Dos anys d’embús en la millora de les residències

Des que va esclatar la pandèmia del coronavirus, el canvi del model de residències, centres de dia i en general l’atenció als ancians i dependents és en boca de tots. Patronal, sindicats i familiars demanaven millores des de feia una dècada. Avui la necessitat d’aplicar millores l’entona ja tot l’arc parlamentari. El terrabastall és eixordador. Especialment en el ple monogràfic de residències on els grups van acordar unes 50 mesures concretes per aplicar. No obstant, en el dia a dia dels cuidadors o els avis s’imposa el silenci. L’administració ha iniciat petites millores, especialment per coordinar els brots de coronavirus. Però a nivell estructural amb prou feines s’ha aplicat cap millora encara.

L’atenció sanitària

La covid va retratar de forma descarnada el tipus d’atenció mèdica que reben les persones que viuen en residències. Si n’hi havia, els metges i infermeres dels centres atenien aquests pacients. Amb prou feines hi havia interlocució amb l’atenció primària i ho demostrava, per exemple, que els centres no tenien accés a l’historial mèdic compartit. Els grups polítics del Parlament van demanar un canvi de rumb urgent i, segons Montse Soler, membre de la Societat Catalana de Geriatria i Gerontologia de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya, està començant a ser realitat. «Pràcticament tots els centres ja tenen l’historial mèdic compartit i s’han creat unitats de coordinació amb l’atenció primària per atendre els casos de coronavirus. El problema és que això no pot quedar només aquí, s’ha d’estendre a tots els pacients vulnerables i amb totes les patologies: residències, centres de dia, centres de salut mental i atencions a domicili», insisteix.

Aquesta setmana, el Govern ha fet un primer pas. Crear una Agència d’Atenció Integrada Social i Sanitària, que ara està debatent com canviar el sistema en el qual s’atén, a nivell mèdic i sanitari, els pacients que viuen en centres socials i que tenen elevats graus de malalties cròniques. «Nosaltres estem esperançats, és un primer pas d’una cosa que feia ja 10 anys que havíem identificat que calia fer», insisteix Soler.

Cuidar el personal

Un altre dels grans drames que va destapar la pandèmia va ser l’enorme falta de personal. La societat catalana calcula que entre el 60% i el 90% dels geriàtrics necessiten infermeres. El Parlament va exigir contractar 1.000 cuidadors, davant la falta de personal que ocorre cada vegada que hi ha una onada. No ha passat. Tampoc han pujat els seus sous, que voregen el salari mínim, ni s’han augmentat les ràtios de personal, altres de les peticions cròniques que van acordar tots els partits. «S’ha de dignificar l’atenció als grans, i cuidar els que cuiden», insisteix Soler.

Més inspeccions

Una altra de les demandes que continua sense ser una realitat és l’augment d’inspectors de la Generalitat per determinar negligències o incompliments dels gestors dels geriàtrics. En la majoria de places són empreses privades que reben diners públics per gestionar places públiques. El 2021, els inspectors de Drets Socials van visitar 955 residències públiques, el 89% del total. Van imposar 106 multes i es van intervenir 29 centres.

Notícies relacionades

El Parlament obre una ‘comissió de la veritat’ a porta tancada per les morts a les residències de Catalunya

Els familiars de les residències denunciades: «Necessitem saber què va passar»

També continuen sense publicar-se les inspeccions i les multes imposades. «Aquests documents hauria de ser públics, les famílies mereixen poder escollir residències per a la seva gent gran amb tota la informació», ha insistit el diputat socialista Raúl Moreno.

Tampoc s’ha complert encara la promesa de desfer-se dels ‘macrocentres’ de geriàtrics i optar per centres més petits i arrelats al barri o al poble. Ni és una realitat l’augment d’hores de Servei d’Atenció de la Dependència a Domicili perquè les famílies no hagin de contractar cuidadors privats i puguin accedir al servei públic de manera integral. El Parlament, a més, va plantejar un augment del 15% en inversió a les cures a gent gran. Abans de fer-ho, la Generalitat vol un informe per saber en què es gasten els diners els centres. Segueix l’embús.