El Parlament obre una ‘comissió de la veritat’ a porta tancada per les morts a les residències de Catalunya

El Parlament de Catalunya és, de moment, l’única institució a Espanya que investigarà què va passar a les residències d’avis durant la pandèmia del coronavirus. Allà han mort el terç dels finats per coronavirus, més de 9.000 residents. Els grups parlamentaris d’ERC, JuntsxCat i PSC van aprovar aquest dimecres la creació d’un grup de treball, compost per experts designats pels partits, que haurà d’aclarir que va fallar als centres, qui hi té responsabilitats directes i què cal fer perquè mai torni a passar. Les associacions de familiars tenen poques esperances que aquest treball doni fruits i prefereixen una comissió d’investigació dins la Cambra i amb compareixences públiques. «Ens han colat un gol», afirma una entitat.

El reguitzell de morts no deixa de créixer dia rere dia, tot i que avui, després de l’exitosa campanya de vacunació, la realitat és ben diferent. Fa tot just dos anys els morts als geriàtrics es comptaven per centenars. Molts avis van morir esperant un trasllat hospitalari que no va arribar mai, i als centres més afectats els cadàvers van reposar hores als llits mentre esperaven l’arribada de la funerària. En aquells primers mesos de pandèmia, pocs familiars van poder donar l’últim adeu als seus ésser estimats, i molts carregaran amb un pes enorme per haver-los internat als geriàtrics. Els treballadors no donaven més de si, i havien d’utilitzar bosses d’escombraries per imitar mascaretes, guants o equips de protecció individual. Faltava material, faltaven mans, i la debacle va ser espantosa.

Aquest és el relat del que, fins avui, se sap que va passar durant els primers mesos de la pandèmia del coronavirus als geriàtrics catalans. Però fa mesos que els familiars demanen explicacions. «Volem saber qui va prendre les decisions, qui va impedir que arribessin les ambulàncies, si hi va haver negligències, maltractament i abandonament. I qui n’és el responsable», insisteix Maria José Carcelén, portaveu de la coordinadora de familiars de residències 5+1. «Això ha sigut una matança i cal fer una investigació a fons per saber la veritat de tot el que ha passat, hi ha moltes persones que estan fent negoci en aquest sector», assegura també Robert Martínez, membre del Moviment Residències Catalunya.

Amb flaixos o a porta tancada

La polèmica per la comissió d’investigació de residències a Catalunya ve de lluny. En el primer ple monogràfic que va fer el Parlament després de l’aturada de la primera onada del coronavirus, els grups polítics van acceptar, per unanimitat, crear una comissió d’investigació per aclarir els fets. La idea era programar compareixences públiques d’una llarga llista de convidats, entre els quals, el conseller Chakir el Homrani, el president Pedro Sánchez o el ministre Salvador Illa. Amb la convocatòria d’eleccions catalanes el febrer del 2021, aquesta comissió va decaure. I després de la composició del nou Parlament els recolzaments per reprendre-la van canviar.

Al setembre, el PSC va proposar muntar un grup de treball, format per experts en atenció sanitària i cures, que investigués l’afer. ERC i JuntsxCat van acceptar la idea, i finalment ho van aprovar aquest dimecres en comissió parlamentària. «Cal saber què va passar però sense que el debat polític entorpeixi aquesta seriosa tasca d’investigació», va justificar el diputat socialista Raúl Moreno. «Caldrà escoltar famílies, sindicats, treballadors, patronal... Tothom ha de donar la seva versió», va prometre Moreno.

Vox també hi va votar a favor, una cosa que el partit d’extrema dreta no va fer a la comunitat de Madrid, on va donar carpetada a la comissió d’investigació de les residències. La resta de grups parlamentaris (comuns, CUP i Ciutadans) es van abstenir. La diputada de la CUP Basha Changue va considerar la proposta «filibusterisme parlamentari» que només serveix per «fugir d'estudi». I Jéssica González, des dels comuns, va considerar que aquesta fórmula «no garanteix el dret a la veritat, a la justícia i a la reparació de les famílies».

La gran diferència és que, segons el reglament de la Cambra, la comissió d’investigació es fa a porta oberta, és retransmesa i són els parlamentaris els que interroguen els compareixents. A més, les conclusions d’aquestes investigacions han de ser ratificades pel ple del Parlament i, si és necessari, poden arribar fins a la Fiscalia Superior de Catalunya. En canvi, als grups de treball tot queda més obert. L’únic que és clar és que els partits designaran els seus experts en les pròximes setmanes, i seran aquests els que dirigiran la investigació. Un mecanisme similar al que ha utilitzat el Congrés dels Diputats per tractar l’assetjament sexual infantil a l’Església. «Pot ser que es facin compareixences a porta tancada o oberta, i les conclusions també poden arribar fins al ple si ho considerem necessari», apunten fonts socialistes.

Reacció dels familiars

Notícies relacionades

El coronavirus duplica la mortalitat dels geriàtrics a Catalunya

28 persones han mort en residències en una setmana a Catalunya

«Tant de bo no tinguem raó, però no hi tenim cap esperança. ERC i Junts designaran els seus experts per tapar-se les vergonyes i això només servirà per encobrir-se entre ells», es queixa Carcelén. No obstant, demana almenys que els deixin participar en aquests grups de treball i que puguin dir-hi la seva opinió. També el Moviment Residències Catalunya s’oposa a aquesta mesura. «Ens han colat un gol, això servirà per a molt poc. Els partits no tenen interès a investigar, i els experts que siguin designats hi aniran a cobrir els interessos dels partits i no voldran deixar-los malament. Es conclourà que va ser un accident i ningú pagarà per aquesta matança», afegeix Martínez.

Opinió d’experts

Alguns experts, potser, seran els integrants de la Societat Catalana de Geriatria i Gerontologia de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques. «El que ara necessita l’atenció a la gent gran és que fem un bon diagnòstic, una bona anàlisi, però per treure’n propostes, millores. Hem de ser propositius, no punitius», demana Montserrat Solé, membre de la junta de l’entitat i especialitzada en atenció clínica dels residents. Amnistia Internacional també compta amb experts que fa temps que investiguen la vulneració de drets humans als geriàtrics. «Nosaltres pensem que la comissió d’investigació era la millor opció, sobretot per donar veu a les famílies, però benvinguda sigui qualsevol iniciativa parlamentària que obri la porta a parlar del que ha passat», diuen des de l’entitat.