Un grup de professors impulsa una campanya contra els nous currículums

Un grup de professors especialistes d’ESO i Batxillerat agrupats a la Plataforma en defensa d’una educació pública i de qualitat ha decidit mobilitzar-se en protesta pels nous currículums de primària, ESO i Batxillerat –encara en fase d’esborrany i oberts a aportacions– que entraran en vigor el curs 2022-23 a Catalunya. Així, han elaborat un manifest en el qual posen sobre la taula les deficiències que segons el seu parer tenen els esborranys i reclamen al Departament d’Educació la seva retirada, a més de la dimissió del conseller, Josep Gonzàlez-Cambray, i del subdirector general d’Ordenació Curricular, Ramon Grau. També han llançat una campanya de recollida de firmes amb el títol ‘NO als nous currículums d’ESO i Batxillerat imposats!».

En primer lloc i pel que fa a l’ESO, denuncien la reducció «significativa d’hores lectives en pràcticament totes les assignatures» i l’eliminació de la matèria optativa de Filosofia a 4t d’ESO. Aquelles hores passen a formar part d’una bossa d’hores que cada centre gestionarà lliurement segons el seu projecte educatiu. La plataforma alerta que això pot comportar l’existència de «dues xarxes paral·leles», és a dir, dos models amb més o menys continguts, i apunten que «la diferent tipologia de centres perjudica greument l’alumnat més vulnerable».

També critiquen el canvi en les denominacions de les qualificacions d’avaluació. Consideren que la qualificació per nivells d’‘assoliment’ en lloc de les notes numèriques és «del tot injustificada». Defensen que les notes numèriques són un barem precís i que això no exclou que es pugui transmetre a les famílies unes pautes de com ha anat el procés d’assoliment de les competències per part de l’alumne. Posen èmfasi en el fet que el terme ‘en procés d’assoliment’ com a substitut del ‘no assolit difumina o emmascara la realitat de l’alumnat» i pot provocar en el futur «problemes a l’hora de gestionar situacions de fracàs».

Denuncien que a 1r i 2n d’ESO «pràcticament s’obliga» el professor a treballar per àmbits. Opinen que aquesta «imposició» no té «cap criteri pedagògic» i només busca «afavorir la transició entre primària i secundària». Expliquen que al País Valencià, el professorat està obligat a treballar per àmbits a 1r d’ESO i és opcional a 2n i asseguren que «la majoria de centres no l’han implantat perquè consideren que ha sigut un fracàs». Per això, veuen «imprescindible mantenir el principi de l’especialitat didàctica del professorat per augmentar la qualitat de l’educació». Avisen que aplicar el treball per àmbits o per projectes a 3r i 4t d’ESO i Batxillerat, com preveuen els esborranys, suposarà «una primarització més gran de l’ESO».

Quant al Batxillerat, critiquen la desaparició de l’assignatura comuna de Ciències del Món Contemporani –que es podrà cursar com a assignatura de modalitat–, així com la reducció d’hores de les matèries de modalitat a 1r. I qüestionen que les optatives no hagin d’anar relacionades amb la modalitat de Batxillerat elegida per alumnes perquè «diluirà encara més els continguts de les matèries de modalitat». També critiquen la «impossibilitat de cursar quatre matèries d’una modalitat» perquè provocarà, diuen, «un gran dèficit de preparació de l’alumnat de cara a estudis superiors.

Sobre l’optativitat més gran del Batxillerat, una de les grans novetats del currículum, assenyalen que «sense més professors i més aules, és inviable». «Molts centres estan al límit de la seva capacitat» i avisen que «no tenir espai provocarà que moltes d’aquestes optatives s’ofereixin a través de l’IOC, un dels objectius ocults del Departament». I a 2n de Batxillerat, denuncien que les quatre hores setmanals d’optatives van en detriment d’una matèria de modalitat.

Notícies relacionades

Gonzàlez-Cambray: «La transformació educativa comença per fer que les coses passin»

El nou model educatiu: alumnes preparats per resoldre problemes del dia a dia

Per tot això, la Plataforma creu que la implementació d’aquests currículums «agreujarà les diferències entre l’alumnat que en un futur tindrà més oportunitats i l’alumnat més vulnerable».

Denuncien, així mateix, la inoportunitat de plantejar els nous currículums «a meitat del curs anterior», ja que la preparació per part de les direccions requereix fer-ho almenys amb un any d’antelació per poder garantir la qualitat i l’organització. Els docents aprofiten també per denunciar la manera en què s’ha anunciat el canvi al calendari escolar, «sense consensuar-lo amb el Consell Escolar», una cosa que ha molestat la comunitat educativa.