre seguien «fins a l’engonal». La Júlia, la més jove de tots, va haver de treure’s la samarreta perquè Linares li prengués la temperatura a la infermeria. Com havia passat a Premià de Mar, Linares també estava a càrrec de la infermeria de l’escola de Montcada, un càrrec que multiplicava les situacions de risc per als menors i que, malgrat tot el que sabia La Salle, va exercir sense interrupció fins al 2016.  

Una portaveu de La Salle ha negat que la institució tingui coneixement d’aquests fets i ha assegurat que si no es va actuar de forma adequada tampoc a Montcada i Reixac s’investigarà l’ocorregut i s’estudiarà la manera de reparar els afectats.